divendres, 20 de juny del 2008

CLASSE AMB LA MIREIA CARBÓ (3ª part)

Ahir varem tenir una altra cita amb els amics blocaires per assistir a una classe de la Mireia Carbó, al Club Social Caprabo-Eroski. Aquesta vegada sí que no puc repassar els noms de tothom que hi va ser, perquè érem molts i com que varem quedar directament a dins de la sala, era més difícil d’identificar les persones que venien per primera vegada, perquè es barrejaven amb més gent que ja hi havia asseguda. Tot i així, en alguns casos, la foto que hi ha als blocs va ajudar, com en el cas de la Tere, de la Maleta de Boston, i el Manel, de Cuinar és generós.


Aquesta vegada, els plats que la Mireia ens va preparar van ser un arròs verd amb cloïsses (verd pel color de les verdures que hi va posar), fàcil de fer i molt original; un pastís de formatge amb fruites del bosc, bastant dolç, i una coca de llardons, molt adient per a la revetlla de Sant Joan.

Com ja us he explicat en altres ocasions, la Mireia és molt bona comunicadora i fa que es creï un ambient d’absoluta complicitat entre ella i les persones que assistim a les classes. Cada vegada ens hi trobem més a gust i la sentim més propera.

Fidel a la seva manera de fer, a més d’ensenyar-nos a preparar les receptes, afegia comentaris amb el sentit de l’humor que la caracteritza. A les fotos podeu veure més d’una cara somrient.

També ens va parlar del llenguatge de l’arròs (tal com ho va definir ella), és a dir, quantitats d’arròs, quantitat de líquid que s’ha d’afegir, remenar o no remenar... No tothom hi estava d’acord, oi, Manel?.

Ja fora de programa, ens va tornar a ensenyar com es fa la famosa paperina per decorar amb xocolata. Si voleu veure-ho, aneu a la Cuina de casa, que la Gemma ho va grabar.

Al final hi va haver signatura de llibres i la foto habitual de grup amb la Mireia, encara que aquesta vegada no hi eren tots els blocaires. N’hi havia que tenien pressa i van marxar abans, d’alguns no ens varem poder acomiadar, i és que el temps que compartim passa tant de pressa, que sempre ens queden coses al tinter per comentar. Per tant, us faig una proposta: què us sembla si després de vacances organitzéssim un sopar per poder xerrar tranquil•lament sense pressa?.


Ah!, i una vegada més, volem agrair a Caprabo-Eroski les facilitats que ens ofereixen per poder assistir tots plegats a aquestes classes.

Moltes gràcies, eskerrik asko.

19 comentaris:

  1. Hola Gloria,
    ja estaba esperant el teu reportatge, sempre fidel i amb bones fotos. A veure si poc a poc em vaig animant i em torno a posar les pilas.
    una abraçada
    Xaro

    ResponElimina
  2. glòria, molt bé, el reportatge, un professional no l'hauria pas fet millor.
    això del sopar és una idea excel·lent, jo ja m'hi apunto, només cal decidir el dia i el lloc, i una cosa molt important, si cuinem o ens cuinen.
    ja tindrem temps de parlar--ne.

    ResponElimina
  3. M'APUNTO AL SOPAR!!!!!!!!!
    Teniu tota la raó, cada vegada marxo amb la sensació que m'ha faltat temps per parlar amb tothom :( La idea del sopar és perfecte! Però hauríem de buscar una manera que no fos seure apalancats a una taula, perquè llavors tampoc coneixes a la gent: només parles amb els 4 del teu costat i prou. Hem de pensar alguna cosa, eh? Estaré al cas de la vostra proposta ;)

    Com sempre, les fotos fantàstiques, al final sempre surto fent cara de babau al davant del profe de torn, eh? Je je je, es nota que flipo amb ells ;)

    ResponElimina
  4. Ei, Glòria! Bona crònica! Li donem la raó a la Gemma amb la seva proposta. Petons!

    ResponElimina
  5. Xaro,

    M'alegra veure't per aquí una altra vegada. Espero que el dia 4 coincidim al Bonpreu, amb tu i la teva germana.

    Manel,

    Moltes gràcies. Aquesta proposta que apuntes tu de cuinar no està malament. Es tractaria de buscar un lloc gran per trobar-nos. Ja n'anirem parlant.

    Gemma,

    Tens raó amb això que en una taula gran acabes parlant amb les persones que tens al voltant i prou. També estaria bé una sortida "gastronomicocultural" o "culturalgastronòmica". Ja parlarem.

    Parella,

    Moltes gràcies. Seguirem parlant de la trobada. Com més propostes hi hagi, millor.

