dimecres, 19 de novembre de 2008

FLÓREZ a VALÈNCIA, MAGNÍFIC COM SEMPRE


Amb la ressaca encara del gran concert que hem tingut la sort de presenciar fa una estona, escric aquesta petita crònica.

I és que Juan Diego Flórez, una vegada més, s’ha posat el públic a la butxaca des de la primera nota. Ha estat al Palau de les Arts de València, i hi hem assistit en companyia dels bons amics Cristina, Lluís i Lluís Jr.

Però anem al que ha estat el concert. L’orquestra de la Comunitat Valenciana, sota la direcció de Christopher Franklin, ha acompanyat amb encert, força i un so compacte i sobri, el tenor peruà amb el següent programa:

Primera part

1.- Bellini Capuleti e Montecchi - Sinfonia
2.- Bellini Capuleti e Montecchi - E’ serbato a questo acciaro
3.- Rossini Turco in Italia - Sinfonia
4.- Rossini Turco in Italia - Tu seconda il mio disegno
5.- Rossini Guillaume Tell - Sinfonia
6.- Rossini Guillaume Tell - Asil ereditaire... Amis, amis.

Segona part

1.- Pérez Soriano El guitarrico - Serenata
2.- Barrera Saavedra Los emigrantes - Adiós Granada
3.- Donizetti La Favorite - Sinfonia
4.- Donizetti La favorite - La maîtresse du roi
5.- Donizetti La figlia del reggimento - Sinfonia
6.- Donizetti La figlia del reggimento - Amici miei

En l’apartat de propines, Flórez ha interpretat “Una furtiva lagrima”, “Ah! Leve-toi soleil” i “La donna e mobile”.


Juan Diego Flórez, si haig de ser sincer, no m’ha sorprès. La seva seguretat, solvència, bon gust i magnífica dicció és sobradament coneguda pels que l’hem vist actuar en altres ocasions. A més, el seu cant nítid i diàfan no “fa patir” com passa amb altres cantants, que sempre et tenen amb l’ai al cor quan arriba una nota compromesa. En el cas de Flórez, estàs segur que no fallarà.


En resum, un autèntic plaer i una nova nit inoblidable veient aquest gran tenor, que està en plena forma i per tant, ara és el moment de gaudir-lo al màxim.

Al final del concert, gràcies als bons oficis de la Cristina, hem tingut l’ocasió de saludar-lo i de fer-nos fotos amb ell. Una nit rodona!.

Allegro Io son! -G.Donizetti- "Rita"

22 comentaris:

  1. A la fi!! Ho he aconseguit!! Què guapos esteu a la foto!!

    ResponElimina
  2. Quina enveja més sana que us tinc.
    A la foto, vosaltres presumiu de l'artista però ell ho fa dels seus fans: Formeu un trio per enmarcar i tenir-lo, a casa, en un lloc preferent.
    Petons Josep i Glòria

    ResponElimina
  3. M'apunte al comentari de la Glòria: esteu de foto! Quina sortassa! Esperem que us agrade València. Salutacions. Francesc i Oreto

    ResponElimina
  4. Guapíssims tots tres!
    L'enveja (saníssima) m'envaeeix quan llegeixo el comentari sobre el concert mentre escolto la magnífica veu d'en juan Diego al reproductor de CD.
    Petons i que seguiu gaudint de la vostra setmana de vacances per terres valencianes.

    ResponElimina
  5. Que afortunats heu estat. La veritat és que canta molt i molt bé. Quina bona sessió. Salut!!!!

    ResponElimina
  6. Els tres tenors?... espera... que hem poso les ulleres... Carai¡ el Florez, La Glória i el Josep. Enhorabona, feliçitacions¡¡. Josepb.

    ResponElimina
  7. Glòria, Josep...heu aconseguit la foto!! Sé lo important que era per vosaltres i m'en alegro moltíssim.. A més deu ser una passada sentir-lo en directe al Florez..Al final acabaré sent jo tambè una fan...jeje

    Núria

    ResponElimina
  8. Així que no era un cap de setmana sinó unes petites vacances, quina il•lusió poder-ne fer una foto després d'estar al seu concert. Felicitats.

    ResponElimina
  9. apa, que estarrufats que us veieu amb en florez, m'alegro molt que us vagi tan bé al país valencià.

    ResponElimina
  10. Sara Maria,

    La veritat és que era difícil però la Cristina, la nostra amiga de València, va saber moure's molt bé i ho varem aconseguir!.

    Glòria,

    La Glòria "cafetera" ja el volia saludar a Perelada però no va poder ser. Ahir va ser la cirereta d'una nit sensacional!.

    Francesc,

    Necessitarem més d'un post per explicar aquests dies a València. Ah! i la Rita, no té res a veure amb la Rita Barberá, eh?.

    Laia,

    Sempre és un plaer poder escoltar el Juan Diego Flórez i si a més és en directe i a pocs metres de distància...

