El turbot és un peix molt saborós i baix en greixos, per tant, adequat per a les persones que han de controlar els greixos en la dieta, encara que també es pot fer una excepció i acompanyar-lo amb una musselina d’alls, com és el cas d’avui, tal com em va explicar la Montse, la nostra peixatera de capçalera.Ingredients:
- Un turbot (més o menys gros, depenent dels que sigueu a taula)
- Cebes
- 2 grans d’all
- 1 ou
- Oli
- Llet
Preparació:Demanar a la peixateria que ens treguin les espines del turbot, i en separin el tall a filets.
Escalfar el forn ben calent, amb l’escalfor de dalt i de baix.
Tallar força ceba a llunes i daurar-la en una paella amb oli, vigilant que no es cremi.
Fer un all i oli amb el minipimer (o si sou traçuts amb el morter) i rebaixar-lo amb un rajolinet de llet (sempre val la pena tirar-la a poc a poc, perquè l’all i oli no s’aclareixi massa).
A la safata del forn, disposar el llit de ceba, posar-hi a sobre els talls de turbot salats i cobrir-los amb la musselina d’all i oli.
En el moment de posar la safata al forn, apagar l’escalfor de baix i deixar només la del gratinador. Amb 7 o 8 minuts, el peix estarà cuit i la musselina daurada.
-
quin gran invent la musselina d'alls! jo la faig amb el bacallà i queda molt bé, però amb el turbot també fa delir! t'ha quedat fantàstic, comdevia xalar, el josep!
ResponEliminaQuin plat més senzill i a l'hora tan deliciós
ResponEliminaBon profit
Ester
No he probat mai el turbot, però gràcies per la recepta ja que m'agrada molt el bacallà amb musselina d'alls... ho probaré de fer, veig que es molt senzill.
ResponEliminaFins aviat.
El turbot és un dels meus peixos preferits... Presentat així és sens dubte un plat de restaurant de categoria!
ResponEliminaEsto de internet es apasionante, gracias a tu comentario he podido conoceros, y llevo un buen ratillo disfrutando de vuestros placeres.
ResponEliminaEnhorabuena por esa sensibilidad que desprendes
Un abrazo, ya sabes desde donde
M'estic 'fotent' de gana aquí al llit, i fins quarts de 4 que arri en Kike no dinarem.... i voatrs presentant aquest platillo tant meravellos....
ResponEliminapetons afamats
És hora de dinar i de bona gana em menjaria aquest plat tan saborós que presentes, Glòria.
ResponEliminaFa anys que no menjo turbot, un peix finíssim, però la musselina m'agrada molt amb el bacallà.
Per molt anys una vegada més per la traça que tens a fer-nos compartir les teves delícies gastronòmiques.
Una abraçada!
Quina presentació més sensacional!! I el trubot amb aquest llit de ceba i l'allioli ha de quedar molt bo, oi?
ResponEliminaBien!!! Peix sense espines!! El turbot és el meu peix prferit...m'encanta!!! Amb aquesta muselina d'alls no l'he probat mai...i fa una pinta que ni te cuento!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Hola Glòria! La primera paraula que m'ha vingut a la ment ha estat...quina elegància! Una presentació impecable, i el peix sembla tendríssim..mmm la faré aviat!
ResponEliminammmmmmm que bo!! Turbot el millor peix que hi ha. Jo ja estic igual que sempre i es de les coses que em costen de trobar al poble, ho el compro quan vaig a Tarragona o el tinc d'encarregar setmanes vista.
ResponEliminaQuan vaig al restaurant sempre miro si en tenen i ja m'agradaria que me'l portessin amb la cara que fa el teu Glòria pq aquest plat que has fet avui no te res d'envejar !!
Records
Jo tampoc he probat mai el turbot.
ResponEliminaS'assembla al lluç, al rap, o és com el bacallà?
Un bon plat per quedar be, veritat?
Manel,
ResponEliminaA mi també m'agrada amb el bacallà, i a sobre d'un llit d'espinacs, oi?.
Ester,
És bo que un plat sigui senzill però que doni bon resultat i aquest té una combinació de sabors molt encertada.
