dijous, 25 de setembre de 2008

ROSSINI + FLÓREZ, LA PERFECCIÓ ?

L’altra dia remenant discos en la secció de música clàssica d’uns coneguts magatzems, una de les meves aficions preferides (remenar discos, eh? no els magatzems!), vaig trobar l’Òpera Matilde di Shabran, escrita per Rossini l’any 1821. Vam veure que es tractava de la gravació feta l’any 2004 en el festival Rossini de Pesaro i que estava interpretada pel Juan Diego Flórez. No ens ho vam pensar dues vegades i ens la vam quedar.

És una òpera no gaire coneguda de Rossini, i que, confeso que no havia escoltat mai sencera, però us puc assegurar, després d’haver-la escoltat varies vegades, que és una autèntica meravella i que ha fet engrandir més (més?) la meva veneració pel músic de Pesaro.

La interpretació és magnífica, de quina altra manera la podríem qualificar si els principals cantants són Juan Diego Flórez i Annick Massis. El Flórez ja l’ havia cantat l’any 1996 en el mateix lloc i aleshores ja va deixar a la gent amb la boca oberta. Aquesta gravació, vuit anys més tard d’aquell debut de Flórez a Pesaro, és una prova de la maduresa interpretativa i del bon gust del tenor peruà.


Reconec que Flórez és una de les meves debilitats, com també ho és Rossini, i és clar, la conjunció d’ambdós potser no em fa ser tot l’ imparcial que hauria de ser, però ja em permetreu que deixi el seny de banda i empri la rauxa, i és que en la meva modestíssima opinió, Flórez treu el màxim de les partitures del gran Don Gioacchino i vull creure que a ell li hauria agradat escoltar la seva música interpretada d’aquesta manera.

Aquí teniu una petita mostra del gran treball de Juan Diego Flórez i Annick Massis en aquesta Matilde di Shabran del 2004.

22 comentaris:

  1. Cada matí, en Kike i jo fem duets com el que s'escolta en el Youtube. Quan anem a l'egipci us en farem una demostració que segur que despertem a les mòmies!!! Un cop ens hàgiu escoltat caldrà que ens feu una entrada al vostre magnífic bloc, si voleu us avancem el títol: els nous Caruso i Callas!

    Mil milions de petons!

    ResponElimina
  2. Mira que sempre que us visitem trobem coses imprescindibles!!!. Entre al blog per a pendre nota del vellut de tomaquet i em trobe aquesta meravella de Matilde di Shabran (sabeu que la fa a l'octubre al Covent Garden?). No sabíem que la tenia gravada. Gràcies mil. Demà mateix anirem a buscar-la.

    Una abraçada des de València
    Cristina i Lluís

    ResponElimina
  3. Caruso i Callas vermells, us agafem la paraula i esperem un duet vostre, segur que apareixerà en més d'un bloc.
    Una abraçada i fins aviat.

    Cristina i Lluís, com sempre ens n'alegrem de les vostres visites.
    Aquest disc, a banda de ser molt aconsellable (i més per a uns Florezistes com vosaltres), te un disseny molt original. Ja hem vist que el JDF la fa al Covent, però, al menys nosaltres, esperarem a veure si la fa més a prop.
    Una abraçada i fins el novembre no?

    ResponElimina
  4. Jo vaig prenent nota de les vostres recomanacions... Quina llista més llarga tindré per Nadal!

    ResponElimina
  5. Sara Maria, nosaltres també prenem notes i a la vegada estem contents de fer suggeriments. Per molta gent potser no, però per a nosaltres, la música és un gran regal.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Espero que us faci il.lusió llegir la "petita llibertat" que m'he pres al parlar de vosaltres al meu blog...

    http://tastaolletes.blogspot.com/2008/09/tarta-de-manzana-engrunada.html

    Abraçadetes!

    ResponElimina
  7. El paper de Corradino -en l'ópera de Matilde de Shabran de Rossini- el va cantar Flórez per substituir el cantant Bruce Ford que estava malalt, aquesta va ser una de les "catapultes" de Florez, com dius tu Josep perfacció? doncs quasi, no?, esteu convidats a visitar el meu bloc (menja de bacallà), espero que sigueu benévols en mi. JOSEP.

    ResponElimina
  8. Per la teva part Josep, molt "ben remenat" per trobar aquesta maravella i amb aquesta veu. Serà questió de "remenar" jo també per a Perú per trobar "inicissis" de quànt va debutar. Fins aviat JOSEP.

    ResponElimina
  9. És més que probable, amics, que el rol de Corradino, si no el canta Flórez, ningú s'atreveixi a fer-ho.
    Està considerat el més difícil, i això ja ho diu quasi tot, dels rols de tenor contraltino (Flórez ho és) de la mateixa manera que el Pirro del Ermione o és pels baritenors.
    Ell va dir quan va venir a cantar l'Idreno de la Semiramide (que Déu ni do)que aquell era el pitjor, doncs concentrava en dues àries tot lo que Rossini és capaç de fer gaudir i patir a un tenor.
    Tots son prou difícils, però la sortida de Corradino i tal com la canta en JDF és referencial i reverencial.
    Com m'agrada que us agradi remenar discs i que trieu entre tots una òpera de Rossini. Si un dia trieu Wagner, ja serà de reclinatori.

    ResponElimina
  10. La “Matilde di Shabran” és una òpera deliciosa, i no solament per fer les delícies dels que ens declarem “rossinians” fins a la medul·la dels ossos, i precisament aquest títol tan poc popular (no sé si és el mot més escaient) és una mostra del que té Rossini: un autor al qual entres a la seva obra pel “Barbiere di Siviglia” i vas descobrint un món musical que no acabes d’entendre com va poder estar tants anys enterrat i, quan no, tan mal tractat.

