Abans que es tanqui el MEME dedicat a la Montserrat Seguí, he volgut participar amb una altra recepta seva que realment fa justícia al nom del llibre: “Cuinar és senzill”. És ben fàcil de fer però ben saborosa.Ingredients per a 4 persones:
- 750 g de calamars
- 400 g de tomàquets
- 1 ceba
- 2 grans d’all
- Julivert
Netejar bé els calamars i tallar-los a rodanxes.
Sofregir la ceba ben picada en una cassola. Quan comenci a estar daurada, afegir el tomàquet fet puré (jo els he escaldat, els he tret les llavors i els he triturat), salar una mica (amb compte, per si els calamars ja fossin salats) i deixar-ho coure tot junt uns minuts.
Preparació:A continuació, afegir-hi les rodanxes de calamar i deixar-ho que es cogui a foc lent durant 20 minuts. En aquest punt, afegir-hi l’all i el julivert picats i coure-ho 10 minuts més.
Repartir els calamars en quatre cassoletes de fang i posar-les al forn calent, durant 8 minuts. Abans de servir, tirar-hi julivert picat per sobre.
.
Esteu imparables, una altra participació al meme de la Montserrat Seguí?A més els calamars són dles menjars que m'agraden més
ResponEliminaMoltes felicitats
eI!!! MOlt bé!!! Vec que aquestes vacancs us han fet tornar amb energies renovades!!!! Quin plat més fantàstic...i tp el conexia!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Tinc el pa apunt per sucar!!!!!!
ResponEliminaUn petó
Xaro
Glòria,
ResponEliminaExplicat per tu, aquest plat m'ha semblat senzill de fer. Tant que he anotat la recepta mot per mot. La deixo a la reserva i un diumenge dels que venen, caurà.
Gràcies!
sí que és senzill, però una bona mostra que aquest mot no està barallat amb saborós. per fer un diumenge, com diu la glòria, amb aquesta presentació tan bonica en cassoletes individuals.
ResponEliminaAixò vostre és un no parar, eh? Encara no m’he pogut llegir el vostre post dedicat a Navarra ni mirar-me amb atenció les fotografies, i veig que ja heu posat més informació sobre la futura trobada de blocaires… De debò que no dóno l’abast!
ResponEliminaCom mot bé ha dit en Manel, la senzillesa en l’elaboració d’un plat no està pas renyida, ni molt menys, amb un magnífic resultat final, i el detall de servir aquest calamar amb cassoletes és tot un toc de bon gust. L’enhorabona, “pencaires”!
Ah… I us he de dir que fa un bon grapat d’anys que conec la Glòria (la samfainera), i durant aquest llarguíssim període de temps us ben asseguro que mai li havia sentit dir coses com les que us diu en aquest comentari, tant és així que m’he ben mirat si aquest comentari era d’ella…, i sí, ho és. No em puc imaginar que el proper dia que ens trobem per parlar, com a “consell de direcció”, del bloc em digui coses com ara: “Vaig agafar la ceba i vaig tallar-la molt menuda…” :))
Ester,
ResponEliminaAquest plat l'havíem fet abans de marxar de vacances i volia aprofitar per posar-lo al MEME perquè és "resultón".
Eva,
Hem tornat de vacances amb les piles posades, ja, ja!.
Xaro,
Si es pogués fer a través de la pantalla, que bé, oi?. De totes maneres, com ens engreixaríem!!!!
Glòria,
L'has de fer un dia que dineu amb l'Enric. A veure què opina !
Manel,
Àixò de posar-lo al forn, a primera vista sembla que no calgui, però li dóna el toc final a la salsa de tomàquet. Prova-ho!
Enric,
A nosaltres també ens passa que se'ns acumula la feina, eh?. I penso, ai, ai, no tinc temps de veure-ho tot, i això, on ho he vist?. I m'agafa un estrés....!
Ja, ja, com sempre, m'encanta el teu sentit de l'humor. A veure si al final la Glòria es decidirà a posar alguna recepta al bloc, eh?.
Petonets
Hola Gloria!
ResponEliminaM'agrada molt la recepta, és molt del meu estil, amb tomaquet, all i julibert...podria ser italiana també!
Anna,
ResponEliminaSí que és ben bé mediterrània aquesta recepta. És de les que donen poca feina i bons resultats, i era boooooona!!
Fins aviat
Aquesta recepta és una passada. Deu estar boníssima. Fa ganes, com ja n'han dit alguns, de sucar-hi un pa sencer. Les fotos són molt bones i fan mengera! Salutacions.
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaÉs senzilla i bona i el toc de forn final val la pena, deixa la salsa consistent i gens humida.
Una vegada més, em fixo en el teu vocabulari: has fet servir una paraula que feia temps que no sentia: mengera. M'agrada conservar les paraules que no tenen una traducció directa.
Una abraçada
Com dius tu Glória eren de bons... els mateixos calamars ho diuen OOOOOOOO¡¡¡¡.Aquest 8 minuts el forn l'hi donen el toc de benvinguda els començals per començar a disfrutar-los. Felicitats Glória¡¡
ResponEliminaJosep,
ResponEliminaMoltes gràcies. M'alegro que t'hagin agradat aquests calamars. Això de posar-los al forn sembla que no calgui, però realment els dóna l'acabament final, amb la salsa "sucoseta", però gens aigüalida, no et sembla?.
Fins aviat