També volem explicar, per als que encara no ho saben, que no celebrem una derrota, sinó que celebrem que som el que som, que venim d'on venim, i que tenim molt clar cap on anem. Per fer-ho però, hem preferit les paraules de gent que s'explica molt millor que nosaltres.
esquinçades terres que heu vist les fronteres dins el vostre cos
encara
trepitjades terres que vàreu perdre Almansa el vostre dret a ésser
encara
esquinçada llengua, fidel testimoni del que encara som,
encara
perquè avui és l’hora de poder lluitar pel que volem ésser
encara
Lluis Llach
I com que, malgrat tot és festa ... una definició perfecta del que som a ritme de jota. La va fer l'Ovidi Montllor ja fa anys, però segueix plenament vigent.
Que tingueu una bona Diada!!.
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València
Ovidi Montllor
Salut, república, independència i Llibertat, amics!!! La vostra entrada ens ha posat la pell de gallina, ens hem emocionat i els ulls s'han omplert d'esperança. Tant de bo, amics, que no defallim mai, el futur és nostre i com deia el poeta: Tot està per fer i tot és possible!
ResponEliminaNo oblidem tampoc el que diuen ells, els nostres veïns: "Ladran, luego cabalgamos".
Una última cosa: Bonica imatge del Cafè de nit, amb la nostra estimada estelada, enhorabona!
ResponEliminaBona nit, Glòria i Josep
ResponEliminaTambé a nosaltres s'ens ha esborronat la pell , així, a la "manera de València", com diu l'enyorat Ovidi. Que paseu Bona Diada! (als qui la disfruteu) I a veure que ens descobriu aquesta vegada!
Cristina, la florizta de València.
Gràcies pels vostres comentaris.
ResponEliminaAmics vermells,
Dies com el d'avui serveixen per carregar les bateries i seguir creient que guanyarem el futur.
Una abraçada
Cristina,
Nosaltres vam veure en directe l'Ovidi en moltes ocasions i el primer cop que vam sentir aquesta cançó també s'ens va esborronar la pell.
Una abraçada per a tu i el Lluís.
Quin goig l'estelada resplendent el seu estel com cap altre del van Gogh de la vostra capçalera!
ResponEliminaI quina emoció sentir una vegada i una altra a l'enyorat Ovidi!
Petons de part de la Glòria que li he explicat com m'havia agradat aquest "post" d'avui!
Enric
ResponEliminaEmociona escoltar l'Ovidi, la llàstima és que un text de fa 30 anys segueixi vigent, la qual cosa vol dir que les coses no han canviat tant com pretenen fer-nos veure.
Una abraçada
Molt bonica i emocionant l'entrada. Salut, república i independència!!!
ResponEliminaJa saps que en aquestes questions estem totalment d'acord.
ResponEliminaUna abraçada
Hola!
ResponEliminaTorno de vacances i tinc moltes coses a llegir per posar-me al dia de tot! I fa goig veure l'estelada en la foto del Cafè!
Fins ben aviat,
Glòria E.
Glòria
ResponEliminaEns n'alegrem de tornar-te a tenir en actiu al bloc.
Una abraçada
Tot i que us visito un pèl tard...m'ha encantat el post...VISCA CATALUNYA!!!
ResponEliminaMai és tard. Visca Catalunya!!!
ResponElimina