dimecres, 7 de maig del 2008

OUS POCHE SOBRE UN LLIT DE PATATA, AMB CRUIXENT DE PERNIL



Ahir us proposava una endevinalla. La Gemma, de La cuina de casa, i el Ruben i el Jordi, de A la cuina, anaven ben encaminats.

És un estri que és d’aquelles coses que quan les veus, preguntes: i això, per a què serveix?. I et diuen: ÉS PER FER OUS POCHÉ. QUEDEN MOLT BÉ, LA CLARA QUEDA RECOLLIDETA. Ah!, molt bé, doncs ho provaré!. I aquí teniu la meva experiència. A més, aquesta vegada he volgut jugar amb un nom ben llarg per a la recepta, així la “sofistiquem” una mica.

Ingredients per a 2 persones:

- 2 ous ben frescos
- ½ kg de patates blanques
- Una nou de mantega
- 100 ml de llet
- Dos talls de pernil
- Sal
- Oli
- Vinagre

Preparació per al puré de patates:

Bullir les patates i quan estiguin cuites, escórrer-les bé, afegir-hi la mantega i la llet, triturar-les i reservar-les tapades amb un paper film que les toqui, perquè no es ressequin.

Preparació per al cruixent de pernil:

Escalfar el forn a 200º, amb l’escalfor de dalt i de baix. Posar el pernil a la safata del forn i coure’l durant 20 o 25 minuts aproximadament, fins que quedi ben cruixent. Reservar-lo.

Preparació per als ous poché:
Fem servir el meravellós estri de silicona que us he presentat. Per anar bé, s’ha de fer servir un recipient que sigui baixet, una paella, per exemple, perquè les barquetes reposin i no “naveguin” quan l’aigua bulli.

Bé, doncs, posem una paella amb aigua i un rajolí de vinagre al foc, que ajuda a quallar la clara. Quan l’aigua bulli, introduir-hi les barquetes, trencar els ous i abocar-los a dins de cadascuna. L’únic petit inconvenient és que, com que tenen uns petits foradets perquè l’aigua toqui l’ou, en el primer moment de posar-lo, es perd una miqueta de clara, però de seguida es pren.

Deixar coure els ous durant 5 minuts, fins que la clara sigui compacta.

Per muntar el plat, amb un motlle quadrat, fer una base de puré de patata, disposar-hi a sobre l’ou poché i decorar-lo amb el cruixent de pernil.


Bon profit!.

23 comentaris:

  1. Hola Gloria
    Enhorabona per les receptes crec
    que cada dia et superas la dels
    ous té una pinta genial, be les fotos també son molt bones. La endivinalla per mi era una cosa ben diferent, soposo que per questió del tamany. je je..
    Adeu vaig a fer el sopar.
    Montse

    ResponElimina
  2. Ohhhhhhhhhh...em vaig perdre l'endevinalla!!!...Quina ràbia!!!!...sisisi...estic d'acord amb la Gemma...feu una secció!!!...jejeje!!!..M'encanten els ous poche...sempre me'n faig i ara els prefereixo a la truita i tot!!!...Bon invent aquest...encara que amb el truc del paper film i una tasseta queden tb molt rodonets i més barat!!!...jeje!!!...
    Felicitats Glòria!!!
    Petunets,
    Eva (terrassa)

    ResponElimina
  3. Montse, moltes gràcies. Una curiositat: què pensaves que era?. De totes maneres, quan jo ho vaig veure a la botiga, tampoc savia el que era, eh?.

    Fins aviat!

    Eva,

    Ja m'agradaria fer una secció, però vols dir que les "pijadetes" desconegudes donen per tant?. Ho haurem d'estudiar.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  4. Gràcies pel teu comentari al meu bloc. Tot i que no és exactament de cuina, de vegades hi pose alguna recepta. Potser més endavant en faça un de cuina (si m'hi atrevesc). Per cert, el teu bloc està molt bé. Jo, no sóc tan expert en cuina. Salutacions

    ResponElimina
  5. Ole, ho havia endevinat!!! Que tinc premi? ;)
    Aquests ous tenen una pinta delixiosa, a l'última foto es veu que us han quedat al punt... Així va bé aquest estri? Jo també ho faig amb el truc que explica l'Eva i va molt bé...

    Jo insisteixo amb la secció "endevinalla", crec que sí que dóna per tant... a més, no tenen perquè ser només estris, podrien ser ingredients estranys o exòtics, productes típics d'algun lloc... vinga, vinga, que pot ser molt divertit :)

    Francesc, a veure quan t'animes a fer el teu blog de cuina!!

    ResponElimina
  6. Que bo!!!! No se m'hauria acudit mai que aquest estri fos el que és!!! :))

    El plat, genial!

    No estaria malament, no, una secció com la que us proposa la Gemma, i ja us dono una idea pel premi que li podríeu donar si ella fos la que encertés la resposta: Deixar-la fer d'anxeneta en una diada castellera. :))

    Francesc: Jo també t'animo des d'aquí que ens expliquis al teu bloc receptes del País Valencià!!!

