Ingredients - 300 g de farina
- 2 culleradetes de llevat en pols
- 140 g de mantega
- 1 ou
- 125 g de sucre
- ½ culleradeta de vainilla en pols
- 2 pomes grosses
- 1 llimona
- 100 g de nous
- 50 g de panses de Corint
- sucre glas per decorar
Preparació:
Escalfar el forn a la temperatura de 200º, amb l’escalfor de baix.
En un bol ample, posar la farina en forma de volcà juntament amb el llevat al centre, la mantega estovada, l’ou sencer, 100 g de sucre (reservar els altres 25 g) i la vainilla en pols, i treballar-ho primer amb una forquilla i després acabar d’amassar amb les mans, fins que quedi una pasta consistent, com ara la pasta brisa, però que no s’ha d’estirar.
Untar amb mantega un motlle de 22 cm i posar-hi al fons tres quartes parts de la massa.
Ratllar la pell de la llimona, procurant només agafar la part groga, perquè la part blanca és amarga.
Ratllar una poma, disposar-la a sobre de la massa, escampar-hi per sobre la meitat del sucre que teníem reservat, la meitat de la ratlladura de llimona, una mica de vainilla en pols, la meitat de les nous trencades, no picades, i totes les panses de Corint.
Ratllar l’altra poma i fer una altra capa de farcit, igual que l’anterior, però en aquest cas sense panses, ja que a la part de dalt del pastís es ressecarien.
Esmicolar la quarta part de massa restant, fent petits pessics irregulars (engrunes), i posar-los a sobre del farcit, procurant que quedi ben cobert.
Coure el pastís al forn a 200º, durant 50 minuts aproximadament. Punxar-lo per comprovar-ne la cocció.
Quan el pastís sigui fred, desemmotllar-lo i cobrir-lo amb sucre glas.
mmmmm...m'encanten els pastissos de poma!!!...a la llsita de pendents!! ;)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
en efecte, glòria, el llibre de la seguí va ser el primer que em van regalar, i tot i que ara en tinc dotzenes més, de tant en tant el segueixo consultant, fa que les coses siguin molt fàcil, tal i com les explica.
ResponEliminade tota manera, amb el llibre no n'hi ha prou, per fer aquest pastís cal tenir bona ma, i tu en tens.
je je je, una altra que també va ser el seu primer llibre de cuina que va tenir :)
ResponEliminaNo l'he fet mai aquest pastís, ni tan sols recorod haver llegit la recepta... crec que els dolços d'aquest llibre, precisament per ser el primer, no me'ls he mirat amb gaire atenció. Ja veig que hauré de tornar a fer-li una ullada ;)
Aquest pastís sembla que sigui semblant a un crumble, oi? M'encanten els pastissos de poma!
Glòria! Mmmm que requetebó aquest pastís, haurem de fer la saga dels pastisos de poma de la segui, de moment ja tenim la corona de pomes que faig fer l'altre dia i ara el teu engrunat!!! felicitats
ResponEliminammmmm que bó!! i jo que encara no he esmorzat!
ResponEliminaEl llibre de la montse segui també va ser el meu primer llibre de cuina, me'l va regalar una tieta meva quan jo tenia 19 anys i veien que tenia tanta aficio a fer cosetes. Es tot un classic pero treu de molts "apretonts".
El tindre de provar pq jo tampoc no le llegit mai, pero la pinta t'ha quedat que lleparia la pantalla. ;)))
ANNA DE LA VILA
No coneixia el llibre que tu referencies, però crec que l'encomanaré a la llibreria la pròxima vegada que hi vaja. Quin aspecte més bo de pastís! A més, m'encanten els pastissos de poma. Jo també he estat a punt de fer el que deien els amics de la "Cuina Vermella". ;)
ResponEliminaEva,
ResponEliminaAquest pastís queda molt bo, com que porta la poma ratllada, queda molt amorós. Si el fas, ja m'ho explicaràs.
Manel,
Jo també faig com tu, encara que tingui altres llibres i altres receptes, quan tinc un dubte de teoria, consulto el llibre de la Montserrat Seguí que segur que m'ho soluciona.
Gemma,
Sí que va ser el meu primer llibre de cuina i l'he fet servir força. Una altra recepta que surt molt bé és la sara. Aquest de poma no queda ben bé com un crumble,l'aspecte ho sembla però la pasta no té consistència terrosa.
