La feina se’ns amuntega i per tant faré una repassada alhora de les dues darreres nits que hem anat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Nit primera: MAGNÍFIQUES NOCES
El passat dissabte vam assistir a la representació de Le Nozze di Figaro. Hi havia el mal anomenat “segon repartiment”, que com molt bé diu el Jaume Radigales, moltes vegades supera el primer, i sembla que en aquest cas també es confirma el fet. El repartiment format per David Menéndez (Comte d’Almaviva), Maite Alberola (comtessa), Ainhoa Garmendia (Susanna), Joan Martín-Royo (Figaro), Jossie Pérez (Cherubino), Mercè Obiol (Marcellina), Josep Ribot (Bartolo), Vicente Ombuena (Basilio), Roger Padullés (Don Curzio), Naroa Intxausti (Barbarina) i Valeriano Lanchas (Antonio), van fer una interpretació molt convincent i en determinats passatges, com el “Deh vieni non tardar” (Susanna) o el "Porgui amor" (comtessa), realment brillants.
La direcció d’Antoni Ros Marbà, suau i plàcida al servei de les veus mozartianes. L’escenografia de Lluís Pasqual, agradable i deixant la seva empremta teatral en l’actuació dels cantants. La decoració, encertada, tot i que no sé exactament què fa Figaro jugant amb una piloteta en el quart acte, i tampoc el marejant moviment de panells en aquest mateix acte.
Una bona nit per gaudir de Mozart en estat pur.
Tot seguit una de les àries més famoses de Le Nozze... "Voi che sapete", interpretada per una de les cantants que millor ha interpretat el paper de Cherubino, la nord-americana Federica Von Stade.
Nit segona: BARCELLONA NO ÉS BONA, ÉS BONÍSSIMA!!
Ahir dijous vam assistir al mal anomenat concert Händel (el compositor alemany té una obra extensíssima i no s`entén que s’inclogui Gluck i Respighi en la mateixa “cosa”). La interpretació corria a càrrec de la soprano Isabel Rey i la mezzo Daniela Barcellona, acompanyades per l'Orquestra de Cambra del Gran Teatre del Liceu dirigida per Alessandro Vitellio.
El primer tram de la primera part va ser dedicada a l'interpretació de fragments d’Orfeo ed Euridice de Gluck, per seguir amb àries d’Alcina, Rinaldo i Rodelinda de Händel. La segona part va començar amb la suite nr.1 de les Antiche arie e danze de Respighi i va seguir amb àries de Giulio Cesare i Rinaldo de Händel.
Pel que fa a les cantants, Isabel Rey la vam trobar fluixeta de veu interpretant Gluck i molt millor amb Händel, tot i que l’orquestra se li menjava literalment la veu en alguna ocasió. Força bé en la propina "Lascia ch’io pianga" de Rinaldo.
El principal problema que va tenir la soprano valenciana va ser el compartir escenari amb Daniela Barcellona. Aquesta està en estat de gràcia, en plena forma i amb una veu potent que omple cada racó del teatre. Va ser impressionant l’exhibició que va fer amb les àries "Va tacito e nascosto" de Giulio Cesare, "Or la tromba" de Rinaldo (jugant amb la veu responent als instruments de vent) o el famós "Che faró senza Euridice" d’Orfeo ed Euridice.
En poques paraules, ho va fer tot bé, i va demostrar que és una de les millors mezzos del moment.
Tot i que ahir no tocava Donizetti, us deixo a la Barcellona en l’ària "O mio Fernando" de La Favorita.
Nit primera: MAGNÍFIQUES NOCES
El passat dissabte vam assistir a la representació de Le Nozze di Figaro. Hi havia el mal anomenat “segon repartiment”, que com molt bé diu el Jaume Radigales, moltes vegades supera el primer, i sembla que en aquest cas també es confirma el fet. El repartiment format per David Menéndez (Comte d’Almaviva), Maite Alberola (comtessa), Ainhoa Garmendia (Susanna), Joan Martín-Royo (Figaro), Jossie Pérez (Cherubino), Mercè Obiol (Marcellina), Josep Ribot (Bartolo), Vicente Ombuena (Basilio), Roger Padullés (Don Curzio), Naroa Intxausti (Barbarina) i Valeriano Lanchas (Antonio), van fer una interpretació molt convincent i en determinats passatges, com el “Deh vieni non tardar” (Susanna) o el "Porgui amor" (comtessa), realment brillants.La direcció d’Antoni Ros Marbà, suau i plàcida al servei de les veus mozartianes. L’escenografia de Lluís Pasqual, agradable i deixant la seva empremta teatral en l’actuació dels cantants. La decoració, encertada, tot i que no sé exactament què fa Figaro jugant amb una piloteta en el quart acte, i tampoc el marejant moviment de panells en aquest mateix acte.
