dimecres, 25 de gener de 2012

RERE ELS MURS

L’autora és l’escriptora, filòloga i professora Núria Esponellà (Celrà 1959) que amb aquesta narració va guanyar, l’any 2009, el premi Néstor Luján de novel·la històrica. La Núria Esponellà ha publicat llibres de poesia i novel·les. A més, ha guanyat diversos premis literaris com el Mercè Bayona de poesia, pel llibre “Un vent, una mar” (1994), el Ciutat de Badalona amb “el mateix vell amor” (2000), el Galatea y Bergantin per “La mirada de la gavina” (2001) o el IV premi Columna per “La Travessia” (2005). Entre els llibres que té publicats, també cal destacar “Petits grans plaers”, fruit de la seva col·laboració radiofònica en el programa El Suplement de Catalunya Radio. És articulista de La Vanguardia i El Punt i col·labora en una secció d’escriptura del programa Tot és possible de RAC1.

Tot i que la primera edició d’aquesta novel·la va ser publicada l’any 2009, no havia tingut encara ocasió de llegir-la. Ho he estat fent aquests darrers dies i haig de dir que m’ha agradat força.

Monestir de Sant Pere de Rodes
L’acció està ambientada en la segona meitat del segle XII en el Monestir de Sant Pere de Rodes,  situat estratègicament  prop del cap de Creus i que pateix les disputes entre el comte d’Empúries i el vescomte de Peralada. L’abat Berenguer, un home autoritari i sever haurà de fer mans i mànigues per defensar els drets del monestir i les seves propietats, entre les quals hi ha documentació molt comprometedora per a l’Església de Roma. Mentre el Mestre Peire, un dels escultors amb més prestigi del segle XII, ha d’esculpir la monumental portalada de marbre del  monestir abans no arribi el Jubileu, dins dels murs del monumental recinte s’hi viuran tota una sèrie d’intrigues polítiques que tindran com a protagonistes a clergues, cavallers templers, consellers dels comtes i camperols, però també hi ha espai per amors impossibles entre serfs i senyors. Tot plegat en el marc d’una època molt interessant i moguda de la història de Catalunya.

Tota la història, llocs, fets, personatges, estan molt ben documentats. Segons l’escriptora empordanesa, van ser uns quants anys de recerca continuada, durant els quals es va haver d’enfrontar amb un autèntic laberint  de dades històriques, genealògiques i cronològiques, havent fins i tot arribat a dormir al monestir i recorre’l durant la nit a la llum d’una llanterna per tal de poder il·lustrar amb tot detall alguna de les parts de l’obra.

Tot plegat fa de “Rere els murs” una lectura engrescadora i al mateix temps molt recomanable no tan sols per als amants de la novel·la històrica, sinó també per a aquells que estan interessats en conèixer com era, com es vivia i qui tenia el poder polític i eclesiàstic a la Catalunya medieval.

16 comentaris:

  1. Aquets son del que m'agraden a mi... prenc nota.
    Ep! comentari en mig del partit,eh! Es que estic atacada.... tot i que no poden amb nosaltres!!!
    Visca el Barça!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      El llibre està molt millor que el Barça avui. Esperem que es recuperin i el proper cap de setmana tornin a jugar com saben.
      Una abraçada

      Elimina
  2. Prenc nota de la recomanació. No sé perquè... això que parli de l'Empordà m'atrau força (potser perquè sóc de Palamós? he he). De moment, però, estic immersa en el 'Jo confesso', J. Cabré, que ja em porta feina, ja... petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marina,
      El "Jo confesso" es el llibre que vaig llegir abans de "Rere els murs".
      Amb aquest, he tornat a la novel·la històrica de la Catalunya medieval que tant m'agrada. Els personatges i el paisatge em son molt familiars i això també influeix molt. Jo no soc empordanès, però sempre que puc, es la meva destinació preferida per a fer una escapada.
      Una abraçada

      Elimina
  3. Me l'apunto que la novel·la històrica m'agrada molt!
    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan jo vaig llegir la síntesi no vaig dubtar en comprar-la i per descomptat no m'ha decebut gens.
      Una abraçada

      Elimina
  4. Respostes
    1. Pinta molt bé realment. Jo ja he llegit diverses novel·les amb rerefons de diferents monestirs catalans com "el monestir proscrit" (M.Carme Roca) i "El monestir de l'amor secret" (M.Dolors Farrés). Tots molt diferents i molt interessants.
      Una abraçada

      Elimina
  5. El tinc pendent! El monestir de Sant Pere de Rodes és un lloc màgic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord: màgic i espectacular!!
      Una abraçada

      Elimina
  6. Hola Josep, queda apuntada la recomanació ;) Gràcies i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que si ten ocasió de llegir-lo t'ho passis tan bé com jo.
      Una abraçada

      Elimina
  7. Me l´he llegit i em va agradar moltíssim...Abans que aquest em vaig llegir "Et donaré la terra" que també el recomano.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que coincidim. Jo també vaig llegir "Et donaré la terra" i subscric el que dius: molt recomanable.
      Una abraçada

      Elimina
  8. Josep, fas unes ressenyes que fan que els teus llibres esdevinguen "imprescindibles". La setmana que ve provaré d'encomanar-lo a la llibreria. M'ha encantat la teua visió del llibre i, per suposat, les teues magnífiques fotos. Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc,
      Ja saps que la novel·la històrica m'agrada força. Però dins d'aquest gènere, el que més m'agrada (i sortosament cada dia n'hi ha més) es el que té com rerefons la Catalunya medieval. Una època molt interessant i força desconeguda pels motius que tots sabem i que gràcies a aquest tipus de litertura anem recuperant.
      Una abraçada

      Elimina