diumenge, 7 de desembre de 2008

CUINA DE NADAL AMB EL DAVID LIENAS

Una vegada més, varem tenir l’oportunitat d’assistir a un altre taller de cuina amb el David Lienas, a l’Espai Consum, dels supermercats Bonpreu.


Aquesta vegada ens varem trobar Núria Andújar, Àngels Mariano, Joan Jové, Maria Solé, Anna Olivé, Maria Rosa Pons, Sara Maria Aixàs, Sefa Costa, Anna Pié, Maria Vallvé, Anna Genís i Gemma Clofent, Glòria Moreno i Josep Colet. Ens va saber greu que la Txell i el Kike, tot i ser a Barcelona, no poguessin arribar per problemes mecànics amb el cotxe, ja que teníem ganes de veure’ls, especialment la Txell, després de l’operació de la qual ja s’està recuperant força bé.

Les receptes que ens va proposar el David, sopa de Nadal amb crosta, pollastre farcit a la catalana amb salsa de rostit al vi ranci i tronc de lluç a la bilbaïna, tenen força aire nadalenc i tot i ser receptes tradicionals, ens les va ensenyar amb unes variacions.

Pel que fa a la sopa de Nadal, ens va explicar com fer un bon brou; com preparar la pilota, afegint farina de galeta hidratada amb una mica de llet, perquè la proteïna làctica estova la carn i no queda eixarreïda; com omplir galets grossos amb pilota, fent servir una màniga pastissera...

Fins aquí podríem dir que és un brou com el que segurament fem a casa, però ell ens va ensenyar com cobrir-lo amb una capa de pasta fullada, de manera que la presentació queda ben elegant.

El pollastre farcit, en lloc de fer-lo sencer, el va preparar amb un pit desossat i obert com si fos una bossa, que després va omplir amb el farcit de carn i panses, prunes, nous i pinyons, i el va lligar. Fet d’aquesta manera, el pollastre es cou molt més aviat i ens estalviem la feina d’haver de trinxar-lo si l’hem cuit sencer.

La recepta que ens va donar del lluç a la bilbaïna, consistia en daurar talls gruixuts en una paella per acabar la cocció al forn, i acompanyar-los amb una salsa feta amb all, bitxo, oli i vinagre de xerès.

Com sempre, alhora que anava fent, el David afegia comentaris, variacions, consells, així que, ja que parlàvem de peix, ens va explicar una salsa per acompanyar peix a la planxa, feta amb ceba laminada, all laminat, tomàquet madur ratllat, un raig d’oli d’oliva verge, vinagre de xerès o millor de cabernet sauvignon negre, sal, julivert picat i salsa perrins. És una salsa en cru, només s’han d’entebiar els ingredients i tirar-la per sobre del peix. Jo la provaré segur.

També ens va parlar de la tècnica de coure al forn amb unes bosses especials, a uns 100º, tant amb suc com sense, perquè d’aquesta manera la carn queda molt melosa i tendra.

Sabíeu que si tallem la ceba en la mateixa direcció de les fibres la trobarem més que si la tallem de forma perpendicular a les fibres?.

Una vegada més es va fer palès que el David és un gran comunicador que sap transmetre la seva passió per la cuina.

Van ser dues hores de classe que van passar volant i al final, gràcies a l’equip del Bonpreu, varem tenir una estoneta per xerrar i comentar i, no podia ser d’una altra manera, acabar amb la foto de la trobada!.

La propera, l’any 2009, ja està en marxa!.


20 comentaris:

  1. Oiiiii!! m'agradat molt! però com seu enrecordat de tantes coses que va dir! molt bonala crònica.
    Llegint-la m'ha vingut un "replay" de tot i no us amb poques paraules no us he deixat res.