    Em sembla del tot adient, Josep, acabar un cop més un comentari sobre un “post” de Rossini amb un “VISCA ROSSINI!!!” (tot en majúscules i amb tres signes d’admiració).

    Ximoooo... No facis proselitisme, o mira que et tornaré a escriure BBagner amb "B" en lloc de fer-ho amb doble "B", eh? :))

    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Josep,

    Ja sabia que el JDF va debutar amb la Matilde di Shabran fent una substitució, el que no sabia era que fos Bruce Ford el substituït. Felicitats pel teu nou bloc, ara vaig a veure'l. Que et vagi bé el teu viatge al Perú!


    Ximo,

    Ja miraré a veure si trobo alguna cosa sobre l'Ermione, que com altres òperes de Rossini poc conegudes com Bianca e Falliero, Elisabetta regina...i d'altres, no he escoltat mai senceres.

    Pel que fa a Wagner, ja és un tema més dificil, i mira que ho intento. Ara estic amb Lohengrin, a veure si me'n surto. Però em sembla que va ser Rossini que va dir "Lohengrin s'ha d'escoltar dues vegades per tal que t'agradi, però els asseguro que això no em passarà". Però ja sabem que Rossini, malgrat malalties i depressions, era un "catxondo".


    Enric

    Com tothom, jo també vaig "entrar" amb "Il Barbiere" (que segueixo tenint com a obra de capçalera), però cada dia vaig descobrint una mica més del món rossinià. Amb cantants com el Flórez o la teva admirada Ceci, l'entrada en aquest món és molt més fàcil i agradable.

    Ara estem a l'espera del recital promés pel Caruso i la Callas de Mollet.


    Una abraçada a tots

    ResponElimina
  12. Jo també vull assistir a aquest recital promès per la Parella Vermella!
    Això no m'ho perdo per res del món! Aviseu, eh? ;)

    ResponElimina
  13. Josep, quin gust anar llegint de cuina i escoltar la bona música que ens escolliu. Un veritable plaer..
    Estarem oberts a les noves propostes de música dels nostres amics vermell i a veure que passa amb el retorn de les momies...
    Millor que ho facin al final, no sigui que com en Carter, ens encomanin una maledició...
    Fins aviat...

    ResponElimina
  14. Josep, aviat tindràs a In Fernem Land uns enllaços per baixar-te el Ermione que he vist aquest any a Pesaro. No falta gaire. Va ser una funció extraordinària.

    ResponElimina
  15. Gemma

    Els amics vermells sempre son imprevisibles, com que hauran tornat de Berlin, es possible que ens sorprenguin amb la Cabalgada de les Walkiries.

    Maria,

    Ens n'alegrem molt que les petites aportacions musicals que anem fent siguin escoltades i us agradin.
    Estic segur que no hi haurà una maledicció de la mòmia 2, entre d'altres perquè la primera va ser més llegenda que realitat. Això si, no descartem que alguna mòmia desperti.

    Ximo,

    Frisem pel post i els enllaços per
    reviure l'Ermione de Pesaro d'enguany. Mercès.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  16. Amics Vermells, això serà memorable!!! Josep, com sempre, els teus posts m'obrin camins nous dins la meua modestíssima coneixença de l'òpera. Aquest Juan Diego Flórez té una veu especial. Salutacions.

    ResponElimina
  17. Francesc,

    Tots estem espectants davant del debut operistic del Kike i la Txell!
    Pel que fa al Juan Diego Flórez, appassionaments a banda, pensem que actualment es el millor en el seu tipus de veu i sempre ens empesquem alguna excusa per posar-lo.

    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Ahir, a un dels entreactes del Ballo in maschera del Real, retransmès pels cinemes, varen passar de manera promocional, La Fille du Regiment del Covent Garden amb el "Ah mes amis!" del JDF, en acabar el públic de la sala, vàrem irrompre en aplaudiments, era inevitable.
    Aquest xicot és sensacional.

    ResponElimina
  19. Jo també estic frisant per veure el debut operístic d'en Kike i la Txell!!!

    No coneixia aquesta ópera, però m'ha agradat molt aquest fragment que ens heu ofert, prenc bona nota per intentar trobar-la. Moltísimes gràcies!!!

    Ptnts

    ResponElimina
  20. Ximo,

    Estem totalment d'acord, "aquest xicot és sensacional". Els do de pit, potser encara no son tan espectaculars com els del Luciano, pèrò ja s'hi va acostant, no?. I es que a mi, com que el que més m'agrada de l'òpera es el "bel canto" ... Estem intentant, mitjançant uns amics valencians, a veure si podem aconseguir entrades i anar al recital que farà el 18 de novembre a València.

    Xaro,

    M'agrada molt que t'hagi agradat aquest petit fragment de la Matilde di Shabran. Era una òpera que jo apenes havia sentit alguna coseta i en pocs dies ja l'he gaudit varies vegades sencera.

    Una abraçada a tots dos.

    ResponElimina
  21. tenia un company de feina que era un boig rematat (fanàtic) de Rossini.
    Aquest vídeo m'ha fet pensar en ell.
    Espero que faci busques selectives pel YouTube y trobi tresors d'aquesta magnitud.

    Salut i Ubuntu

    ResponElimina
  22. Efectivament Rufus, gratant al YouTube es troben autèntics tresors. Espero que, encara que no sigui tant com al teu amic, a tu també t'agradi Rossini.

    Salut

    ResponElimina