Pedres (2) SANT PERE DE CASSERRES

Avui proposem la visita d’unes “pedres” molt properes. Es tracta d’una sortida molt atractiva que combina paisatge, història i patrimoni arquitectònic.

El Monestir de Sant Pere de Casserres és una joia del romànic, situat majestuosament en un meandre del riu Ter. L’estil arquitectònic inicial és romànic de l’escola catalano-llombarda, tot i que el claustre es va construir la segona meitat del segle XI.

És l’únic monestir de l’orde benedictí a Osona i va ser erigit per nobles osonencs. Les obres començaren l’any 1006 quan la vescomtessa Ermetruit comprà el domini de Casserres al comte de Barcelona Ramon Borrell, amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a Sant Pere.

A partir del 1012 començà a haver-hi vida comunitària, si bé fins el 1050 l’església no fou consagrada. El monestir però, baixà aviat a la condició de priorat per no poder mantenir els dotze monjos necessaris per a continuar essent abadia.

El 1079 va perdre la independència quan va ser unit al gran monestir de Cluny pels vescomtes d’Osona i Cardona, els seus fundadors, per tal d’assegurar-hi la vida monàstica regular. Més endavant, al segle XIII, la comunitat va augmentar, però mai va passar de dotze o tretze persones, i durant els segles XIV i XV la vida comunitària va decaure de tal manera que a finals del segle XV només hi havia dos monjos a Casserres.
Els bisbes de Vic, que durant anys havien intervingut activament en la vida del monestir, van deixar de fer-ho per la manca d’entrada de diners de les rendes del monestir, i això va marcar una forta davallada per al cenobi. L’any 1752 el priorat i tots els seus béns van passar al col•legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona, del qual va ser una simple possessió o granja. Però aquesta possessió va acabar quan l’any 1767 Carles III va decretar l’expulsió dels jesuïtes.

Posteriorment va passar a mans particulars i es va mantenir com a masoveria fins que l’any 1991 va ser adquirit pel Consell Comarcal d’Osona que, juntament amb la Generalitat de Catalunya, va dur a terme la restauració del conjunt del monestir durant els anys 1994-1998.


En resum, una visita molt interessant, que es pot conjugar, per reposar forces, amb un bon àpat al restaurant Fussimanya, a Tavèrnoles, on es poden degustar plats i productes del país, molt recomanables les taules d’embotits i les carns a la brasa, per un preu molt raonable.