Txell i Kike
Aquest també el vaig portar a la feina però me'l vaig endur sencer de casa, eh?, ja ja. El Josep no va fer la cata, encara que n'hi vaig portar un trosset que va sobrar.
Anna,
Llàstima que no puguem tastar les receptes virtualment, eh?. Mira't el llibre i segur que faràs alguna recepta.
Francesc,
Doncs ara ja en tens dos per triar. De fet, per què triar?. Un dia un i un altre dia un altre. Són tan bons els pastissos de poma...
Petons a totes i tots
Com diria el bon amic Ximo, "reclinatori" davant el llibre de la Montserrat Seguí: un clàssic entre els clàssics perquè les seves receptes no han perdut gens d'actualitat.
ResponEliminaTinc tot un munt de llibres de cuina, perquè sóc dels que va aprendre a cuinar a base de llibres i de revistes, però aquest de la Seguí l'he utilitzat tant, però tant, que el pobre ja no té ni tapes, i el pobre sembla el fregaplats de la prestatgeria. :)
Naturalment, també, reclinatori per vosaltres dos per l'extraordinari resultat de la recepta del pastís de pomes engrunat i les fotografies.
Ei!!! Se m'acaba d'ocórrer una idea:
Fem tots els amics blocaires un homenatge a la malaurada cuinera i professora de cuina que va ser Montserrat Seguí?...
Què us semblaria fer un MEC (em sembla que es diu així) i que tothom pengi al seu bloc una recepta de "Cuinar és senzill"?
Jo tinc el lleu record que em sembla que va ser la primera cuinera mediàtica que va tenir un programa a la televisió, encara en blanc i negre, al circuit català de TVE quan els estudis encara estaven a Miramar, però puc buscar més informació.
Què?... Ens animem tots plegats?
Recordo que amb l'Enric ja vam parlar una vegada de la Montserrat Seguí... Va ser ell qui em va explicar que havia sortit per la tele (jo era massa petita).
ResponEliminaM'apunto a la proposta de l'Enric: fem un MEC (per cert, què vol dir?) i pengem una recepta del cuinar és senzill als nostres blocs!!!!! Enric, t'encarregues de fer la convocatòria pública? Potser no tothom llegirà aquests comentaris... Molt bé per la idea!
Si algú no té el llibre, m'ofereixo a escanejar i enviar en pdf alguna de les receptes a qui hoo necessiti... Vinga, que pot ser molt divertit!
Ei!!!...Compteu amb mi!!!...De fet la meva profe de cuina és deixeble de la Montserrat...per això m'agrada tant!!! ;)...Ja tinc feina el cap de setmana a pensar quina recepta faré!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Pd. QUina sort haver fet el blog...sinó em perdria aq convocatoria!!! jeje!!!
Hola! Acabe de demanar a la llibreria Gibbon, de BCN el llibre "Cuinar és senzill" de la Montserrat Seguí. M'han dit que en 10-12 dies el tidré a mans. Ja estic frisós de fullejar-lo. No sabia res d'aquesta senyora ni que hi havia una escola que en duia el nom. Mira, mai no és tard per a aprendre una cosa i, més encara, si és de cuina. Salutacions
ResponEliminaEnric,
ResponEliminaCoincidim en això que el llibre de la Montserrat Seguí és plenament vigent.
Molt bona idea això del MEC(encara que no sé què vol dir, eh?). M'apunto a penjar una recepta del seu llibre, juntament amb els amics blocaires.
Si fas tu la convocatòria i vols que fem alguna cosa, ja ens ho diràs, d'acord?.
Gemma,
Jo tampoc sé que vol dir MEC, però la idea ja l'hem entès, oi?. A veure si ho posem en marxa.
Eva,
Veus com sí que valia la pena fer un bloc, encara que tinguis el doble de feina: publicar i visitar els altres blocs.
Francesc,
Ja veuràs que el llibre val la pena, és molt didàctic i les receptes són plenament vigents.
Com que la Montserrat Seguí fa molts anys que va morir, l'escola cuina que duu el seu nom la dirigeix la seva filla.
Per cert,com és que has demanat el llibre a una llibreria de Barcelona?. És que no el pot trobar a la terreta?
L'he buscat per internet a "Iberlibro" però no m'he pogut aclarir en com demanar-lo, però, com que hi havia el telèfon de la llibreria, he pensat que seria més fàcil. Malauradament, a València, trobar llibres en català editat de fa molts anys, és una mica difícil. He pensat que, tanmateix, encara tardaria més d'un mes en anar a València i rebre'l per correu m'era més còmode. També és cert que, si hagués vist que a "Iberlibro" hi havia alguna llibreria de València que el tinguera, el llibre, li l'hauria demanat directament. Salutacions.
