diumenge, 22 de març de 2009

REQUIEM DE MOZART

Hem tingut un cap de setmana molt complet, però anirem a pams. Per començar, dijous passat vam tenir l’ocasió de gaudir del Rèquiem de Mozart en un marc únic, l’església de Santa Maria del Mar, de Barcelona.

Era el dia de Sant Josep, i la Glòria em va convidar a un concert extraordinari. Sabedora que sóc “mozartià” de fa anys, va aconseguir entrades per anar a Santa Maria del Mar, una de les meravelles de la ciutat de Barcelona, a presenciar ni més ni menys que la Missa de Rèquiem en RE menor de Mozart.

El Requiem, va ser la darrera composició del geni de Salzburg abans de morir el 1791. Sembla ser que va ser un encàrrec del comte Franz von Walsegg, i Mozart hi va estar treballant intensament les darreres setmanes abans de morir. Els darrers dies ho va fer amb un alumne seu, Franz Xaver Süssmayr. Aquest, seguint instruccions del mestre, va completar una obra que anteriorment també altres músics havien intentat acabar sense aconseguir-ho. De totes maneres, aquest punt és difícil de provar, però és la teoria més estesa de les moltes que hi ha.

Tornant a la interpretació del dijous passat, dir que va anar a càrrec del Cor Nacional de Praga i l’Orquestra Música Bohèmica. Els solistes van ser la soprano Anna Hlavemkova, la mezzo Veronika Hajnova, el tenor Ales Voracek i el baix Ivo Hrachovec, tots ells dirigits amb energia i un control absolut per Jaroslav Krecek. Orquestra i cor van sonar compactes en tot moment i el resultat final va ser altament satisfactori.

Haig de dir que el programa complet del concert estava format en la primera part per la extraordinària Missa in tempore belli, també coneguda com Missa dels timbals o Paukenmesse del gran compositor austríac Josep Haydn, de qui enguany commemorem el segon centenari de la seva mort, i el Rèquiem de Mozart en la segona part.

Santa Maria del Mar presentava un ple extraordinari i ens considerem afortunats d’haver tingut l’ocasió d’assistir a la interpretació d’un parell de peces tan meravelloses com les detallades anteriorment.

Aquí us deixo un dels fragments més coneguts de la Missa de Rèquiem de Mozart, la lacrimosa, en una magnífica interpretació del Cor de l’Òpera de Viena i de l’Orquestra Filarmònica de Viena dirigida per Karl Böhm.

23 comentaris:

  1. El requiem de Mozart jo l'he sentit en directa 8 o 10 vegades i d'aquestes més de la meitat a Santa Maria del Mar, un mar incomparable per gaudir d'aquest concert. Salutacions "cafè de nit" Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  2. Josep, felicitats!! :)
    Quin senyor regal!! I el rèquiem crec que és una obra extraordinària i a sobre a Sta Maria del Mar! Immillorable!
    Petons!

    ResponElimina
  3. JosepB

    Totalment d'acord, Santa Maria del Mar és el marc perfecte per el Requiem, sense oblidar l'extraordinària Missa de haydn.

    Mercè,
    Si senyora, va ser un regal magnífic ja que el Requiem de Mozart no l'havia sentit mai a Sta.Maria del Mar, i realment va ser emocionant.

    Una abraçada als dos.

    ResponElimina
  4. Una bona celebració de Sant!! Felicitats!! Per cert Glòria... Dimecres ja començo a Pl. St. Jaume!

    ResponElimina
  5. Josep, felicitats!!!!
    Quin regal més especial que et va fer la Glòria, eh? No hi ha res com sentir en directe el rèquiem de Mozart en un marc tan espectacular com és Santa Maria del Mar... Estic segura que recordaràs aquest sant Josep durant molt de temps.
    El requiem de Mozart he tingut la sort de cantar-lo forces vegades, la que recordo amb més carinyo va ser la que vam fer a les Drassanes de Barcelona, té una acústica sorprenentment bona!

    Divendres us vam trobar a faltar ;)

    ResponElimina
  6. Quin regal més maco que et va fer la Glòria, Josep !

