VALÈNCIA (III)

Avui, per tancar la visita que vàrem fer a València fa uns dies, voldria parlar una mica de l’autèntica joia de la ciutat, la Llotja de la Seda.

La Llotja de la Seda o dels Mercaders, com també se l’anomena, és un edifici d’estil gòtic que reflecteix perfectament el que va ser el que coneixem com a segle d’or valencià i mostra el desenvolupament social i el prestigi aconseguit per la burgesia de l’època. És va construir entre els anys 1482 i 1548. Pere Comte, el seu arquitecte, s’inspirà en la Llotja de Palma i amb els seus ajudants van enllestir la Sala de Contractació, la part principal de l’edifici, en 15 anys.

Els detalls escultòrics de la Llotja, presents a les portes, finestres i gàrgoles de tot l’edifici, són una meravella, plenes de bon humor i on hi abunden les escenes satíriques i obscenes. També cal destacar les representacions heràldiques en pedra dels símbols reials de la Corona d’Aragó i de la Ciutat i del Regne de València. El més conegut és un escut reial portat per dos àngels i que està situat a la cantonada de l’edifici que dóna a la plaça del Mercat i al carrer Pere Comte.

La Sala de Contractació o saló columnari fa 35 metres de fons per 21 d’amplada, amb volta de creueria a la coberta sostinguda per vuit columnes helicoïdals i setze pilastres del mateix tipus. Les columnes tenen 11 metres d’alçada.

En aquesta sala, el Consell de la Ciutat va instal•lar la Taula de Canvis i Dipòsits, una entitat bancària de gran prestigi per la seva solvència i el gran volum d’operacions que s’hi realitzaven.

Altres instal•lacions de la Llotja, de construcció posterior a la Sala de Contractació, són:

El Consolat del Mar, que era la institució creada l’any 1283 on els jutges o els cònsols de comerç celebraven sessions sobre assumptes marítims i mercantils. Aquesta sala del Consolat del Mar té una decoració força italianitzada que contrasta amb el gòtic de la veïna Sala de Contractació. A través del Pati dels Tarongers i per una àmplia escala de pedra, artísticament guarnida, s’accedeix a la Cambra Daurada. Aquesta cambra té un sostre de fusta policromada amb centenars de peces de caràcter grotesc, quimèric, vegetal, bèl•lic i heràldic com ara l’escut de la ciutat de València, que hi és representat dotzenes de vegades. Aquest sostre policromat obtingué tal fama durant la seva construcció, que hi anà el mateix Alfons el Magnànim a inaugurar-lo. La part exterior del Consolat del Mar té quaranta medallons de pedra que representen reis i altres personatges de prestigi.

El Pati dels Tarongers és un jardí tranquil i relaxant amb diversos tarongers i xiprers. Al seu voltant hi ha bancs de pedra per a descansar mentre s’observen les satíriques gàrgoles de la façana de ponent de la Sala de Contractacions. Des d’aquest pati també es podia accedir a la capella i a la presó situades en el seu extrem oest.

En resum, un edifici que simbolitza com cap altre la puixança de la Ciutat de València, i que cinc segles després de la seva construcció ens permet fer-nos una idea de la riquesa i la intensitat de les relacions comercials i marítimes que la ciutat mantenia amb d`altres centres comercials de la Mediterrània.

Una visita obligada i ineludible per a tothom que passi per València.