Teresa,
Prova a fer la musselina amb turbot, és un peix de carn consistent que va molt bé per fer aquest plat.
Gemma,
No sé si és de restaurant de categoria, però sí que és de mestra peixatera, perquè la senzillesa i la facilitat amb què m'explica les receptes, encomanen les ganes de provar-les.
Su,
Realmente, esto de internet es increible, conecta personas diversas y desde lugares diversos. Yo te conocí a través de Eva (el cullerot festuc) y soy asídua visitante. Seguiremos en contacto.
Txell,
Espero que el Kike t'hagi fet un bon dinar. Passejar pels blocs a segons quines hores desperta la gana.
Glòria,
Moltes gràcies pels elogis. Com que quan m'expliquen una recepta m'agrada que me la detallin molt bé, jo faig igual quan us l'explico a vosaltres i si us animeu a fer-la, millor!.
Mercè,
La combinació de la ceba i la musselina és boníssima. Com sempre, em pregunto si tu pots trobar aquest peix amb facilitat als EEUU.
Eva,
Com que el Josep és dels teus (sense espines) té aquest plat entre els seus top 10!.
Anna,
Si us agrada el peix (crec que sí, perquè tens moltes receptes de peixet), fes-la, val molt la pena.
Anna (de la Vila)
El turbot bé que es mereix un viatget cap a Tarragona,tenint en compte que a la Vila és difícil de trobar.
Maria,
ResponEliminaTrobo que el turbot és una mica més consistent que el lluç però sense ser-ho tant com el rap. Tasta'l a veure què et sembla i ja m'ho diràs.
El turbot m'encanta, però la musselina d'alls.......de totes maneras t'ha quedat impressionant!!
ResponEliminaPtnts
Mmmm! quina pinta més irresistible. El Turbot és el meu peix preferit. Normalment el mengem a la brasa, a Les Cases d'Alcanar, el poble d'estiueig dels meus pares. Allà l'anomenen Rom i també l'he sentit anomenar Turbó. I estic conveçuda que mols desconeixen que es tracta del Rodaballo castellà.
ResponEliminaAmb aquesta musseline d'all i oli i amb aquesta cebeta tan apetiosa segur que estava de 10.
Me n'heu fet agafar ganes...
Com sempre, això fa una pinta excel.lent. I tinc moltes receptes a mirar...M'he de posar al dia que no he pogut!
ResponEliminaXaro,
ResponEliminaSi ho dius perquè l'all repeteix, amb aquesta musselina no hi ha problema, no sé si és perquè s'hi posa una mica de llet, però a mi que també em molesta que l'all repeteixi, em va anar molt bé.
Anna,
M'apunto això de les cases d'Alcanar. El peix a la brasa ja és bo per sí sol, però de tant el tant, alguna variació també va bé, no et sembla?.
Petonets per a totes dues.
Glòria E.
ResponEliminaMolts gràcies pels teus elogis i m'alegra molt que tornis a visitar el nostre cafè.
Fins aviat
Aquesta recepta...mmm! Què bona!!
ResponEliminaA mi fa molts anys, em van explicar un conill al forn que es feia així de senzill: una capa de dit de maonesa (o allioli) en una plata de forn. El conill a trossos repartit per damunt. Ara, més allioli que el cobrisca completament i al forn durant mitja hora. Eixia molt i molt bo. El que passa és que no recorde la temperatura i el temps de cuita. Coses de l'edat...
Salutacions.
Quan he llegit “treure les espines”, ja m’he imaginat de seguida que hi hauria un comentari de la presidenta del “club dels sense espines”, tal i com no he trigat a comprovar. ;)
ResponEliminaPreciosa presentació, Glòria, d’aquest plat tan ben combinat pels ingredients que necessita el peix (amb o sense espines): ben pocs. El resultat, de ben segur que exquisit.
Enric,
ResponEliminaJo crec que el vicepresident d'aquest club "dels sense espines" el tinc a casa, això sí,el peix li agrada molt!!!.
Aquesta combinació de la musselina es pot aplicar a diferents peixos, queda molt suau i crec que no distorsiona el sabor del peix.
Fins aviat