    ResponElimina
  7. Hola!
    Ja s� que ara no s'ha de dir, un cop ja es sap el que �s, per� a m� tamb� em va passar pel cap que deuria ser algun estri relacionat amb els ous.
    Sobre la secci� de les endevinalles, hi estic d'acord, ara amb premi encara faria m�s gr�cia.
    I els ous, una meravella. Enhorabona Gl�ria
    Ester

    ResponElimina
  8. Je je je, Enric, que ja sóc granadeta per fer d'anxeneta... em sembla que el castell faria llenya! ;)

    ResponElimina
  9. Gemma,

    Molt bé per endevinar-ho. No ho havíem dit, però el premi era fer d'anxaneta a la diada del proper diumenge a Sants, je je je.

    Enric,

    Ens pensarem la proposta de la Gemma. Ja tenim alguna idea.

    Ester,

    No anaves desencaminada, vas tenir bona intuïció. A veure si posem una altra coseta.

    Fins aviat

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Hola, pel que comentes al meu bloc, t'haig de dir que, malauradament, tant a França com a Espanya, només els espanyols i els francesos (no és el nostre cas, és clar) sembla que tinguen dret a opinar, fer i desfer a la seua. Tot el que ells fan és, per suposat, modern, democràtic i tolerant. Ara, si nosaltres demanem quasi (i mira que hi dic "quasi") el mateix, llavors ja som reaccionaris, insolidaris, poc democràtics i tota la resta de qualificatius que ens vulguen posar. Solució: passar d'ells i anar fent la nostra. De mica en mica s'ompli la pica.

    Per cert, Enric, gràcies per encoratjar-me a fer un bloc de cuina. Saps que passa, que tots els que feu blocs de cuina (Josep, Glòria, Gemma, etc.) feu unes coses tan bones, tan ben presentades i tan bé de tot que jo m'hi veig una mica "inútil" a la cuina. A més a més, vaig de bòlit a l'institut (hi sóc professor de català) i la cuina requereix un cert temps, del qual, ara com ara, jo no en dispose. Potser a l'estiu...
    Salutacions i gràcies per la vostra paciència en llegir-me.

    ResponElimina
  12. Ostres! quina passada, no l'havia vist mai aquest estri de cuina. Sembla estrany el munt de coses que hi han per cuinar, inovar, descubrir, inventar i un llarg etc... a la cuina.

    El plat molt bo i una molt bona idea per quan tens gent per casa i per quan no!! ;-))

    Fins aviat.

    ANNA DE LA VILA.

    ResponElimina
  13. A quina botiga ho vareu trobar? És genial.

    ResponElimina
  14. Plass, plass, plass! Glòria quin plat més guapo! De fet que sàpigues que te la copiem descaradament pel proper sopar d'amics!
    Cada dia et superes!
    Felicitats!

    ResponElimina
  15. Anna de la Vila,

    Jo el vaig fer servir tal com ho explico i la veritat és que va anar molt bé. I el plat et soluciona un sopar improvisat, no et sembla?.

    Sara Maria,

    Aquest estri el vaig comprar en una botiga que segur que coneixes, és al carrer de la Petxina, 8, a tocar de la Boqueria. És una travessia de la Rambla, justament on fa cantonada la pastisseria Escribà. Es diu Antigua Hojalatería Sucesores de Pedro Apollaro. És una botiga petitona però que quan hi entres, no pares de badar. La porten una mare i una filla que són encantadores. (Quina propaganda que els faig, eh?). La veritat és que val la pena fer-hi una visita.

    Txell i Kike,

    Encantada que em copieu la recepta. Per fer-ne més de dos, encara que no es faci servir aquest estri, sempre hi ha el recurs del paper film, que també va molt bé, però mireu, vaig trobar aquesta coseta i em va semblar divertida.

    Fins aviat

    ResponElimina
  16. Quin estri més divertit. No ho hagués endevinat. La veritat és que no n'he fet mai. Per televisió si que he vist alguna vegada el truc del paper film amb la tasseta com diu l'Eva de Terrassa. La recepta és senzilla d'ingredients i la presentació és sofisticada. Aquets són els plats que m'agraden. Jo també amb copio la recepta i aviat la posaré en pràctica.
    Susanna

    ResponElimina
  17. Susanna,

    Com pots veure, a mi també m'agraden aquests plats senzillets però resultons. I seguint la broma de la Mireia Carbó amb els noms llargs, li vaig posar aquest per "vestir" una miqueta el plat.

    Fins aviat

    ResponElimina
  18. Gràcies, conec la botiga, però he de confessar que hi vaig poc. Com també he de confessar que vaig poc a la Boqueria tot tenint-la al costat de casa... Qüestió d'horaris i de temps.

    ResponElimina
  19. hola!
    se m'havia passat per alt aquesta proposta tan original, pel que es veu a l'última foto, els ous van quedar al punt, i amb la patata i el pernil, devien quedar boníssims.
    felicitats!

    ResponElimina
  20. Doncs sí que van quedar al punt, eh?. Si no haguessin quedat bé, no hauria posat la foto, je, je!.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  21. M'encanta la recepta... i els aparatets!!! Saps que els tinc exactament iguals, fins i tot del mateix color???

    Abraçades.

    ResponElimina
  22. Sara,

    M'alegro que t'agradi la recepta. I els aparatets, els has fet servir?.

    Acabo de mirar el teu blog i ja he vist el teu sopar grec. Tens raó amb aìxò que quan ets a Grècia, no enyores els plats d'aquí. Al cap i a la fi, tot és cuina mediterrània, oi?

    Fins aviat

    ResponElimina
  23. cuando los aficionados a la cocina sepais cocinar de verdad poner fotoos de olatos bonitoos porque esoo es mu siplee

    ResponElimina