    Fins la propera i com diu la meva mare: si déu vol!! jejeje

    ResponElimina
  2. Quin reportatge mes "xulo" ens ha fet en Josep, veig que vosaltres tampoc teniu son, te raó l'Anna, Gloria vas prendre nota de tots els detalls

    ResponElimina
  3. Hola família! aquí la Betty i en Frank Spencer... Al final vam arribar a casa sans i estalvi. La bateria del cotxe és morta, per això no vam arribar!!!
    Quina llàstima, amb les ganes que teniem de veure-us i de fer una classe amb en David!
    Menys mal de la conica i les fotos!
    Us estimem moltíssim! i esperem que fins la propera!
    petons.

    ResponElimina
  4. gràcies a les vostres cròniques, és com si hagués pogut venir. el pollastre farcit així m'ha donat idees per les festes. el barret de pasta de full el va inventar paul bocuse per a la magnífica sopa de tòfona i foie gras que va fer en honor del president francès giscard d'estaing. quan la fas els convidats al·lucinen de tan bona que és, i aquesta versió catalana amb l'escudella de nadal és una gran idea.
    gràcies per retratar-ho i explicar-nos-ho tan bé.

    ResponElimina
  5. Genial la crònica i magnífiques fotos!!! Quantes coses que ensenya el Lienas...molt curiós lo de la ceba...a partir d'ara ho tindré en compte!!!!
    I ara ja sé que els hi va passar al Txell&Kike...pobres!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  6. Quina crònica tan detallada! Però no heu explicat l'ensurt que ens va donar quan va clavar el cop de paella per aplanar el filet de pollastre, je je je... vaig fer un bot a la cadira que una mica més i toco el sostre :)
    Felicitats per la crònica i per les fotos tan maques. Ens veiem a Sabadell!!!!

    ResponElimina
  7. Com sempre una crònica amb tota mena de detalls acompanyada d'unes fotos sensacionals! Gràcies! Això de la ceba ja ho sabia! De fet m'ho va explicar un pagès mexicà del mercat d'aquí! I això no només s'aplica a la ceba, sinó també a fruites com la síndria, el meló, pinya...

    ResponElimina
  8. Anna,

    Veus?, per això no paro d'escriure, com que ens explica tantes coses, no vull perdre detall i aixího tenim tot recollit!.

    Àngels,

    Va bé que el Josep pugui venir, encara que sigui corrent sortint de la feina, perquè ell es dedica a les fotos i jo a escriure. Algun cop hi he anat jo sola, i com que vull moltes fotos, no dono a l'abast a fer-ne i a escriure!.

    Parella,

    Una vegada més es va complir la Llei de Murphy i la bateria del cotxe us va deixar tirats en el moment més inoportú. Però val més prendre-ho amb bon humor i a la propera segur que hi sóu, a més, serà al Vallès i serem els de Barcelona que ens desplaçarem. Comprovarem la bateria abans, però!!!.

    Manel,

    Ara que ho dius, recordo que el David també ens va explicar l'origen d'aquesta recepta. Amb l'original de tòfona i foie ha de ser ben bona, però deu ser una recepta secreta, no?.

    Eva,

    Ja saps que jo ho escrit tot i m'agrada posar aquestes coses curioses perquè serveixin per a tothom, i si algú més hi fa alguna aportació, com ha fet la Mercè, millor!.

    Gemma,

    Ho he fet expressament de deixar-me detalls, per veure si també llegiu la crònica o només mireu les fotos, je, je (és broma, eh?). La veritat és que hi ha tantes coses a explicar que una o altra s'escapa i ara que ho dius, sí que va donar un bon ensurt, sobretot, si en aquell moment no el miraves!.

    Mercè,

    Moltes gràcies per la teva aportació. Jo no ho savia això de la forma de tallar, i a partir d'ara ho aplicaré.

    Esperem la propera trobada a Sabadell, per conèixer-nos!.

