Semiramide es va estrenar a La Fenice de Venècia el febrer del 1823 i va ser la darrera òpera composada per Rossini a Itàlia, abans de marxar a viure a París on va seguir composant per a l’òpera de la capital francesa.En aquest duet, Montserrat Caballé (Semiramide) i Marilyn Horne (Arsace) fan una interpretació sensacional i és que a banda de la qualitat vocal i interpretativa de les dues cantants, hi ha una complicitat increïble. No us perdeu el minut i mig llarg d’aplaudiments entusiastes del públic, mentre les dues cantants s’abracen i poc després la Horne s’agenolla en senyal d’admiració davant la Caballé, i aquesta li respon agenollant-se també al seu costat. Sensacional!.
Des del Cafè de Nit volem dedicar aquest post, molt especialment als amics samfainers. A l’Enric perquè és qui m’ha fet agradar aquesta òpera i a la Glòria perquè sabem que li agrada molt aquesta interpretació de la Caballé. Glòria, desitgem que ben aviat et reincorporis al bloc amb la teva energia habitual.
Per un moment hem tingut un esglai que no sabem si recuperarem!!! ens imaginàvem a la Moreneta fent un duet amb la Monroe!
ResponEliminaBen dit amics, un petó ben fort a la Glòria Samfainera!!!
Ains...quina ignorància la meva que jo tambè pensava que era la Monroe. M'ha encantat, quines veus més prodigioses...gràcies per compartir i fer-nos aprende d'òpera.
ResponEliminaPetons
Núrian
Amics vermells,
ResponEliminaA que el títol era bo eh?
De totes maneres no estaria malament un duet d'aquest tipus per aixecar l'audiència, je je.
Núria,
Efectivament, dues veus extraordinàries que repetirem properament.
Una abraçada a tots
Molt bé!
ResponEliminaSempre veig que feu unes recomanacions musicals molt bones.
Jo, però, em sembla que em quedo amb la Maria Joao Pires...compartim instrument!
Glòria E.
Glòria,
ResponEliminaNosaltres també som uns grans admiradors de la Maria Joao. El passat 23 de juliol vam dedicar-li un post coincidint amb el seu aniversari. I ben segur que n'hi haurà més.
Una abraçada
A mi també m'ha passat el mateix que als amics vermells. Les dives ja ho tenen això, però fa gràcia, veritat? Per cert, besades per a la Glòria.
ResponEliminaFrancesc, m'alegra llegir-te una vegada més. La veritat és que el títol no va ser intencionat, em vaig adonar quan ja el tenia fet i vaig decidir no carviar-lo.
ResponEliminaUna abraçada
No tinc perdó de Deú, ni d'Al·là, ni de Buda, ni de Manitú!!!
ResponEliminaHe estat uns dies sense entrar als blocs i em trobo amb un "post" dedicat. MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!, perquè, a més a més, veure aquest video sempre m'emociona moltíssim, ja que les dues estan esplèndides, com esplèndids en aquesta mítica producció de "Semiramide" estan el meu admiradíssim Ramey i Francisco Araiza.
No saps com celebro, Josep, que t'hagués agradat tant la "Semiramide", per a mi la millor òpera del meu compositor d'òperes predilecte.
VISCA ROSSINI!!!, I VISCA ELS BONS AMICS!!!!
Enric,
ResponEliminaRossini, sempre m'ha agradat, però després de escoltar diverses vegades la Semiramide, encara més. Ahir vam comprar una versió que ha gravat el Juan Diego Florez de la Matilde di Shabran, de la qual només hem escoltat algún fragment.
Ja t'explicaré quan l'haguem escoltat sencera.
Una abraçada
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl teatre on es va estrenar aquesta òpera Semiramide la Fenice de Venècia era el teatre preferit de Pavarotti, del quàl deia: petit i acullidor amb una acústica perfecta¡. Perfectes les dues Montserrat i Marylin, bona quimica. JOSEP.
ResponEliminaJosep,
ResponEliminaVeritablement La Fenice te un encant molt especial, rodejat de petits "canalettos". La feina devia ser per els pobres bombers quan es va cremar. Esperem que no torni a passar.
Una abraçada