diumenge, 23 de novembre de 2008

VALÈNCIA (I)

Ens quedaven pendents uns dies de vacances i els hem aprofitat per anar a València, una ciutat força desconeguda per a nosaltres.

Lluís, Josep, Glòria, Cristina i Lluís jr. al restaurant El GastrónomoHan estat uns dies aprofitats al màxim gràcies a la informació que ens havia fet arribar prèviament el Francesc i sobretot, a la Cristina i el Lluís, que ens han fet sentir com a casa, acompanyant-nos i explicant-nos tot allò relacionat amb la història i la vida quotidiana de la ciutat. També estem molt agraïts per les agradables vetllades musicals que vam passar plegats els vespres a casa seva.

Hi ha moltes coses per explicar (més de 500 fotos en són testimoni), però com que això no és operatiu en un bloc, ho intentarem sintetitzar en 2 ó 3 posts que anirem intercalant amb altres coses durant els propers dies.

Naturalment l’eix central de la visita a València va ser l’assistència al concert que Juan Diego Flórez va fer al Palau de les Arts el passat dimarts dia 18. Però a banda d’això, una visita a València és molt recomanable, ja que es tracta d’una ciutat molt dinàmica i carregada d’història.

Durant aquest dies hem fet una immersió històrica visitant la seva impressionant catedral i el centre de l’Almoina on s’explica el passat romà, musulmà i cristià de la ciutat. Hem passejat per la part antiga (carrer dels Cavallers, Santa Catalina, plaça Rodona, Llotja de Mercaders...), per la València modernista (Estació del Nord, Mercats de Colón i Central...), per la faraònica Ciutat de les Arts, fins i tot, amb la Cristina vam anar a la Malvarrosa on vam cruspir-nos una magnífic arròs “de marisco pelaet, amb cullera de madera com manen els cànones” a Casa Carmela i vam veure el barri del Cabanyal, actualment en lluita contra els nous plans urbanístics de l’Ajuntament. També vam visitar el Museu de Belles Arts i vam assistir a una de les sessions del Tribunal de les Aigües, que es reuneix cada dijous davant la porta dels Apòstols de la Catedral, per impartir justícia al voltant dels possibles conflictes en les sèquies del Túria.

La qüestió lingüística ja és un altre tema. Es fa molt difícil viure en valencià a València capital, poca gent el parla d’entrada i la gran majoria dels comerços estan retolats en castellà. Un dels oasis en valencià és la llibreria Tres i Quatre en els baixos del número 12 del carrer Sant Ferran, que forma part de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, inaugurat el 2006 i que acull diverses associacions relacionades amb la vida cultural del País Valencià i dels Països Catalans. En la planta baixa hi ha un local per a exposicions i un restaurant on vam menjar unes torrades amb “esgarraet” delicioses.

Per il•lustrar aquest primer post us posem un “slide” amb un petit recull sobre el modernisme, bàsicament centrat en la magnífica estació del Nord, en el Mercat de Colon, avui reconvertit en galeries comercials, i en la barreja de colors dels mosaics i vidrieres amb els de les fruites i verdures que conviuen diàriament al Mercat Central.
Com també veureu, els escuts quadribarrats hi són per tot arreu, però i el blau?, on és històricament el blau que tant agrada oficialment?

24 comentaris:

  1. Nois, com us cuideu i disfruteu, eh?
    Si el bon menjar es barreja amb bona amistat i art.. tot complet.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Maria,
    Tens tota la raó, has mencionat tres de les coses que més valen la pena.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Veig que heu corregut Ceca i Meca per València. Estic content que us haja agradat aquesta altra gran capital del nostre País.
    Fins i tot heu menjat arròs amb cullera de fusta, com és típic. Jo, de fet, sempre menge l'arròs eixut amb cullera de boix. Salutacions

    ResponElimina
  4. Val´`encia és de les capitals que sempre passem de llarg, però té molt potencial turísitc i cultural. Es mereix una visita, ja ho crec!
    Quina sort poder fer vacances ara, fora de temporada i sense les massificacions de l'estiu...
    Les fotos de l'slide són guapíssimes, com ja ens teniu acostumats :)
    I gràcies al Francesc, ja sé què és l'"esgarraet" je je je...

    ResponElimina
  5. Francesc
    No ens podem pas queixar de les hores i hores que ens vam passar caminant. Es el que s'ha de fer si vols veure coses. Ah! l'arròs amb cullera de fusta, boníssim!.

    Gemma
    Realment la ciutat mereix una visita, i ens van quedar coses pendents!. Es una excusa per tornar-hi. L'esgarraet sensacional!

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  6. València és una ciutat preciosa, una capital de les més boniques. Molts recursos encara per explotar. Per cert, els millors arrossos no es mengen a València (Restaurants) sinó a les cases particulars valencianes. Jeje, us ho dic per experiència.
    Salut!!!!

    ResponElimina
  7. amiga reusenca,
    Tens raó, els millros arrossos, segurament es mengen a les cases (cadascú té la seva particular recepta), però el "pelaet" que ens vàrem cruspir era brutal!.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. josep, ara em miraré l'slide sobre les joies arquitectòniques valencianes, però els ulls se me'n han anat a l'arròs "pelaet", que té una pinta...suposo que vau menjar directament de la paella amb les culleres de fusta, com manen els cànons.
    en fi, que m'alegro molt que us ho passessiu tan bé i ens veiem aviat!

