dilluns, 22 de setembre de 2008

VELLUT DE TOMÀQUET



Potser serà una de les últimes aportacions a la col•lecció de sopes i cremes fredes d’aquest estiu. És del llibre Cuinar per ser feliç, de la Carme Ruscalleda.

És una crema amb una textura “sedosa i densa”, tal com diu ella, i és un recurs per tenir a punt en qualsevol moment per prendre fresqueta.


Ingredients per a 4 o 6 persones:

- 1 kg de tomàquets madurs
- 1 gra d’all petit
- 1 ceba petita
- ½ pebrot verd
- 300 ml d’oli d’oliva extra verge
- 20 ml de vinagre de Mòdena
- 10 ml de vinagre de Xerès
- 2 molles de pa
- 1 cullerada de mostassa de gra antiga
- Sal i pebre

Preparació:

Rentar els tomàquets, i el mig pebrot es fa a trossos.

La ceba i l’all es pelen i també es fan a trossos.

S’aboca en un atuell on es pugui triturar-ho tot junt, les verdures, l’oli, els vinagres, la molla remullada, la mostassa, la sal i el pebre. Amb l’ajut d’un túrmix, es tritura tot molt bé, es cola pel colador xinès i es guarda a la nevera.
-

15 comentaris:

  1. Per a menjar-ne uns quants plats! La presentació i la finor que se li suposa fan ganes de tastar-la. Salutacions. Besades Glòria.

    ResponElimina
  2. També tinc el llibre de la Ruscalleda i la faig alguna vegada, és molt lleugera i a l’estiu quan fa aquella calor insuportable es posa tant bé !!

    Felicitats per la presentació i la fotografia ambdues insuperables.

    Ptnts

    ResponElimina
  3. glòria, ja saps que aquest estiu he provat diferents sopes i cremes de tomàquet, però aquest vellut m'ha encisat només de veure'l. felicitats!

    ResponElimina
  4. vaixella nova, eh!? Quin plat més bonic, com els del restaurant! a més la fotografia és genial i la recepta inmillorable, a més amb aquest títol que li heu posat!!!!
    Com sempre, genial!

    ResponElimina
  5. Opino com la parella vermella, un plat preciós i el vellut fa una pinta magnífica, amb aquesta fresqueta que fa el deixo per la propera temporada
    Petonets
    Ester

    ResponElimina
  6. Uau, quina textura més avellutada! Entre la vaixella i aquest aspecte increïble, us ha quedat un plat de restautant de 1a categoria!
    Jo no tinc aquest llibre, però ja l'he demanat als reis... hi ha receptes molt interessants que a casa es poden fer molt bé, oi? (és que a vegades les receptes de la Ruscalleda són força complicades per fer-les a casa...)
    Aquesta segur que la provo, però sense l'all, que com a l'Enric això de l'all cru no va amb mi... ;)

    ResponElimina
  7. Sí que fa goig, sí! I la textura avellutada li dóna un toc exquisit.

    I ja que s'ha parlat del llibre "Cuinar per ser feliç" em permetereu que diugui dues coses a la "Senyu":

    1ª De tots els llibres de la Ruscalleda, aquest és el que ha tingut més èxit perquè és el que té les receptes més a l'abast per a tothom, i

    2ª que l'altre dia vaig veure a la llibreria que l'han publicat en rústega, pel que surt molt més econòmic.

    ResponElimina
  8. Enric, m'apunto els teus consells ;)

    ResponElimina
  9. Francesc,

    La veritat és que sí que se'n podria menjar més d'un plat, és força refrescant i gens pesada.

    Xaro,

    Eh que val la pena?. Jo vaig fet el plat i el Josep va fer la foto i se'l va menjar. Ens repartim la feina, ja, ja.

    Manel,

    Nosaltres també hem provat diferents cremes aquest estiu i guardarem les receptes per a l'estiu que ve.

    Parella,

    No és vaixella nova, eh?. Són uns bols que vaig veure i em van agradar. Ah! i el títol és el que va posar la Carme Ruscalleda a la recepta en el seu llibre. Ja sabeu com és ella, amb la seva forma de parlar i expressar-se.

    Ester,

    Jo també ja he arxivat aquestes receptes per a la temporada que ve. Ara haurem d'anar a caçar bolets.

    Gemma,

    Aquest llibre de la Carme Ruscalleda està molt bé. Com tu dius, hi ha receptes que es poden fer molt bé a casa, gens complicades, però molt bones. A més, hi ha explicacions fetes en la seva forma habitual de parlar, amb molts adjectius. És molt divertit.

    A mi també em retorna el gust de l'all cru però si és molt petit, i sense el grill de dins, encara, encara.

    Enric,

    Moltes gràcies.

    Coincidim pel que fa a aquest llibre de la Carme Ruscalleda. N'he fet algunes receptes i surten bé a casa sense problemes, però com que encara no teníem bloc (i crec que ni pensaments de tenir-lo), no tinc fotos. Les repetiré segur.

    ResponElimina
  10. És un com un "gazpacho" però modernitzat, Amb mostassa de gra a l'antiga? què bo? no ho hagués pensat mai, m'agrada molt, i pensaré en fer-la.

    Salut!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  11. Hola Gloria... Que bonic el bol...i el nom de vellut,ja ens transporta al mon dels sentits.
    I aquesta crema com queda? entre el salmorejo i el gazpacho?

    ResponElimina
  12. M'ha encantat, la recepta..el nom i aquesta vaixella meravellosa!!
    Petunets
    Núria

    ResponElimina
  13. Fer una recepta de la Rusqui sempre és sinònim de triomfar! M'encanta com t'ha sortit la foto...aquest plat és un amor!!!

    ResponElimina
  14. Olles i somriures,

    Sí que recorda el gaspatxo però amb certes diferències, perquè hi ha la barreja dels vinagres i la mostassa, que li dón un toc diferent.


    Hola, Maria

    Feia dies que no parlàvem, eh?. Espero que les vacances hagin anat bé.

    Aquesta crema crec que tira més a gaspatxo que a salmorejo, però amb un toc de Ruscalleda.

    Nuria,

    El nom del plat és el que hi ha al llibre, molt adient a la forma d'expressar-se de la Carme Ruscalleda.

    Anna,

    Aquest llibre de la Carme Ruscalleda trobo que està molt bé. Una recepta que vas posar tu d'un llobarro amb olives l'he fet moltes vegades.

    Fins aviat

    ResponElimina
  15. Si canvies la mostassa per mig cogombre, ja tens el gazpacho que sempre he vist fer a casa meva.
    La presentació és deliciosa i aquest toc de mostassa ben curiós.
    Ja tinc ganes que inaugureu les sopes de tardor!

    ResponElimina