Passejar pel selvàtic (de la comarca de La Selva) municipi de Caldes de Malavella és com sentir-se transportat a una altra època. Una època en què la burgesia hi estiuejava o prenia les aigües en els seus balnearis.La fama de Caldes de Malavella li ve de finals del segle XIX quan el Dr. Modest Furest, fill adoptiu de Caldes, adquirí el Puig de les Ànimes (1880); la seva condició de metge i el convenciment del valor terapèutic de les aigües del Puig van fer que al cap de poc temps ja les hagués canalitzades. El 1883 es comercialitzaven amb el nom “Agua del Puig de las Animas”, i el 1891, presumiblement arran de la seva similitud amb la ciutat francesa de Vichy, amb la denominació “Vichy Catalan”. Aquell mateix any començà la construcció del balneari del mateix nom. L’altre balneari de la ciutat, el Prats, va entrar en funcionament l’any 1900.
Passejant per les seves rambles de Recolons i de Rufí podem observar un grapat de mansions modernistes de finals del segle XIX i d’inicis del XX, unes en molt bon estat de conservació i d’altres no tant. A la part antiga del municipi, també se’n poden veure unes quantes més, des de la Casa Rosa y la Casa Quintana fins la biblioteca Ferrer i Guàrdia (1920).També cal fer una visita a l’església romànica de Sant Esteve, tot i que de l’original del segle XI només es conserven els magnífics absis de grans dimensions i d’estil llombard, i la petita ermita de Sant Grau del segle IX. Caldes també te unes importants termes romanes, actualment en fase de restauració, datades entre els segles I i IV.
Com que després de tant passejar ens haurà entrat el cuquet de la gana, us recomanem fer un àpat al restaurant Cal Nap (molt a prop de Sant Esteve). Nosaltres vam menjar Cúpula de peix amb salsa romesco, Mousse de carbassó amb salsa de Roquefort, Calamars farcits d’espinacs i bolets i Púding.Si aneu a Caldes, aprofiteu-ho, s’ho val!.
el gener passat vam anar a passar un cap de setmana a caldes, al balneari prats, que té un aire antic i una mica decadent però que et permet banyar-te a la seva piscina d'aigua termal a l'aire lliure al bell mig de l'hivern i fer tractaments termals en banyeres centenàries. val la pena la visita al balenari i al poble.
ResponEliminaManel,
ResponEliminaNosaltres tenim uns amics que també van estar al Balneari Prats el passat juliol i ens van fer la mateixa dscripció que tu.
Una abraçada
Recomanació feta pels amics cafeters anotada!!! que bé que us ho munteu, parella!
ResponEliminaTxell i Kike
ResponEliminaEn el tema de muntar-nos-ho, anem millorant, però encara estem lluny dels muntatges vermells, que en feu cada un que .....
Una abraçada
Caram, entre uns i altres, amb aquestes visites culturals-gastronòmiques em feu molta enveja!
ResponEliminaEn general, tota la província de Girona la tinc molt descuidada, hi he fet poc la turista... M'apunto la vostra recomanació!
Je je je, us torno a dir que coincidim molt triant menús ;)
Gemma,
ResponEliminaNosaltres tenim predilecció per la demarcació de Girona, i a Caldes no hi haviem estat, per tant era una assignatura pendent, d'aquelles que sempre van quedant aparcades fins que un dia dius, avui toca!.
Una abraçada
Avui, parlant per telèfon amb la Glòria, ha sortit el tema del vostre "post", ja que ella coneix molt bé Caldes de Malavella. El que no he atinat a preguntar-li, i a aquesta hora de la matinada que ja és no la trucaré pas, és si a Riudellots, d'on és ella, al Vichy li diuen, com ho fan a Llagostera, d'on és el meu pare, "Aigua de Caldes".
ResponEliminaMagnífic post, cafeters noctàmbuls!
Després d'aquest post ve de gust anar a fer la visita. Vaig estar però fa molts anys, ara ja l'he posat a la llista de properes visites i pren nota de la vostra recomanació del restaurant. Aquest plats són els que m'agraden.