ResponEliminaHAHAHAHAHAHA!!!
ResponEliminaJo tampoc sé què vol dir MEC!!!
A mi em sonava que quan un blocaire fa una proposició als altres perquè, per exemple, mostrin als seus blocs... què sé jo!... els cotxes que tenen, o els quadres que més els agraden, o, com és en aquest cas, una recepta d'un llibre en concret, se'n deia MEC o alguna cosa semblant, però com que veig que MEC no sona a ningú, se'n dirà una cosa semblant, oi? :))
OK! Redactaré la crida i, a partir de dilluns, ho tirarem endevant, eh?
Una abraçada, i perdoneu que us hagi escalfat el cap "fent-me el mec" en qüestions de llenguatge d'internautes. :))
Je je je, Enric, tu vols dir un MEME!!!!!!!
ResponEliminaCopio textualment:
Los memes son ideas originales, útiles o divertidas, cuyo atractivo hace que la gente las adopte y comparta con otros. La Red se ha convertido en un entorno especialmente apto para la difusión de estas ideas infecciosas, que han encontrado en la blogosfera su medio ambiente natural.
"Un meme puede ser desde un broma hasta un negocio, pasando por una aplicación útil, un proyecto comunitario, una leyenda urbana, un concurso o un juego. La capacidad memética de la blogosfera se está utilizando de manera creciente para impulsar estrategias de marketing viral, en las que la idea de base circula no sólo por su atractivo (Gmail), sino también por su intencionada promoción (FON)."
Sigui el que sigui un MEME, m'apunto a fer un MEME de la Montserrat Seguí i el seu llibre "Cuinar és senzill" :)
Bé ja aclarireu que és això del MEME, que vaig una mica perdut...
ResponEliminaGlòria! fa una pinta boníssima com sempre!
Figura't, Gloria. Recordava aquest pastis de les classes de cuina que vaig fer fa més de vint anys a l'Escola de la Dona de la Diputació, la que hi havia per la Catedral on ensenyaven un munt de coses, des de cuina a història de l'art i on la Montserrat Segui n'era professora. Jo ja no la vaig conèixer perquè va morir jove però allà donaven classes la Roser Saldaña, l'Assumpta Miralpeix i un munt de bones professionals que, seguint el seu llibre que també vaig comprar en aquells temps, ens van transmetre un amor pels fogons que encara ens dura.
ResponEliminaEl teu pastís, un clàssic, encara el tinc apuntat en la meva llibreta d'espiral, tacada de tan fer-la sevir.
M'ha agradat recordar aquells vells temps.
Un petó.
Enric,
ResponEliminaEns has fet ballar el cap amb això del meme, però hem rigut, que, en definitiva, és ben sa. Seguirem en contacte per tirar-ho endavant.
Gemma,
Jo ho havia vist en altres blocs, però tampoc no sabia ben bé què volia dir. Gràcies per traslladar-nos la definició.
Rubén,
Es tracta que tots els blocaires que hi vulguem participar (segur que en serem molts) posem una recepta del llibre Cuinar és senzill, de la Montserrat Seguí, com a petit homenatge per totes les coses que aquest llibre ha ensenyat a generacions diferents.
En els propers dies ho tirarem endavant.
Maria,
Me n'alegro que aquest pastís t'hagi portat bons records. Una amiga meva n'està enamorada i jo l'havia fet fa temps i l'altra dia, fullejant el llibre, el vaig veure i mira, dit i fet! i... és tant bo...!
Guarda aquesta llibreta d'espiral, eh?, segur que és com un tresor. Hi tens apuntades receptes de la Montserrat Seguí?.
Petonets a tots i fins aviat
quina meravella de tartà i quines fotos ,,uauu sembla que surti de la pantalla i vulgui venir a casa meva,,felicitats.
ResponEliminaMoltes gràcies per la recepta!!! Ahir em vaig decidir a fer el pastís i va quedar boníssim (una mica dur, però és tan bo que ja practicaré tans cops com calgui)! ;)
ResponEliminaElena,
ResponEliminaFins avui no he vist el teu comentari, ho sento!. Gràcies per passar per aquí i fins aviat.
Sílvia,
Si el tornes a fer, serà una excusa per tornar-ne a menjar, perquè val la pena, oi?.
Fins aviat