    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  6. Hola!
    Com sempre excel·lent crònica.
    Molt bona i dea això del sopar, encara que jo m'estimaria més un dinar i així podria venir amb la meva nena
    Un petó
    Ester

    ResponElimina
  7. Hola! Magnífic el reportatge. Jo, si em permeteu, sóc de l'opinió del Manel pel que fa al tema dels arrossos. Un bon brou fa més saborós l'arròs. Us ho dic jo que, de menut, menjàvem arròs quasi cada dia. No és broma. Potser algun dia en parlaré en un post. Salutacions.

    ResponElimina
  8. Gloria... un bonic i acurat reportage, com sempre.
    I a més, poder llegir-lo o escriure't, sentint l'òpera que hi afegiu al costat, el més del més...
    La sents? posa la pell de gallina..

    Una molt bona idea amb el sopar de trobada. També compteu amb mi i si està millor, la parella.
    Fins la propera, petons.

    ResponElimina
  9. Cafeters noctàmbuls!: Magnífica crònica i excel·lents fotografies. De debò us dic que, tot i que hi havia pensat, no m'atrevia a fer la proposta perquè amb l'excusa de dinar o de sopar ens poguem conèixer tots plegats millor. Compteu amb mi!!!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. També et felicito pel reportatge, i que dir de les fotografies. m'ho vaig passar molt bé, llàstima que tenia que marxar tant ràpid. I em sembla que no em vaig poder acomiadar de tots.
    M'apunto al sopar, i estic d'acord en fer-ho de manera de coneixens tots.
    Avui provaré de fer la coca, ja us diré que tal.
    Petonets

    Eva

    ResponElimina
  11. Hola parella!! La crónica i les fotogràfies...molt maques.M'encanta el vostre blog, amb la música es encara més maco...
    La proposta del dinar/sopar és estupenda...Encara que jo us coneixo poc..

    PEtons

    ResponElimina
  12. Ester,

    A veure si fem propostes entre tots, un sopar, un dinar, una excursió, però segur que sigui per poder estar una estona junts sense presses.


    Francesc,

    I tant que n'has de parlar dels arrossos. A mi és una cosa que em fa bastant respecte de fer, sempre pateixo, així doncs, uns consells des de l'Alt Vinalopó no aniran malament.

    Maria

    Moltes gràcies. Una curiositat: quin trosset d'òpera escoltaves mentre llegies la crònica?.

    Espero que la teva parella ja estigui millor. Fixa't, és allò que diem, ens queden sempre coses per parlar i no t'ho vaig preguntar.

    Enric,

    Jo també ho havia pensat abans això de la trobada però fins ara no ho havia suggerit. Es tractarà de posar idees en comú, per a després de vacances, suposo que seà millor, així que tenim temps per pensar.

    Eva,

    Jo també tinc aquesta sensació de no haver dit adéu a tothom.

    Ja ens explicaràs el resultat de la coca, eh?.

    Deies que estaves molt enfeinada estudiant. Et presentaves a les "opos" de docents?.

    Una abraçada a tots i fins aviat

    ResponElimina
  13. Núria,

    Moltes gràcies. Va ser un plaer conèixer-te. Precisament per aìxò varem fer la proposta del dinar/sopar/excursió, per conèixer-nos tots millor. Les estones que anem a les classes de cuina, les aprofitem al màxim, però és impossible parlar amb tothom, de mica en mica, anem sabem qui és qui.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  14. Segur que aquesta proposició anirà molt bé per poguer-nos coneixer millor i posar cara i blog a cadasqú.jeje.

    Núria

    ResponElimina
  15. Ei!!!...Jo evidentment m'apunto al sopar, que l'altre ja me'l vaig perdre per no tenir bloc! :(
    La crònica genial com sempre!
    Petunets, Eva.

    ResponElimina
  16. Eva,

    Nosaltres també ens el varem perdre l'altre sopar, tampoc no teníem bloc encara.

    Ja faràs algun suggeriment, eh?.

    Fins aviat

    ResponElimina
  17. Fabulos el teu reportatge, ja veig que m'he perdut una classe magistral i uns alumnes molt aplicats. Quina enveja hem doneu, pero a darrera hora hem van sortir imprevistos.
    He preparat la coca de llardons i ha sortit bonisima, la tornare a fer per possar fotos. Si es que no es pot esta per tot i em vaig oblidar.
    Petonets als dos parelleta.

    ResponElimina
  18. Hola Gloria i Josep.
    Una excelent cronica en va agradar molt conéixer-vos.
    Fins la propera.

    ResponElimina
  19. Rosalisabel,

    Moltes gràcies. Erem tanta colla, que al final ja no sabia si havies vingut o no. Segur que a la propera ens veiem.

    Tere,

    Moltes gràcies. Per nosaltres va ser un plaer conèixer-te. Espero que tornem a coincidir en properes ocasions o en aquest dinar/sopar/excursió o el que sigui, per poder xerrar amb calma.

    Petonets i fins aviat

    ResponElimina