    O i S de Reus,

    Hem gaudit molt amb aquest concert. La llàstima és que no ve per aquestes terres tant com ens agradaria.

    Josepb,

    Tres tenors, no, eh?. Un tenor i dos que canten molt poc (i a la dutxa).

    Núria,

    A veure si tu també et converteixes en una fan del JDF. La Glòria hauria guanyat una adepta per a la causa!.

    Àngels,

    Estem passant 5 dies a València, aprofitant que hi anavem per al concert. Ah!, tenim uns sucrets per a la col·lecció.

    Manel,

    La Glòria encara no s'ho pot creure!. Estem aprofitant molt aquests dies a València.

    Una abraçada a tots i fins aviat

    ResponElimina
  11. Quina sort nois!.
    Ja m’hagués agradat ser-hi a mi també.
    Felicitats pel post.

    ResponElimina
  12. Ahir a la nit, a la 2º cadena, parlaven d'ell. El vaig trobar molt guapo, amb una presència increible...i dir algo de la seva veu...como no hi entenc gaire,segur que no sabría explicar-ho peró té una veu privilegiada!!
    No m'extranya que la Glòria, encara no s'ho cregui...

    Núria

    ResponElimina
  13. Joaquim,

    A nosaltres també ens hauria agradat que hi fossis, així, a més t'hauriem conegut. El concert, emprant una expresió teva: de reclinatori. Particularment trobem que els dos fragments de sarsuela no calien, es notava massa la diferència musical, no li va representar un gran esforç.
    Aniràs al concert Händel del proper dijous?.

    Una abraçada

    Núria,

    La Glòria pregunta si saps quin programa de la TVE-2 era, per veure si el pot repescar per Internet.

    Una abraçada

    ResponElimina
  14. La veritat es que no ho sé, perque no veig gens la tele, i menys a aquestes hores. Com estic de vacances, ahir sobre les 12 encara estava llevada...i era com una mena d'agenda, dimecres nit a la 2!!?? A veure si aconsegueixo saber quin programa era...

    ResponElimina
  15. No, no crec que vagi al concert Handel, que una mica més es queda sense Handel.
    Com és possible que un concert, inicialment previst com un monogràfic al gran Handel, hagi quedat amb un concert compartit amb Gluck i Respighi?
    Bé, m'ho haig de tornar a pensar....la Barcellona m'agrada molt.....ummmmmm, no sé que fer.

    ResponElimina
  16. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  17. Quin despiste, vaig sentir la canço fa dies i pensava que us havia deixat un comentari. Ara sí que amb el que us agrada en Flórez estareu ben satisfets,no? Quan un veu d'a prop a qui li agrada, és un record que dura per sempre.
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. ei! Que bé us ho munteu vosaltres dos! Gràcies per compartir aquesta afició amb tots nosaltres!

    ResponElimina
  19. Feu una cara de felicitat!!!

    Me n’alegro molt per vosaltres i us tinc una enveja!! (sana), el programa per bavejar eh?

    Seguiu gaudint de les vostres vacances i fins a la tornada.

    Ptnts

    ResponElimina
  20. Joaquim,
    Realment s'ha desvirtuat totalment lo de "concert Händel" amb tanta variació, que li diguin concert barroc i punt. De totes maneres tinc ganes de veure la Barcellona, no l'hem vist en directe.

    Maria,
    Estem molt satisfets (la Glòria encara més). Esperem però tornar-lo a veure més vegades.

    Ruben,
    Sempre va bé guardar-se uns dies de vacances fora de temporada. Fa uns quants anys que ho fem i pel moment no tenim problemes, ja veurem en el futur.

    Xaro,
    Lamentablement una setmaneta passa ràpid. L'esperànça es que queda un mes per les vacances de Nadal.

    Una abraçada a totes i tots.

    ResponElimina
  21. Àpala, parella!, quina patxoca fèieu tots dos, eh?

    Has vist, Josep, la Glòria com somriu?... Ui, ui, uuuuui!... Digues, digues què li va dir a en Flòrez quan el va tenir al davant!... I què li va dir, ell?

    Ara, el dia que anem a veure a la Gheorghiu, Glòria, en Josep i jo mirarem de retratar-nos al costat d’ella, oi, Josep?… I si no ho aconseguim, li diré a en Josep Manel que ens faci un muntatge amb el Photo Shop (o com es digui) i donarem el “pego”, ja ho veuràs!

    Una abraçada, amics!

    ResponElimina
  22. Enric,

    Ara que ja ha passat i hi penso, em sembla que no pot ser!. M'hauria agradat fer una mica de conversa amb ell, però el temps de què disposàvem no donava per més, ja que anava a cent per hora, tot i que és molt assequible i molt complaent a l'hora de fer fotos. Espero que hi haurà més ocasions!.

    Ah! i jo també em vull fotografiar amb la Gheorghiu i amb la Bartoli, faltaria més!!!. A veure si al Palau hi ha sort!.

    Una abraçada

    ResponElimina