dilluns, 2 de juny de 2008

ANGELA GHEORGHIU

Ja feia dies que buscava una excusa per posar alguna cosa de l’Angela Gheorghiu i l’ocasió se’m va presentar quan la setmana passada es va fer públic el calendari de concerts del cicle Palau 100 per a la propera temporada.

Entre les aparicions més esperades hi ha la de la cantant romanesa, que el 27 de gener de 2009 interpretarà al Palau de la Música Catalana, segons el programa anunciat, obres de Berlioz, Gounod, Massenet, Bizet, Puccini i Verdi.

El públic i la crítica són gairebé unànimes quan parlen de la seva gran veu i la intensitat interpretativa que li permet ser una de les millors intèrprets que actualment hi ha de Verdi, Puccini i d’òpera francesa, tot i que tampoc són gens rebutjables les seves grabacions de lieder, o música religiosa.

L’Angela va estudiar cant a l’Acadèmia de Música de Bucarest, on es va graduar el 1989, coincidint amb la caiguda del “teló d’acer”, la qual cosa li va permetre l’inici d’una carrera internacional. Va debutar amb el paper de Mimí a l’Òpera de la ciutat de Cluj l’any 1990 i el 1992 va obtenir un gran èxit amb la Zerlina de Don Giovanni al Covent Garden de Londres. Però l’èxit definitiu li va arribar el 1994 quan Georg Solti la va triar per a una nova producció de la Traviata.

Gheorghiu ha construït cuidadosament el seu repertori del qual en formen part personatges com Violetta (la Traviata), Mimí (la Bohéme), Magda (la Rondine), Adina (l’’Elisir d’amore), Juliette (Romeo i Juliette) o Marguerite (Faust) entre d’altres.
Casada amb el tenor Roberto Alagna amb qui ha compartit moltes de les òperes que ha interpretat, està considerada com una diva de l’òpera al més vell estil, i també de ser-ho en el pitjor dels sentits, tot i que, quan la sentim cantar, li ho perdonem tot.

Com a mostra aquí la teniu interpretant “Chi il bel sogno di Doretta” de l’òpera La Rondine de Puccini. Escolteu i gaudiu.

7 comentaris:

  1. Una intèrpret exquisida. Segurament que és una de les millors Traviate que mai no s'hagin fet, a més de molt maca i elegant.
    Diuen que aquesta anomenada de DIVA en un sentit pejoratiu li ha suposat ser vetada per prestigiosos teatres d'aquet món.
    Salutacions afectuoses!

    ResponElimina
  2. Glòria,

    Tens tota la raó, el "divisme" li ha comportat ser vetada en molts teatres, però vaig llegir en una entrevista temps enrrera, que aquest mateix "divisme" li ha permés no haver d'acceptar segons quins muntatges escènics, i es que no tothom està en la situació de la Gheorghiu que pot dir "no" a propostes, diguem-ne "innovadores" en excès.

    ResponElimina
  3. Quin goig escoltar la Gheorghiu! Jo també sóc del pensar que amb eixa veu se li pot perdonar quasi tot. Si és "diva" en tots els sentits, què hi farem? Jo només sé que escoltant aquest fragment que has posat al teu bloc (no m'he pogut estar d'escoltar-me'l tres vegades seguides) m'he sentit al cel només tancant els ulls i gaudint de tots els matisos vocals que la meua discretíssima cultura musical em permet. Poder escoltar-la en directe ha de ser massa per a la carabassa. Aquests regals de Déu en forma de veus bellíssimes s'han d'aprofitar tot el que bonament es puga. Salutacions.lyrxpk

    ResponElimina
  4. Ai, Josep... L'altre dia amb la meva admirada "Ceci", i avui amb la no menys admirada Gheorghiu!

    A mi la Gheoghiu m'agrada moltíssim, i mira, tu: si és una "diva" en el sentit negatiu que pot tenir aquest mot, com diuen ara, "passo". Hi ha molts i molts cantants i d'altres artistes, els noms dels quals no diré per no ferir susceptibilitats, que em cauen remalament com a persones o per les seves idees, però no per això deixaré mai d'admirar-los com a artistes. I aquest és el cas de la Gheorghiu.

    Fantàstica, Josep!

    ResponElimina
  5. Mercès pels vostres comentaris.

    Francesc

    Celebro molt que t'hagi agradat l'ària interpretada per l'Angela Gheorghiu. Com que tot ho canta bé, vaig preferir triar aquest fragment, conegut, però menys, que no pas d'altres que hem sentit infinitat de vegades. Estic totalment d'acord amb tu, aquestes veus s'han de gaudir i si pot ser amb els ulls tancats encara millor. La música i la veu (com si fos un instrument més) et transporten lluny, molt lluny de la rutina diaria. A veure si tenim sort i aconseguim escoltar-la en directe.

    Enric,

    Tens tota la raò, grans artistes com l'Angela o en el seu temps la Callas o el H.V.Karajan, se'ls considera "divos" i tothom s'hi veu amb cor de carregarsel's pel sol fet d'estar relacionats amb l'òpera o la música classica. Mentre que d'altres, relacionats amb el món de la música "popular" se'ls hi perdona tot ja que no desenvolupen una activitat "elitista" (falsedat de la qual ja en parlarem un altre dia). Ah! i si els que tenen rampells, són pintors o escriptors, apareixen com "genis". Jo poso a tothom al mateix sac, i com molt be dius, el que compta és el que fan i com ho fan, i la nostra admirada Angela canta com els àngels.

    ResponElimina
  6. Teniu tota la raó quina veu que té, m'encanta aquesta música, però sóc tota una inculta al respecta. I gràcies als vostres comentaris, vaig descobrin veus marevellores, també he escoltat el tros de Juan Diego, que m'agradat. No compro CD's, perquè no sé per on començar, però ja veig que si us vaig seguint, segurament faré una bona tria.
    Moltes gràcies,
    Eva

    ResponElimina
  7. Eva,

    Molt content que ens segueixis. T'haig de dir que moltes vegades, la música, com la pintura o un llibre, no és questió d'entendre-hi o no, simplement es tracta de les sensacions que transmet una música, un quadre o un llibre t'agradi i t'ho passis bé. La resta és totalment accessori. Espero que ens seguirem trobant al Cafè de Nit, (o on sigui) i comentarem les sensacions de què parlava abans.

    ResponElimina