ResponEliminaFelicitats noctàmbuls, bona sortida.
Ostres, però quina feinada que foteu!!
ResponEliminaacabo d'arribar del meu viatge de nuvis i estic "alucinada" em tots els post.
No heu parat cap!!!
Ens anem veien, records de l'ANNA DE LA VILA
Enric,
ResponEliminaJo no ho sé tampoc, el que sembla es que algunes de les diferents aigües dels manantials de Caldes que es comercialitzen actualment ho fan sota el paraigües de multinacionals com la Nestlé. De totes maneres, sigui Nestlé o Vichy, les aigües caldenques segueixen valorant-se força.
Una abraçada
La veritat es que teniem pendent de feia temps la visita a Caldes, i va ser la Glòria de Samfaina d'Arts que ens va donar l'empenta final. Realment paga la pena passar-hi un dia i "patejar-se" la vila.
Fins aviat
Anna,
Espero que us hagi anat molt bé el viatge. A veure si ens veiem algun dia. Segurament la setmana propera posarem dades per començar a preparar una trobada el 8 de novembre per anar a la Fundació Alicia (al Bages) i a dinar plegats un bon grup de blocaires i amics.
A veure si us animeu!
Josep, ens has fet ganes de conèixer Caldes de Malavella. Quina sort poder viatjar al passat entre edificis que traspuen la nostra història. Salutacions
ResponEliminaAi!! Us vaig deixar un comentari ahir i veig que no ha sortit (misteris de la informàtica ....)
ResponEliminaUs comentava que com que jo visc a prop hi vaig sovint, i a més a més si vull baixar a Barcelona en tren l’haig d’agafar allà.
Sempre m’ha semblat una vila molt senyorial i molt agradable !!
A veure si ara estic de sort...
Ptnts
Francesc,
ResponEliminaMolt sovint tenim coses molt interessants a la vora i costa valorar-les. A vegades amb la Glòria hem sortit a fotografiar edificis per Barcelona i la gent creu que som estrangers!
Xaro,
Ja veus, els camins de la informàtica son inescrutables. Veritablement Caldes es molt senyorial, però potser fa cent anys encara devia ser-ho molt més.
Una abraçada a tots dos.
M'imagino a dintre d'una d'aquestes cases i a la vegada, dins d'una habitació, i com diría Josep Pla amb el vent de gragelet a l'estiu bombejant la persiana a mitja tarda, és una sensació que no té rival, He estat a Caldes forçes vegades i la sensació passejant pel passeig i els grans platanes és una sensació que no té rival¡. JOSEP.
ResponEliminaJosep i Glòria,
ResponEliminaQuina joia haver-vos sentit el diumenge. Estic molt contenta de que Caldes us agradés. Fa mig segle, quan jo era petita, Cal Nap era un bar-taberna popular i simpàtic. Ara veig que s'han sofisticat com els temps exigeixen.
Ja li vaig dir a l'Enric: El genèric "Aigua de Caldes" s'empra així per tota la comarca. Les marques eren San Narciso, Imperial i Vichy Catalán...ara, com molt bé dius, Josep. pertanyen a Nestlé, Perrier etc.
Encara porto guix i els ossos em fan mal però tenia moltes ganes d'enviar-vos una abraçada d'agraïment.
Josep,
ResponEliminaEfectivament passejar per les "rambletes" de Caldes és fantàstic i relaxant. Una meravella, sí senyor.
Una abraçada
Glòria,
Quina il•lusió que, encara que sigui amb una mà, ens hagis visitat!.
Ens n'alegrem molt, esperem que el mal d'ossos, (només qui el pateix sap com n’és de dolorós) vagi minvant amb el pas dels dies i tornis ben aviat i amb la teva habitual vitalitat a il•lustrar-nos sobre música, viatges i literatura.
Una abraçada molt forta i ja saps que sempre tens una tauleta reservada al nostre Cafè.
Un petó ben gros.