DONOSTIA

Fa un dia gris, diuen que plourà, nosaltres tenim previst anar a Donostia i, malgrat l’amenaça meteorològica, agafem el cotxe i carretera i manta.

Donostia és una de les nostres ciutats predilectes per molts motius, pels seus edificis senyorials evocant el romanticisme de la “Belle Epoque”, pels seus festivals de cinema i jazz, per les platges d’Ondarreta, la Kontxa i Zurriola, per l’Igueldo i l’Urgull que les vigilen des de les altures, per la catedral i pel Kursaal, i per moltes coses més que la fan acollidora i especial.

En arribar-hi, vam passejar per la seva part antiga, amb carrers plens de bars i tabernes que ja començaven a omplir els seus mostradors de “pintxos” de mil colors i sabors. Vam arribar al moll de pescadors on les gavines sobrevolaven els vaixells a l’aguait del peix que no tardaria en arribar. Vam voltar pel seu “boulevard” ple de vida, per la vorera del riu Urumea i per les buides platges que esperaven que el bon temps arribés i les omplís de gent.

Va arribar l’hora de dinar i vam dirigir-nos al Kursaal, la sala de concerts, exposicions i congressos de Donostia, que també compta amb dos restaurants sota la direcció de Martín Berasategui. A la planta primera hi ha el restaurant d’alta cuina i a la planta baixa el que anomenen “gastropub” MB.

Vam entrar i ens vam entaular en aquest darrer, que ja havíem visitat anteriorment però com que la carta la renoven cada temporada, hi havia propostes que no coneixíem.

Els plats que vam triar van ser els següents:

De primers:
• Arroz cremoso de marisco con láminas de pulpo, mejillones de roca y espuma al all i oli.
• Ensalada de langostinos con tartar de aguacate, mesclum de lechugas y vinagreta ligera de tomate.



De segons:
• Muslitos de pato confitado sobre trigo sarraceno, cocinado con hongos y “mojo” de coriandro.
• Muslo de pollo confitado y glaseado con requesón de vaca e Idiazábal y pincelada de maracuyá.

De postres:
• Sopa fría de fresas, grosellas y frambuesas con crema helada de queso fresco.
• Sorbete de manzana verde bañada con una infusión de menta y cítricos, espuma de yoghourt y piedras de mantequilla.

Mentre dinem, contemplant el paisatge desert i melancòlic de la platja de Zurriola, comença a ploure. La pluja segueix quan ja hem degustat el cafè final i quan sortim al carrer la temperatura ha baixat força. Fa molt vent, encara sort que hem pogut passejar i gaudir de la ciutat durant el matí malgrat les pessimistes prediccions de “l’home del temps”.

Amb tot, ens emportem, una vegada més, un bon record de Donostia.

-