    ResponElimina
  9. Manel,
    Efectivament l'arròs era boníssim, i ens el vam jenar amb la cullera de fusta directament de la paella "comme il faut".
    En aquesta primera tanda de fotos n'he posat un petitíssima mostra de les meravelles modernistes de la ciutat de València.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Si Valencia ja val la pena una visita, m'imagino porten com guia uns amics, així resulten les fotos i les explicacions. Veu veure les parades d'anguiles vives al mercat? En Joan li agraden al all i pebre menjades a restaurants de l’Albufera, ja que a Barcelona son difícils de trobar

    ResponElimina
  11. Àngels,
    Vam estar a les parades del peix del Mercat Central i d'anguiles no en vàrem veure, de totes maneres és un plat que no admet mitjes tintes, o t'agraden molt o gens, a nosaltres en concret, no ens fan massa gràcia.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Hem de dir-vos que ha estat un vertader plaer revisitar València amb vosaltres. De tant en tant val la pena veure la ciutat propia (encara que ja sabeu que jo sóc de poble)com si vingueres de fora.Et sorprén. Les fotos són magnífiques! Així que ja esperem amb ànsia les 500 que falten!!. Ha estat una setmana rodona!Gràcies.
    Una abraçada des de València, on vos esperem aviat. Ja sabeu que queda molt per veure i per menjar (arròs amb fesols i naps...)
    Cristina i Lluís i Lluís

    ResponElimina
  13. Quin viatja més interessant!!

    Fa tant de temps que no hi vaig , que veient aquestes fotos tant fantàstiques me n’han vingut unes ganes!!
    Per cert que es l'esgarraet??

    Celebro que ho hagueu disfrutat tant!!

    Ptnts

    ResponElimina
  14. Cristina, lluís i Lluís,
    Han estat uns dies magnífics. Dona gust visitar una ciutat si al costat tens uns bons amics que coneixen el racons i la història. Ah! i acabar la jornada escoltant la Kathleen Ferrier, sensacional!
    Una abraçada a tots tres i fins aviat.

    ResponElimina
  15. Que guay!!!
    M'en alegro que us ho hagueu passat tant i tan bé.

    Núria
    Petonets

    ResponElimina
  16. Quin post més rebonic! Fa molta gràcia veure la teua terra a través dels ulls d'altri. Me n'alegre molt que ho hàgeu passat tan bé. Sou afortunats d'haver vist el tribunal de les aigües, amb les ganes que en tinc jo i mai no l'he vist!

    ResponElimina
  17. Xaro,
    L'esgarraet és una barreja entre escalivada i esqueixada, (pebrot, bacallà cru o a la brasa, all, oli d'oliva i sal) que posat a sobre d'una torrada és d'alló més bo.

    Núria
    Quan ets en bona companyia, necessites poca cosa per passar-ho bé, però si a sobre tens a l'abast tota una sèrie de coses que ho complementen, oli en un llum!

    Oreto
    La sessió del Tribunal de les aigües va ser molt curteta ja que no hi havia (suposo que és el que passa tot sovint) cap reclamació, per tant no vam poder escoltar alló del "calli vostè, parli vostè".

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  18. Com es nota que us ho heu passat d'allò més bé! Una combinació complerta al 100%!! Gastronomia, art, música, turisme i amics! Què més es pot demanar?! Per cert, unes fotos sensacionals!

    ResponElimina
  19. Ei, amics, estem molt contents per vosaltres, amb aquestes vacances gaudints de la vostra música, els amics, la cultura i del seu menjar.
    Jo no la conec i en tinc moltes ganes d'anar-hi, en Kike en parla bé, ell sí que la coneix!!
    En fi, quan anem en grup a visitar a en Francesc i Oreto podem aprofitar per fer-hi una parada, no?
    Mil petons, de tot cor.

    ResponElimina
  20. Txell,
    Qina algeria veure que tornes a visitar-nos. Esperem que de mica en mica (aquestes coses s'han d'agafar amb tranquilitat) vagis tornant a la normalitat. D'altra banda, dir-te quef fem nostra la teva proposta per a visitar al Francesc i l'Oreto.
    Una abraçada per a tu i pel Kike.

    ResponElimina
  21. Com us cuideu parella!!! I quina sort poder gaudir de vacances ara...i a més fent el que més us agrada...ja tinc ganes de veure els altres post!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  22. I al final…, arriba, com gairebé sempre, l’últim, però amb el que també es demostra que els blocs no tenen perquè basar-se en la darrera de les entrades que s’hi han penjat.

    He arribat quan ja teniu l’arròs paït i repaït, però supose, com dirien els vostres amics valencians, que encara és ben viva l’emoció de poder gaudir d’un indret, en aquest cas la ciutat de València, amb gent que la coneix i l’estima i ens en fa partíceps tot mostrant-nos la seva veritable ànima, que no és solament el que ja més o menys ens imaginàvem a través de les "típiques" fotografies (recordeu aquell impagable personatge de Dagoll-Dagom, precisament una valenciana, que tots els monuments que veia se’ls havia imaginat més grans?), sinó també aquells llocs, a vegades simples llogarrets, que ens permeten, per poc temps de què disposem, respirar el mateix aire que la gent que hi viu a diari, i això s’agraeix.

    L’enhorabona pel magnífic i ben aprofitat viatge, així com per les precioses fotografies amb què heu il·lustrat aquest post amb què l’heu volgut compartir amb nosaltres.

    ResponElimina
  23. Enric,
    Gràcies pel teu comentari, i com veus mai es tard. Efectivament visitar una ciutat i rebre informació que no trobaràs a cap guia de viatges, sinó d'amics que hi viuen i et fan viure els iundrets es impagable.

    ResponElimina