Així com tots tenim una llista de receptes pendents, nosaltres també tenim, com tothom, suposo, una llista de llocs pendents de visitar.
Un d’aquests llocs és Sicília, per tant, amb aquest plat, que he fet seguint les indicacions de la Maria, la dona del Manel, ens hi acostem encara que només sigui una miqueta, tot esperant poder degustar-lo “in situ”.
Un d’aquests llocs és Sicília, per tant, amb aquest plat, que he fet seguint les indicacions de la Maria, la dona del Manel, ens hi acostem encara que només sigui una miqueta, tot esperant poder degustar-lo “in situ”.
Maria, moltes gràcies per la recepta i esperem més col·laboracions teves al bloc del Manel.
Ingredients:
- 4 albergínies
- 3 tiges d’api (la part blanca)
- 4 tomàquets madurs
- 1 ceba
- 1 cullerada de sucre
- 50 g d’olives verdes sense pinyol
- 1 cullerada de pinyons
- 2 cullerades de tàperes
- 1 cullerada de panses remullades
- oli d’oliva
- mig got de vinagre de vi blanc
- sal i pebre
Preparació:
Es tallen les albergínies a daus, amb pell i tot (jo les vaig deixar una estona en una escorredora perquè suessin i no agafessin massa oli), se sofregeixen i es reserven sobre paper absorbent.
Picar l’api, la ceba i els tomàquets (sense pell ni llavors) a daus o en juliana, i se sofregeixen durant 15 minuts a foc baix. S’amaneix amb sal i pebre, s’hi afegeix el sucre, el vinagre, els pinyons, les olives, les tàperes i les panses i es continua la cocció a foc lent fins que s’espesseixi.
Afegir les albergínies i acabar de coure-ho tot junt 10 minuts més a foc baix.
Observacions:
És molt important fer aquest plat d’un dia per l’altre, perquè s’ha de deixar reposar el vinagre i a més, és un plat que es menja fred.
Ingredients:- 4 albergínies
- 3 tiges d’api (la part blanca)
- 4 tomàquets madurs
- 1 ceba
- 1 cullerada de sucre
- 50 g d’olives verdes sense pinyol
- 1 cullerada de pinyons
- 2 cullerades de tàperes
- 1 cullerada de panses remullades
- oli d’oliva
- mig got de vinagre de vi blanc
- sal i pebre
Preparació:
Es tallen les albergínies a daus, amb pell i tot (jo les vaig deixar una estona en una escorredora perquè suessin i no agafessin massa oli), se sofregeixen i es reserven sobre paper absorbent.
Picar l’api, la ceba i els tomàquets (sense pell ni llavors) a daus o en juliana, i se sofregeixen durant 15 minuts a foc baix. S’amaneix amb sal i pebre, s’hi afegeix el sucre, el vinagre, els pinyons, les olives, les tàperes i les panses i es continua la cocció a foc lent fins que s’espesseixi.
Afegir les albergínies i acabar de coure-ho tot junt 10 minuts més a foc baix.
Observacions:
És molt important fer aquest plat d’un dia per l’altre, perquè s’ha de deixar reposar el vinagre i a més, és un plat que es menja fred.
.
És la primera vegada que entro al vostre blog i m'he trobat amb una recepta que m'ha encantat. Amb seguretat serà una pendent per mi, tal com diueu tots tenim un bon llistat. La resta de post són magnífics, bones apostes les vostres. M'apunto unes quantes. I ens anirem trobant. Salut!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaA que està boníssima??
ResponEliminaJo la vaig fer seguint les indicacions de l’Anna del kiwi i la vaig trobar tant bona que ja l’he repetit un munt de vegades!!
Ptnts
Xaro
D'aquest cap de setmana no passa, i la faig. Amb tan bones "recomanacions" no ha de fallar.
ResponEliminaLa cuina mediterrània en la seva plenitud, que més es pot demanar.
ResponEliminaQueda a pendents
Moltes felicitats
Ester
Així doncs una caponata... l'Anna del Kiwi estarà ben orgullosa de tots vosaltres amb la seva recepta. Nosaltres també ens apuntem al carro caponeriln per fer-la aviat.
ResponEliminaPetons.
Té molt bona pinta,encara que no m'agrada l'api, però potser la faig, de moment ja la tinc a la llista de pendents, jejeje..
ResponEliminaPetonets
Bé, bé! Les llistes es fan per anar tatxant, oi? I si no es pot menjar caponata a Sicilia, el millor que es pot fer és cuinar-la a casa...
ResponEliminaJo també la tinc pendent!
glòria, m'alegro que us agradés i que compartim el desig d'anar a sicília, a veure si aviat el podem fer realitat!
ResponEliminai li donaré més oportunitats a la maria, no pateixis, que amb els teus comentaris segur que s'engresca.
Hola, amiga d'olles i somriures:
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari. No et coneixia, ara mateix vaig a fer-te una visita. Segur que seguim en contacte.
Xaro,
I tant que era bona!. En va sobrar una mica per a l'endemà, però tan mica,que em van quedar ganes de tornar-ne a fer.
Enric,
Fes-la, ja veuràs que és molt bona. De fet, com que no són herbes, segur que t'agradarà, ja, ja.
Ester,
Doncs au!, a fer la carpeta gruixuda la carpeta de pendents, com la de qualsevol de nosaltres.
Parella,
De fet, jo vaig fer la de la Maria, la dona del Manel. Ell sí que tenia guardada la de l'Anna. Segur que és igual de bona. Ja ens ho explicareu.
Eva,
Encara que no t'agradi l'api, el gust que li dóna és força suau, en poses poquet i problema sol·lucionat.
Gemma,
Per molt que tatxem, sempre queda la llista llarga, llarga. És el que té això de veure tantes coses bones als blocs.
Manel,
Era bonííííííssima!!. Ah!, i digues a la Maria que repeteixi el rap a l'all cremat i que no se'l mengin tant depressa, primer la foto!!!!.
Fins aviat
Aquesta recepta ja em va agradar quan la vaig veure al bloc del Manel. També la tindré "pendent" una bona temporada. Salutacions
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaApa doncs, recepta típicament mediterrània afegida als pendents. Jo la repetiré segur!.
Fins aviat
Carai Gloria, aquesta és una recepta contundent, tant d'ingredients com de color.
ResponEliminaPotent com el caràcter sicilià, segur.
Una abraçada..
M'encanta aquesta recepta i també me l'apunto per quan tingui una mica més de temps. Ha de ser deliciosa i us ha quedat molt ben presentada, com sempre.
ResponEliminaPetons!
Maria,
ResponEliminaSi la deixes reposar d'una dia per l'altre (com va recomenar el Manel), no és gens contundent, és una barreja de sabors que s'adiuen molt.
Anna,
Per l'aparença, sembla com una samfaina però no té res a veure, perquè el toc del vinagre li dóna un aire com una mica d'escabetx amb una combinació de sabors molt mediterranis.
Fins aviat
Quina recepta més xula i què bona presentació. Amb el vostre permís, la copio. M'encanten aquests plats vistosos de verdures. Fins a una altra.
ResponEliminacanela
Canela,
ResponEliminaMoltes gràcies. La pots copiar sense problema, de fet, jo també la vaig copiar a la Maria, la dona del Manel.
Fins aviat
Molt bona presentació.
ResponEliminaI els ingredientes deliciosos.
Petons
Margot