Des de l’última classe del David Lienas, tenia pendent de fer aquesta tatin de carxofes, que ell ens va explicar a més a més de les receptes que tenia preparades per a aquell dia. Després de prendre les notes corresponents i de demanar-li tots els aclariments necessaris, aquest és el resultat: boníssima!.Jo us poso les mides que jo he fet servir, perquè tingueu una orientació, ja que ell ens va explicar els ingredients i la forma de fer-la, però sense quantitats.
Com que es fa amb pasta brisa, s’ha de tenir present la proporció de farina, mantega i aigua, que és per a la mantega, la meitat del pes de farina i per a l’aigua, la meitat del pes de mantega.
Ingredients:- 125 g de farina
- 60 g de mantega
- 30 g d’aigua
- Un pessic de sal
- 6 carxofes mitjanes
- Dues cebes grosses
- Julivert (per coure les carxofes)
- Làmines de formatge parmesà
Preparació:
Per fer la pasta brisa, posar la farina en un bol i barrejar-la amb la sal. Afegir-hi la mantega freda tallada a trossets i barrejar-ho tot amb les puntes dels dits, com si se salés un aliment. La barreja ha de tenir un aspecte com de sorra. Afegir-hi l’aigua i treballar la massa fins que tot quedi ben incorporat, però no gaire temps, perquè si no després la pasta costaria d’estirar. Fer una bola amb la pasta, embolicar-la amb paper film i deixar-la a la nevera durant 30 minuts.
Mentre la pasta reposa, tallar la ceba ben fineta, posar un raig d’oli a la paella i ofegar-la fins que es torni transparent, vigilant que no es cremi.
Pelar les carxofes fins deixar el cor ben polit. Tallar-les per la meitat i bullir-les en aigua amb unes branques de julivert, per evitar que s’oxidin.
Quan les carxofes siguin cuites, escórrer-les i saltejar-les en una paella, amb sal i pebre.En un motllo rodó, en el meu cas de 20 cm, disposar les carxofes amb la part rodona que toqui el fons del motllo, posar-hi a sobre la ceba i cobrir-la amb la pasta brisa estirada ben primeta.
Coure la tatin al forn, preescalfat a 200º, durant 20 minuts, aproximadament, fins que la pasta sigui cuita.
Un cop feta la tatin, desemmotllar-la i posar-la en una safata que pugui anar al forn. Disposar a sobre unes làmines de formatge parmesà i tornar-la a posar al forn uns minuts, perquè el formatge es fongui una mica.
Suggeriment:
Una altra forma d’acabar el plat podria ser posar a sobre unes làmines de foie mi cuit. Per tallar-les, posar primer el foie al congelador perquè agafi consistència i tallar-les amb un pelador.
-
Te ha salido un plato realmente bonito y sabroso.Besos Ana.
ResponEliminaGlòria!! Quina salivera que m'heu fet venir!! :) T'ha quedat una presentació de 10!!
ResponEliminaQuina bona pinta que te aquest plat. Jo com a "POTA BLAVA" us recomano que proveu les carxofes del Prat...
ResponEliminaFins aviat.
Que boooooo!!! Ja tenia ganes de veure la recepta de la tatin de carxofes!!! Fa una pinta preciosa...i amb el foie...ufff...la meva perdició!!! ;)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Gloria, quina pinta, ara ja sé com es fa la tatin. Aquesta la faré segur. Ja tinc salivera només de veure el plat.
ResponEliminaPetonets
Uffff.. Glòria... Genial!! Gràcies, la faré i la penjaré al meu bloc, la necessito tenir a mà, tot fent l'enllaç al teu!
ResponEliminaMolt bé! Tots estàvem esperant la tatin de carxofes amb candaletes :)
ResponEliminaT'ha quedat molt bé i és molt original! Felicitats!
Mmmmm! M'encanten les carxofes i aquesta Tatin fa una pinta tremenda. Llàstima que l'Aleix no les pot veure ni amb pintura...
ResponEliminaLa tartaleta de pasta brisa sembla comprada. Molt professional!
Ole, ole, ole!!!!! Per fí la tatin de carxofes!!
ResponEliminaNo trigaré gens a fer-la, doncs m’encanten les carxofes i les tatin i si hi poso una mica de foie per sobre serà un primer plat de festa grossa !!!
Moltes gràcies i ptnts
A mi que les carxofes no em van gaire, trobo que aquesta és una recepta molt atractiva, de ben segur que la tastaré.