    Petonets per a tothom i fins aviat

    ResponElimina
  9. Si, en David ens agrada, no hi podem fer res.
    I a més de fer bones receptes, n'aprenem truquets, que sempre van be.
    Veus Gloria com en Josep va fer totes les fotografies que van caler.. No en fan falta més.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. No, no, Maria, el Josep no en va fer prous (per a mi mai són prou)ell és molt discret i no li agrada posar-se pel mig, diu que no serviria per "paparazzi", ja, ja. El que passa és que quan jo veig una cosa que m'agradaria fotografiar i ell no hi va, jo l'empenyo. La veritat és que ho va fer molt bé.

    Fins aviat

    ResponElimina
  11. La veritat es que em doneu molta enveja, com m'agradaría poder anar a cursos de cuina...espero que us animeu ha posar en pràctica aquestes receptes que us ha ensenyat en David en aquest curs i aixi jo vaig aprenen els vostres truquets...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. una crònica genial...les fotos molt bones, així els que no han pogut assistir a la classe es poden fer una bona idea del que va passar. M'encanten les classes del David...ja veieu que vaig posar-me a propet seu a la foto ;)

    ResponElimina
  13. Teresa,

    A veure si t'animes a venir a alguna classe, ja veus que ens ho passem molt bé i que són força profitoses. Ara es tracta de posar en pràctica tot el que aprenem.

    Anna,

    El David és un encant, en sap molt i a mé té tanta paciència amb nosaltres... Repetirem!!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  14. Glòria, les classes del David Lienas són fantàstiques...No para de donar informació...tanta que fins i tot has explicat una recepta que jo ni m'havia enterar...jeje.
    I si, ens va donar un bon ensurt amb el cop de paella al pollastre..jajaj

    ResponElimina
  15. Interessant, com sempre, la classe amb en David Lienas i, com sempre també, magníficament resumida i il·lustrada.

    Ja he aplicat, avui que he fet escudella, el que dius que va explicar de rehidratar la farina de galeta amb llet a l'hora de preparar la pilota. Jo no he dit res a casa quan l’hem menjat, i com que no em deien res he preguntat si la trobaven igual que sempre. M’han dit que sí, que no hi notaven cap diferència en la textura, però el cert és que potser sí que es nota una mica menys eixarreïda. La propera vegada que en faci, però, hi posaé una mica de res més de llet.

    ResponElimina
  16. Núria,

    Com que sempre fa les receptes que ens dóna i alguna més, jo ja em preparo el boli i la llibreta perquè no se m'escapi cap detall. Aviat provaré aquest acompanyament per al peix a la planxa.

    Enric,

    Torna-ho a provar, a veure si amb una mica més de llet hi troben la diferència, encara que potser la pilota que fas tu ja et queda prou bé i per això no han notat res. Hauràs de tornar a fer escudella, quin greu, oi?, ja, ja.

    ResponElimina
  17. Sort que us tinc a vosaltres, que amb aquestes cròniques tant detallades es com si hagués vingut a la classe!!
    Molt bona la idea aquesta dels pits de pollastre, però no queden una mica secs?? Jo soc de menjar les cuixes pq els pits sempre els trobo resecs :((

    ResponElimina
  18. Xaro, la veritat es que no la vaig trobar molt seca, i a mi em va agradar. Jo la vull fer, però segurament amb les bolses de celofa, i després amb la paelal ben calenta, volta i volta...i encara estaré menys seca..

    Núria

    ResponElimina
  19. Xaro,

    És que no es poden fer tantes coses a l'hora, oi?. Alguna ha de quedar pendent i si en aquest cas la crònica i les fotos ajuden, ja ens donem per satisfets.

    La carn no queda seca, potser perquè no és el pit gruixut i com que porta farcit, potser això el fa més melós.

    Fins aviat

    ResponElimina
  20. Glòria i Josep, us importa que agafi prestades les fotos del pollastre farcit que va fer en David Lienes, es que crec que pot ajudar a entendre el farcit dels pits. Evidentment possaré que són vostres.

    Gràcies
    Núria

    ResponElimina