divendres, 9 de maig de 2008

MOZART - LE NOZZE DI FIGARO

La proposta d'avui és la "canzonetta sull'aria" del 3er acte de "Le Nozze di Figaro" de W.A.Mozart.

Per què l'he triat?, per diversos motius.

En primer lloc, per Mozart (1756-1791), ja que és impossible que deixi indiferent ningú. Se li han catalogat 626 Opus, entre d'altres: 41 simfonies, 22 òperes, música de cambra, concerts per a diferents instruments, serenates, marxes, la Gran Missa i la Missa de Rèquiem, .... És a dir, un autèntic geni que era capaç de treballar en dues i tres obres alhora.

En segon lloc, per l'òpera. És una de les que més m'agraden, potser perquè és divertida, potser perquè quan es va estrenar va trencar moltes "normes" de la societat de l'època, o simplement perquè és una de les primeres òperes que vaig escoltar sencera i sempre m'agrada tornar-la a sentir.

També per aquesta ària en concret, ja que els fragments d'òpera en què intervenen dues, tres, quatre veus, m'encanten, perquè la interpretació ha de tenir un plus de complicitat entre els cantants i les veus han d'encaixar perfectament per tal d'assolir l'harmonia desitjada per l'autor.

Finalment he de dir que hi ha molt bones versions d'aquesta "canzonetta sull'aria", possiblement una de les millors sigui la d'Elisabeth Schwarkopf i Anna Moffo de l'any 1960. Però he preferit triar una producció posterior i més vistosa, concretament de l'any 1988 al Metropolitan, interpretada per Cecilia Bartoli (una de les meves mezzo-sopranos favorites) i Renée Fleming (una bona intèrpret de Mozart).

Espero que us agradi, són només tres minutets, però quins minutets!!

5 comentaris:

  1. Josep,
    T'ha quedat un post molt maco. A l'Enric, el meu co-blogger li agrada moltíssim la Cecilia Bartoli, a mi no tant, la solo trobar estrident tot i que amb una cantant tan refinada y espcial com és la Renée Fleming, sembla contenir millor els aguts.
    Òpera per òpera d'en Mozart, de les que conec em quedo amb La flauta màgica per la seva innocència melòdica i, Don Giovanni que em sembla una "operassa".
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. Ai, Josep!: Tan rebé que clava sempre la Glòria amb una sola i concisa oració per dir allò mateix que jo necessitaria sempre mitja plana, i aquest cop, referint-se a la meva Ceci, no ho ha sabut reflectir prou bé, ja que la Ceci, repeteixo: la meva Ceci, no solament m’agrada moltíssim, o moltissíssim, com dèiem de menuts el meu germà i jo, sinó que m’entusiasma, em té el cor robat, em fa fondre, m’emociona…, fins a tal punt, que moltes vegades, quan l’escolto en alguna gravació, no em puc estar d’aplaudir-la com si l’escoltés en directe.

    Aquest deliciós duet que ens has posat és un més dels brillants que conformen aquesta preciosa joia mozartiana, una òpera, “Le nozze di Figaro” que, com et passa a tu, no em cansa mai de tornar a escoltar de dalt a baix.

    ResponElimina
  3. Glòria,

    Gràcies pels teus comentaris, tot i que no compartim la mateixa passió per la Bartoli. La Renée Fleming també m'agrada molt, té una veu preciosa i molt bon gust cantant, tot i que alguna vegada la trobo un pel ensucrada.

    Enric,

    Ja veig que tenim més gustos en comú, la Ceci, Le Nozze i per descomptat l'Amadeus. Jo és que amb Mozart vaig descobrir la música clàssica i l'òpera i li tinc veritable devoció. En quant a la Bartoli trobo que té la gràcia i la picardia mediterrània per a papers com el de la Susanna. A més crec que és una de les millors intèrprets de Mozart i Rossini, dos dels meus preferits.

    ResponElimina
  4. Què preciós. Quina joia més meravellosa. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  5. Delfica,

    Gràcies pel teu comentari, és un autentic plaer compartir amb els amics aquests petits però magnífics fragments de sensibilitat
    musical.

    ResponElimina