ResponEliminaUna abraçada
Ester
Molt be, Gloria. Jo també el vull probar de fer.
ResponEliminaNo se m'hagues acudit fer la teva presentació. La meva seria més normaleta, tot cobert de carxofes i la ceba a sota i ja està. Millor així.
Wooowww!! Glòria t'ha quedat molt millor de lo que m'esperava...una recepta molt i molt recomanable.
ResponEliminaNúria
Quina presentació més bona, aquesta recepta encara que em sembla una mica complicada potser la faig jo, ja que m'agraden molt les carxofes, encara que pensant-ho bé això de la pasta brisa... millor que li passi la recepta amb el Joan
ResponEliminaParella, quina aposta més encertada. M'encanten les carxofes. M'ha encantat aquesta aposta. Bona recepta, molt bona.
ResponEliminaSalud!!!!!!
Et felicito Glòria!! T'ha quedat espectacular, sobretot tenint en compte que en David Lienas només ens va donar unes indicacions que has aplicat a la perfecció! El toc del parmesà, magistral !!
ResponEliminaPena que al Jordi no li agradin les carxofes, l'hauré de fer un dia que no hi sigui ;)
Ana,
ResponEliminaBienvenida a nuestro blog, no conocía el tuyo, ahora voy a visitarte y espero que seguiremos estando en contacto.
Mercè,
Moltes gràcies. A més, era boníssima, amb la carxofa tendreta, tendreta!.
Teresa,
És cert que les carxofes del Prat tenen bona fama. Aquestes que vaig fer servir jo, em van dir que eren de Tarragona. En qualsevol cas, fem país!.
Eva(del cullerot),
La propera la faré amb el foie, segur que ha de quedar finíssima!.
Eva(de les converses),
Jo no he fet mai la tatin dolça, però mira, aquesta salada, val la pena!.
Sara Maria,
A veure si la fas pel sopar del dimecres de què ens parlaves, i ens l'ensenyes al bloc!.
Gemma,
Ja feia dies que la volia fer, després de preguntar tant, no podia deixar-la al tinter!.
Anna,
A tu et passa amb l'Aleix i les carxofes el que em passa a mi amb el Josep i els espinacs, ja, ja.
La tartaleta és casolana, eh?. M'agrada fer pasta brisa.
Xaro,
A veure si la fas amb el foie, així tindrem les dues versions.
Ester,
A mi l'única cosa que em molesta de les carxofes és... pelar-les!. Però de gust, m'agraden molt!.
Maria,
Sort que li vas demanar al David que ens l'expliqués!.
Núria,
És d'aquelles receptes que deixen un bon regust, la tornaré a fer amb el foie.
Àngels,
No és gens complicada de fer. La pasta brisa és molt agraïda, només cal estirar-la ben fineta, perquè quedi ben cuita i cruixent. I si no, et queda el recurs de passar-li la recepta al Joan. Segur que li sortirà bé!.
Amiga d'olletes,
Va ser ben bé una recepta explicada espontàniament a l'última classe del David Lienas i a mi em va faltar temps per anotar tots els detalls.
Anna,
Encara que només sigui per tu, te la pots fer més petitona i ja està!. És ben bona!.
L'enhorabona i moltes gràcies, Glòria, per aquesta tatin que, quan en vau parlar a les cròniques de la classe de cuina amb en David Lienas, ja em va intrigar. Et va quedar fantàstica!
ResponEliminaAquesta "tatín de carxofes" té una pinta realment boníssima! Això del "mi cuit"...pecatòrum! Algun dia li la faré a ja sabeu qui. Salutacions i enhorabona
ResponEliminaglòria, arribo l'últim però em trobo com els altres, ja esperava la tatin perquè et vaig veure súperengrescada amb la idea. t'ha quedat magnífica, felicitats.
ResponEliminaEnric,
ResponEliminaJa vàreu veure que estava molt interessada en les explicacions, així que, molt aplicada jo, a posar-les en pràctica!. Val a dir que és una recepta que resulta molt bé, no costa de fer i és força aparent.
Francesc,
Quan la facis, ja m'ho explicaràs. Jo la tornaré a fer amb el foie, a veure quina ens agrada més.
Manel,
Moltes gràcies. Tenia ganes de fer-la per tastar-la i per poder ensenyar-vos-la. Ara us toca a vosaltres!.
Fins aviat