dijous, 4 de desembre de 2008

VALÈNCIA (II)

Ja fa dies que volíem posar aquesta segona part de la nostra visita a València, però per una cosa o una altra s'ha anat endarrerint. Però d'avui no passa, i encara en posarem una altra la setmana vinent sobre una de les meravelles de la ciutat, però ja ho comentarem aleshores.

Ara volem parlar d’una València diametralment diferent a la modernista del primer post.

En aquest cas us presentem, per als que no ho conegueu, la València "faraònica", i no precisament perquè fos envaïda en el passat per l'exèrcit de Tutmosis III.

L'adjectiu "faraònic" l’hi va com anell al dit, ja que és la sensació que tens quan et passeges per la Ciutat de les Arts i et sents petit com una puça. I consti que no és una crítica a l’arquitectura, que em sembla fascinant. Penso que el Santiago Calatrava va abocar-hi tota la seva imaginació; la resta ho va fer la “morterada” de calés amb que es va finançar.

El que està fora de dubte és que amb aquesta Ciutat de les Arts, València s’ha posat en el grup capdavanter de ciutats amb arquitectura contemporània i això crida cada dia més i més visitants.

La Ciutat de les Arts consta actualment del següents edificis: Palau de les Arts (sales per a representacions d’òpera i concerts), Palau de les Ciències (Museu de la Ciència), l’Oceanogràfic (aquari de grans dimensions), L’Hemisfèric (cinema Imax i Planetàrium) i l’Umbracle, que és un passeig que uneix diferents edificis. En la actualitat, encara s’estan construint l’Àgora i el Pont de l’Assut de l’Or.

A banda de l’oferta temàtica que ofereix la Ciutat de les Arts, és molt recomanable de visitar per als amants de l’arquitectura moderna i per als que no els importi embogir fent fotos... com nosaltres.



19 comentaris:

  1. No m’estranya que hagis fet moltes fotos, t'han quedat molt maques,ell lloc hi val la pena, nosaltres ja hi podríem tornar, doncs quan varem estar encara estaven fent l'auditori i així tot ens va agradar

    ResponElimina
  2. Veig que aquest viatge ha València dona per molt, la pròxima vegada que hi vagi ja tinc una bona ruta per fer, gràcies per la vostre informació.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  3. josep, jo també hagués embogit fent fotos, m'encanta fotografiar perspectives i i formes arquitectòniques, i això deu ser el paradís. us han quedat unes fotos xulíssimes.
    una abraçada

    ResponElimina
  4. Àngels
    Nosaltres també ho hem de tornar, aquesta vegada per a visitar per dins algun dels edificis ja que només coneixem l'auditori del Palau de les Arts.

    Teresa,
    Realment València dona per a molt, però encara no hem posat (ho farem la setmana vinent) el que ens va agradar més de la ciutat.

    Manel,
    El tema fotogràfic amb les formes, perspectives i estructures arquitectòniques, es quelcom que ens fascina a tots els amants de la fotografia.

    Una abraçada a tots

    ResponElimina
  5. Josep, unes fotos genials... Tinc ganes d'anar-hi!! Ens veiem avui.

    ResponElimina
  6. Sara,
    Tu embogiries com nosaltres, fent fotos.
    Fins ara

    ResponElimina
  7. Felicitats al fotògraf! ;) La ciutat de les Arts no l'he vist encara... així que algun dia m'hi hauré de deixar caure.

    ResponElimina
  8. Interessant ciutat per conèixer i descobrir. Salut!!!

    ResponElimina
  9. Mercè,
    Molt interessant aquitectònicament parlant. D'el Palau de les Arts coneixem l'Auditori, molt maco però sembla que amb no molt bona sonoritat de la meitat enrrera. El que ens vam quedar amb ganes de visitar es l'Oceanogràfic, diuen que és molt bó.

    Amiga reusenca,
    València té moltes coses interessants, la Ciutat de les Arts n'es una, però n'hi han moltes més. En el proper post sobre València parlarem d'una meravella arquitectònica i no d'aquest segle.

    Una abraçada a les dues

    ResponElimina
  10. Què bonica que es veu la nostra ciutat a través dels vostres ulls! Magnífiques, les fotografies.
    Una abraçada
    Cristina i Lluís

    ResponElimina
  11. Uau! Josep, quines fotos més espectaculars, n'ets un mestre!!
    Quines ganes d'anar-hi!

    ResponElimina
  12. Cristina i Lluis,
    Mercès per les "floretes" però costa molt poc reflectir el que veus. A la Ciutat de les Arts ens vam tonar "ximples" fent fotos, però es què cada cosa que veiem... i les que van quedar per fer. Hem de tornar!.

    Txell & Kike
    Quant anem plegats a València ja hi passarem, d'acord?

    Una abraçada a tots

    ResponElimina
  13. Una fotos precioses. A veure si torneu i ens podem veure i visitar tot això. Jo l'oceanogràfic encara no l'he vist! Besets.

    ResponElimina
  14. M'afegesc als comentaris de les fotos: fantàstiques! L'Oceanogràfic té el seu què.
    El que no m'agrada gens és l'homenatge borbònic que s'hi fa. Si no, fixeu-vos amb els noms d'alguns edificis... ecss!

    ResponElimina
  15. Oreto i Francesc,
    Ens apuntem a la visita a l'Oceanogràfic. Pel que he llegit en molts llocs és el que més val la pena de visitar (malgrat el preu).
    Pel que fa als noms, millor deixar-ho estar, aquesta gent que, malauradament teniu per a tot arreu del País (no comunitat) Valencià, són irrecuperàbles.
    Una abraçada

    ResponElimina
  16. hola Josep, a nosaltres ens agraden molt les fotos i hem disfrutat molt amb l'slide...la ciutat de les arts és espectacular, però li has tret molt suc!!! Felicitats!

    per cert, et dediques a la fotografia o és una afició?

    ResponElimina
  17. Anna,
    Només sóc aficionat a la fotografia. Ara amb les càmeres digitals la cosa és molt més fàcil, ja que abans t'havies de pensar molt en tirar una foto (questió económica), ara pots tirar totes les que vulguis que sempre en sortirà alguna de bona.
    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  18. No conec tota aquesta part nova de València, però pel que es veu a les fotografies que heu penjat, entenc perfectament aquest deliri irreprimible que dieu que es té si es disposa d’una màquina de fotografiar i –i aixó ho afegeixo jo- el bon gust i l’encert que sens dubte teniu per captar imatges. Espero amb candeletes la nova tongada de fotografies de València que, pel que insinueu, serà la traca final, ja que parleu d’una de les meravelles de la ciutat, pel que suposo que no seràn retrats de la Rita Barberà, oi?

    ResponElimina
  19. Enric,
    Efectivament la "traca final" com tu l'anomenes, no te res a veure amb la "mega-alcaldesa" Rita Barberà i Nolla, sinó, tal i com entreveus, amb el passat esplendorós de la ciutat de València.
    Una abraçada.

    ResponElimina