Una bona nit per gaudir de Mozart en estat pur.
Tot seguit una de les àries més famoses de Le Nozze... "Voi che sapete", interpretada per una de les cantants que millor ha interpretat el paper de Cherubino, la nord-americana Federica Von Stade.
Nit segona: BARCELLONA NO ÉS BONA, ÉS BONÍSSIMA!!
Ahir dijous vam assistir al mal anomenat concert Händel (el compositor alemany té una obra extensíssima i no s`entén que s’inclogui Gluck i Respighi en la mateixa “cosa”). La interpretació corria a càrrec de la soprano Isabel Rey i la mezzo Daniela Barcellona, acompanyades per l'Orquestra de Cambra del Gran Teatre del Liceu dirigida per Alessandro Vitellio.
El primer tram de la primera part va ser dedicada a l'interpretació de fragments d’Orfeo ed Euridice de Gluck, per seguir amb àries d’Alcina, Rinaldo i Rodelinda de Händel. La segona part va començar amb la suite nr.1 de les Antiche arie e danze de Respighi i va seguir amb àries de Giulio Cesare i Rinaldo de Händel.Pel que fa a les cantants, Isabel Rey la vam trobar fluixeta de veu interpretant Gluck i molt millor amb Händel, tot i que l’orquestra se li menjava literalment la veu en alguna ocasió. Força bé en la propina "Lascia ch’io pianga" de Rinaldo.
El principal problema que va tenir la soprano valenciana va ser el compartir escenari amb Daniela Barcellona. Aquesta està en estat de gràcia, en plena forma i amb una veu potent que omple cada racó del teatre. Va ser impressionant l’exhibició que va fer amb les àries "Va tacito e nascosto" de Giulio Cesare, "Or la tromba" de Rinaldo (jugant amb la veu responent als instruments de vent) o el famós "Che faró senza Euridice" d’Orfeo ed Euridice.
En poques paraules, ho va fer tot bé, i va demostrar que és una de les millors mezzos del moment.
Tot i que ahir no tocava Donizetti, us deixo a la Barcellona en l’ària "O mio Fernando" de La Favorita.
-
Que be,
ResponEliminaabans d'esmorzar ja he alimetat l'esperit amb la magnífica aria que he escoltat, que sempre emplena...
Quina sort estar tan operàtics de manera quasi seguida.
ResponEliminaLe nozze no és una de les meves òperes predilectes de Mozart però li reconec els valors. Jo vaig començar, ja fa molts anys, amb La flauta màgica que em va encantar i despr´ñes, molt més tard, vaig caure subjugada pel Don Giovanni.
He escoltat a la meva apreciadíssima Daniella Barcellona que, des de que la vaig veure i escoltar fent l'Arsaca de Semiramide l'any 2005 al Liceu, la sento grandiosa com una força de la naturalesa.
Amb el teu bonic post, Josep, jo també he gaudit una mica de les vostres sortides. Que durin i seguiu donant-ne testimoni.
Maria,
ResponEliminaMe n'alegro que hagis omplert l'esperit amb la música. Això sempre omple, però acompanyat d'unes bones torradetes i un cafè amb llet com a mínim.
Glòria,
Mozart és únic i quan escoltes una òpera d'aquestes, en que una darrera l'altra van caient les meravelloses àries que va escriure, t'emociones, i això que les hem escoltat un munt de vegades. Pel que fa a la Barcellona, no haviem tingut el gust de veure-la en directe i la veritat, utilitzant la terminologia del Joaquim (abans Ximo) és de reclinatori!!
Una abraçada per a totes dues
El dissabte passat varem anar amb el net a veure la ventafocs de Rossini adaptada a nens, la veritat és que no li va agrada massa ja que costa molt entendre ho que diuen encara que sigui en català, però com diu la seva mare en de començar de petits, la peça que es posat deliciosa.
ResponEliminaÀngels,
ResponEliminaNosaltres també hem anat a veure alguna representació per a nens al Liceu Petit, i com molt bé dius, és questió de començar de petits l'educació musical, ja que tot i que el text potser costa d'entendre, la música i les coloraines de les representacions "entren" força bé als nens.
