CLASSE AMB LA MIREIA CARBÓ (3ª part)

Ahir varem tenir una altra cita amb els amics blocaires per assistir a una classe de la Mireia Carbó, al Club Social Caprabo-Eroski. Aquesta vegada sí que no puc repassar els noms de tothom que hi va ser, perquè érem molts i com que varem quedar directament a dins de la sala, era més difícil d’identificar les persones que venien per primera vegada, perquè es barrejaven amb més gent que ja hi havia asseguda. Tot i així, en alguns casos, la foto que hi ha als blocs va ajudar, com en el cas de la Tere, de la Maleta de Boston, i el Manel, de Cuinar és generós.


Aquesta vegada, els plats que la Mireia ens va preparar van ser un arròs verd amb cloïsses (verd pel color de les verdures que hi va posar), fàcil de fer i molt original; un pastís de formatge amb fruites del bosc, bastant dolç, i una coca de llardons, molt adient per a la revetlla de Sant Joan.

Com ja us he explicat en altres ocasions, la Mireia és molt bona comunicadora i fa que es creï un ambient d’absoluta complicitat entre ella i les persones que assistim a les classes. Cada vegada ens hi trobem més a gust i la sentim més propera.

Fidel a la seva manera de fer, a més d’ensenyar-nos a preparar les receptes, afegia comentaris amb el sentit de l’humor que la caracteritza. A les fotos podeu veure més d’una cara somrient.

També ens va parlar del llenguatge de l’arròs (tal com ho va definir ella), és a dir, quantitats d’arròs, quantitat de líquid que s’ha d’afegir, remenar o no remenar... No tothom hi estava d’acord, oi, Manel?.

Ja fora de programa, ens va tornar a ensenyar com es fa la famosa paperina per decorar amb xocolata. Si voleu veure-ho, aneu a la Cuina de casa, que la Gemma ho va grabar.

Al final hi va haver signatura de llibres i la foto habitual de grup amb la Mireia, encara que aquesta vegada no hi eren tots els blocaires. N’hi havia que tenien pressa i van marxar abans, d’alguns no ens varem poder acomiadar, i és que el temps que compartim passa tant de pressa, que sempre ens queden coses al tinter per comentar. Per tant, us faig una proposta: què us sembla si després de vacances organitzéssim un sopar per poder xerrar tranquil•lament sense pressa?.

Ah!, i una vegada més, volem agrair a Caprabo-Eroski les facilitats que ens ofereixen per poder assistir tots plegats a aquestes classes.

Moltes gràcies, eskerrik asko.