L’autora és
l’escriptora, filòloga i professora Núria Esponellà (Celrà 1959) que amb
aquesta narració va guanyar, l’any 2009, el premi Néstor Luján de novel·la històrica. La Núria Esponellà ha publicat
llibres de poesia i novel·les. A més, ha guanyat diversos premis literaris com el
Mercè Bayona de poesia, pel llibre “Un vent, una mar” (1994), el Ciutat de Badalona amb “el mateix vell amor” (2000), el Galatea y Bergantin per “La mirada de la gavina” (2001) o el IV premi Columna per “La Travessia” (2005). Entre els llibres
que té publicats, també cal destacar “Petits
grans plaers”, fruit de la seva col·laboració radiofònica en el programa El Suplement de Catalunya Radio. És
articulista de La Vanguardia i El Punt i col·labora en una secció d’escriptura
del programa Tot és possible de RAC1.
Tot i que la primera
edició d’aquesta novel·la va ser publicada l’any 2009, no havia tingut encara
ocasió de llegir-la. Ho he estat fent aquests darrers dies i haig de dir que
m’ha agradat força.
Monestir de Sant Pere de Rodes |
Tota la història, llocs,
fets, personatges, estan molt ben documentats. Segons l’escriptora empordanesa,
van ser uns quants anys de recerca continuada, durant els quals es va haver
d’enfrontar amb un autèntic laberint de
dades històriques, genealògiques i cronològiques, havent fins i tot arribat a
dormir al monestir i recorre’l durant la nit a la llum d’una llanterna per tal
de poder il·lustrar amb tot detall alguna de les parts de l’obra.
Tot plegat fa de “Rere
els murs” una lectura engrescadora i al mateix temps molt recomanable no tan sols
per als amants de la novel·la històrica, sinó també per a aquells que estan
interessats en conèixer com era, com es vivia i qui tenia el poder polític i
eclesiàstic a la Catalunya medieval.
Aquets son del que m'agraden a mi... prenc nota.
ResponEliminaEp! comentari en mig del partit,eh! Es que estic atacada.... tot i que no poden amb nosaltres!!!
Visca el Barça!!!
Petonets.
Gemma,
EliminaEl llibre està molt millor que el Barça avui. Esperem que es recuperin i el proper cap de setmana tornin a jugar com saben.
Una abraçada
Prenc nota de la recomanació. No sé perquè... això que parli de l'Empordà m'atrau força (potser perquè sóc de Palamós? he he). De moment, però, estic immersa en el 'Jo confesso', J. Cabré, que ja em porta feina, ja... petons
ResponEliminaMarina,
EliminaEl "Jo confesso" es el llibre que vaig llegir abans de "Rere els murs".
Amb aquest, he tornat a la novel·la històrica de la Catalunya medieval que tant m'agrada. Els personatges i el paisatge em son molt familiars i això també influeix molt. Jo no soc empordanès, però sempre que puc, es la meva destinació preferida per a fer una escapada.
Una abraçada
Me l'apunto que la novel·la històrica m'agrada molt!
ResponEliminapetonets
Quan jo vaig llegir la síntesi no vaig dubtar en comprar-la i per descomptat no m'ha decebut gens.
EliminaUna abraçada
Aquest me l'apunto, té molt bona pinta!!
ResponEliminaPinta molt bé realment. Jo ja he llegit diverses novel·les amb rerefons de diferents monestirs catalans com "el monestir proscrit" (M.Carme Roca) i "El monestir de l'amor secret" (M.Dolors Farrés). Tots molt diferents i molt interessants.
EliminaUna abraçada
El tinc pendent! El monestir de Sant Pere de Rodes és un lloc màgic!
ResponEliminaTotalment d'acord: màgic i espectacular!!
EliminaUna abraçada
Hola Josep, queda apuntada la recomanació ;) Gràcies i una abraçada.
ResponEliminaEspero que si ten ocasió de llegir-lo t'ho passis tan bé com jo.
EliminaUna abraçada
Me l´he llegit i em va agradar moltíssim...Abans que aquest em vaig llegir "Et donaré la terra" que també el recomano.
ResponEliminaM'alegra que coincidim. Jo també vaig llegir "Et donaré la terra" i subscric el que dius: molt recomanable.
EliminaUna abraçada
Josep, fas unes ressenyes que fan que els teus llibres esdevinguen "imprescindibles". La setmana que ve provaré d'encomanar-lo a la llibreria. M'ha encantat la teua visió del llibre i, per suposat, les teues magnífiques fotos. Salutacions
ResponEliminaFrancesc,
EliminaJa saps que la novel·la històrica m'agrada força. Però dins d'aquest gènere, el que més m'agrada (i sortosament cada dia n'hi ha més) es el que té com rerefons la Catalunya medieval. Una època molt interessant i força desconeguda pels motius que tots sabem i que gràcies a aquest tipus de litertura anem recuperant.
Una abraçada