Una abraçada
M'alegro que disfrutessiu amn el segon repartiment de Le Nozze. Jo vaig veure l'assagi general, i l'estrena, amb el primer. Em va agradar molr el Ketelsen (Figaro) i gens la Sala (Susanna). Els altres prou bé, destacant la Emma Bell (Comptessa) i la Sophie Koch (Cherubino).Jo, en general, la vaig trobar una mica sosa de plantejaments. Le Nozze de Figaro ha de ser com un vodevil amb moltes entrades i sortides, i la gent ha de riure molt. No va pasar ben bé això, la direcció de Lluis Pasqual l'ha convertit en algo més elegant i fred, sense massa vibració, al meu gust. Pero Mozart sempre és Mozart i amb aquesta música és impossible no disfrutar!
ResponEliminaTeresa,
ResponEliminaEstic d'acord amb tu al 100%. La direcció de Le Nozze d'en Pasqual es elegant però asèptica i com tu molt be dius ha de ser com un vodevil amb entrades i sortides constants. La genta va riure però no va ser una "divertimento" amb continuitat. Però com tu també dius, amb Mozart es impossible no gaudir.
Per cert, ja heu anat a Londres?
Una abraçada
Al revés que a la meva “companya de fatigues samfaineres”, “Le nozze di Figaro” potser sigui una de les òperes que més m’agraden de Mozart, i dic potser perquè la veritat és que no sabria quina triar si em diguessin de quedar-me’n només una, però segur que aquesta estaria entre les “finalistes nominades”, i és que, com molt bé dius, Josep, “Le nozze…” és Mozart en estat pur. Celebro que gaudíssiu de la representació.
ResponEliminaJa he llegit en altres blocs que Isabel Rey no va tenir el dia en aquest concert, i és una llàstima sobretot si al seu costat hi havia una “bèstia” (ho dic amb tota l’admiració) com la Barcellona, una veu que fins que no la sents en directe no t’adones del tot de la seva grandiositat. Jo també, com la Glòria samfainera, la vaig veure per primera –i única- vegada interpretant l’Arsace de la “Semiramide”, i tot i que sempre porto aquell referent irrepetible per a la interpretació d’aquest personatge que per a mi és la Marilyn (no la Monroe, eh?) ;), em vaig quedar, escoltant-la, garratibat a la butaca.
Enric,
ResponEliminaA mi Le Nozze, també és una de les òperes que més m'agrada de Mozart, potser perquè va ser de les primeres que vaig escoltar i sempre m'ha quedat el record del descobriment del gran Wolfgang.
Efectivament l'Isabel Rey potser no està en un bon moment (li passa a tothom)però al costat de la Barcellona s'evidenciava excssivament. I es que la Daniela es molta Daniela.
Una abraçada
Quina marxa lírica que porteu!!! no pareu!! petons!
ResponEliminaM'encanten aquests post que poseu ja que així cada dia descobreixo una mica més el món de l'òpera. Per cert avui fantàstic.
ResponEliminaSalut!!!!
Amics vermells,
ResponEliminaEs veritat, ens han coincidit unes quantes visites al Liceu en pocs dies. Ara descansem fins el gener que també tenim 2 0 3 cosetes.
Amiga reusenca,
Estem molt satisfets que us agradin aquests tastets que anem posant d'òpera, es un món fascinant i ens encanta compartir-los amb vosaltres i que ens ho digueu, del contrari no ho sabriem.
Una abraçada a tothom
Doncs, Josep, responent a la teva pregunta: anem a Londres el 6, per veure els Contes d'Hoffmann el 7, i tornar a Barcelona el 8. Aprofitadet, una mica just, res de turisme ni shopping (snif)..."només" anar a veure al Rolando. Ja us explicarem!
ResponEliminaTeresa,
ResponEliminaUn viatge "apretadet" però amb un objectiu clar. A veure si el Rolando segueix en ratxa i gaudiu dels contes d'Hoffmann.
Esperem la crònica la setmana vinent. Bon viatge!!.
Xics, és que no pareu! Què us ha tocat la grossa de Nadal abans d'hora? Ben fet! I quina meravella de post!
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaLamentablement no ens ha tocat cap grossa de Nadal. El que passa es que això de les dates va com va.
Per exemple en 4 dies teniem dues coses i ara no tenim res fins el gener que en tenim 3 mes! i després fins l'abril ....L'ideal seria tenir una coseta cada mes i dosificar-nos una mica, però no, que hi farem.
Una abraçada