VALÈNCIA (I)

Ens quedaven pendents uns dies de vacances i els hem aprofitat per anar a València, una ciutat força desconeguda per a nosaltres.

Han estat uns dies aprofitats al màxim gràcies a la informació que ens havia fet arribar prèviament el Francesc i sobretot, a la Cristina i el Lluís, que ens han fet sentir com a casa, acompanyant-nos i explicant-nos tot allò relacionat amb la història i la vida quotidiana de la ciutat. També estem molt agraïts per les agradables vetllades musicals que vam passar plegats els vespres a casa seva.

Hi ha moltes coses per explicar (més de 500 fotos en són testimoni), però com que això no és operatiu en un bloc, ho intentarem sintetitzar en 2 ó 3 posts que anirem intercalant amb altres coses durant els propers dies.

Naturalment l’eix central de la visita a València va ser l’assistència al concert que Juan Diego Flórez va fer al Palau de les Arts el passat dimarts dia 18. Però a banda d’això, una visita a València és molt recomanable, ja que es tracta d’una ciutat molt dinàmica i carregada d’història.

Durant aquest dies hem fet una immersió històrica visitant la seva impressionant catedral i el centre de l’Almoina on s’explica el passat romà, musulmà i cristià de la ciutat. Hem passejat per la part antiga (carrer dels Cavallers, Santa Catalina, plaça Rodona, Llotja de Mercaders...), per la València modernista (Estació del Nord, Mercats de Colón i Central...), per la faraònica Ciutat de les Arts, fins i tot, amb la Cristina vam anar a la Malvarrosa on vam cruspir-nos una magnífic arròs “de marisco pelaet, amb cullera de madera com manen els cànones” a Casa Carmela i vam veure el barri del Cabanyal, actualment en lluita contra els nous plans urbanístics de l’Ajuntament. També vam visitar el Museu de Belles Arts i vam assistir a una de les sessions del Tribunal de les Aigües, que es reuneix cada dijous davant la porta dels Apòstols de la Catedral, per impartir justícia al voltant dels possibles conflictes en les sèquies del Túria.

La qüestió lingüística ja és un altre tema. Es fa molt difícil viure en valencià a València capital, poca gent el parla d’entrada i la gran majoria dels comerços estan retolats en castellà. Un dels oasis en valencià és la llibreria Tres i Quatre en els baixos del número 12 del carrer Sant Ferran, que forma part de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, inaugurat el 2006 i que acull diverses associacions relacionades amb la vida cultural del País Valencià i dels Països Catalans. En la planta baixa hi ha un local per a exposicions i un restaurant on vam menjar unes torrades amb “esgarraet” delicioses.

Per il•lustrar aquest primer post us posem un “slide” amb un petit recull sobre el modernisme, bàsicament centrat en la magnífica estació del Nord, en el Mercat de Colon, avui reconvertit en galeries comercials, i en la barreja de colors dels mosaics i vidrieres amb els de les fruites i verdures que conviuen diàriament al Mercat Central.
Com també veureu, els escuts quadribarrats hi són per tot arreu, però i el blau?, on és històricament el blau que tant agrada oficialment?