CAP DE SETMANA A L'EMPORDÀ - 1

Era el mes d’agost de l’any passat quan vam coincidir, amb motiu del concert del Juan Diego Flórez a Peralada, amb la Cristina i el Lluís de València. No ens coneixíem però de seguida hi va haver una bona sintonia i que ens va portar a fer una molt bona amistat. Tres mesos més tard vam anar a València i ens van fer sentir com a casa nostra. Allà vam conèixer el seu fill Lluís. Per això, quan fa uns dies ens van dir que, fugint de l’enrenou de les falles, tots tres vindrien a l’Empordà, nosaltres ens vam apuntar a la trobada amb gran il·lusió. Ens vam allotjar al mateix lloc on ens havíem conegut uns mesos abans, a Can Genís, de Peralada, on ens hi trobem molt bé. Ho porten la Fina i el Pere, dos persones entranyables amb qui tenim llargues converses i són com de la família. Sens dubte hi tornarem aviat!.

Per a nosaltres l’Empordà és com una segona casa, ens hi trobem com peix a l’aigua. El seu paisatge, els seus colors, la seva història, la seva gastronomia, la seva gent ...

Una de les millors definicions de l’Empordà, és la d’un empordanès de soca-rel com en Lluís Llach:

“... aquesta plana és el dibuix dels déus
i no seré pas jo qui trenqui el seu encert..”

“Quan el temps és l’antic company
que et fa ric en records i pobre en el que vindrà,
i amb el vent tan brau, i amb el mar fidel,
penso que tindré sort si puc tancar els meus ulls aquí”



Amb la Cristina i el Lluís vam visitar el monestir de Santa Maria de Vilabertran, un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura de les canòniques medievals a Catalunya. Nosaltres ja hi havíem estat altres vegades però va ser un autèntic plaer acompanyar uns amics a gaudir del meravellós encant de l’art romànic, del qual afortunadament a casa nostra en tenim una amplíssima varietat, sobretot a les comarques pirinenques i prepirinenques. També vam visitar plegats una altra joia romànica, amb frescos originals, i no estan al MNAC! sinó en la mateixa església, però d’això en parlarem en un post apart ja que s’ho mereix.

Naturalment tampoc va faltar una passejada per pobles medievals del Baix Empordà com Peratallada, Vulpellac, Cruïlles o Monells.

I per rematar una jornada i agafar forces per a la propera, res millor que un bon sopar al mateix nucli de Peralada, concretament al restaurant Cal Sagristà, on vam poder assaborir plats com: bacallà a la crema d’alls, verduretes amb romesco, carpaccio de tonyina, croquetes de marisc, entrecot amb salsa de Cabrales, filet de vedella amb salsa de ceps, pastís de porros, galta de porc amb rissoto de ceps, rap al cava, raviolis de marisc, remenat d’ous, espàrrecs i gambes o sopa de tomàquet i taronja. Ah! I postres com: mousse de iogurt i mango, tarta Sacher, tarta de mató i codony, tarta de xocolata blanca i negra, tiramisú o tarta de crema de llimona. Direu, tot això vàreu menjar?, doncs sí, el que passa és que érem cinc i vam anar-hi dos dies a sopar, així s’explica la quantitat i la varietat.

Aquí acaba aquesta primera mini-crònica, però ja us anuncio que n’hi hauran dues més, amb dues temàtiques molt diferents, la gastronomia empordanesa i l’art romànic.

.