    Vaig tenir la oportunitat d’escoltar aquest Requiem, fa temps, a Santa Maria del Mar i ho recordo com una cosa extraordinària. Sempre em deixa trasbalsada escoltar el Requiem de Mozart ( i sempre és un plaer, coincideixo amb tu Josep, és una de les meves peces favorites, sens dubte ) però escoltar com aquesta musica s’eleva fins les magnifiques claus volta es converteix en tota una experiència mística.

    Mozart i gòtic, fantàstica combinació!

    ResponElimina
  7. Sara,

    Va ser una gran final de festa. Ja li ho diré a la Glòria, a veure si coincidiu algun dia.

    Gemma,

    Ets una caixa de sorpreses, no sabíem que també cantàves en un cor. No m'estranya gens el que dius de les Drassanes, i es que les pedres (les d'abans, no les d'ara) tenen una sonoritat increible.

    Tosca,

    El Requiem és una de les nostres peces favorites, però és que Mozart era un geni de dalt a baix.
    JA em dira`s que tenen en comú les simfonies, les Misses, les òperes o els concerts per a diferents instruments que va composar. Només el nom del que les va fer. Ah! i tens tota la raó. la combinació de la música del Requiem de Mozart i previament la de la Missa de Haydn, amb el meravellós gòtic de Sta.Maria és fantàstica.

    Una abraçada a les tres

    ResponElimina
  8. Jo encara ni hi anat a veure l'altre obra i vosaltres ja heu anat a veuran una altre, que ve.
    Felicitats Josep per el teu Sant.

    ResponElimina
  9. ... I la missa de Haydn¡ Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  10. Dolors,

    Gràcies per la felicitació. La feina a vegades no ens deixa temps per a fer les coses que ens agradaria fer, de totes maneres a veure si en trobes una mica de temps i pots anar al teatre.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Acabo d’enviar-te un missatge i veig que no ha sortit. En fi... Tornem-hi que no ha estat res!

    Et deia que em semblava un regal magnífic el que t’ha fet la Glòria pel teu sant, ja que si bé el “Rèquiem” de Mozart és una d’aquelles obres que hem sentit moltes vegades, passa, sobretot quan l’escoltes en directe i com per exemple també passa amb la “Cinquena simfonia” de Beethoven, que et torna a colpir sempre.

    I et deia, també, que què t’ha de dir un “fan” de Haydn d’aquesta “Missa” que no siguin alabances?... El so de fons amenaçant de les timbales a l’”Agnus Dei” quan el chor canta, atemorit, “miserere nobis” fins que el temor esdevé esperança per entonar el “dona nobis pacem”, és esferïdor, i una mostra més de la genialitat mai prou reconeguda d’aquest gran compositor austriac.

    ResponElimina
  12. Noi, quin bon regal...i com ha dit la Mercè, el marc inmillorable, trasportador a l'infinit..
    Records als dos..

    ResponElimina
  13. Enric,

    La Missa de Haydn, no l'havia escoltat mai, i la veritat, a les primeres notes del Kyrie ja se'm va possar la "pell de gallina", va ser tan sols un avís del que vindria més tard.
    Pel que fa al Requiem de Mozart, cada vegada que l'escolto m'emociona més. I al final del concert, la "lacrimosa" una vegada més de propina. Va ser excepcional.
    De la cinquena de Beethoven ja en parlarem un altra dia amb més calma, és mereix un espai propi.

    Maria,

    Un regal magnífic i com tu dius, la combinació de les pedres i la música et porten fins l'infinit.

    Una abraçada als dos i fins aviat.

    ResponElimina
  14. No si divendres us vàrem trobar a faltar a tots dos en el curs d'en David... Ara ho entenc, encara estàveu resacossos del rèquiem! Per cert que maco...

    ResponElimina
  15. Hola Ruben,

    Ja ens va saber greu no poder anar a la trobada a cal Lienas, però es que van venir uns amics de València i ens vam "perdre" tot el cap de setmana per l'Empordà. De totes maneres, s'agraeix que els amics et trobin a faltar, nosaltres també hi vam pensar amb vosaltres.
    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  16. Estimats amics, ara també ho entenem tot, el divendres a classe us vam trobar a faltar, i moooolt! Et tornem a felicitar Josep pel teu sant i per la súper celebració que n'heu fet. I un petó ben fort a la Glòria, per ser tan detallista.
    Molts petons.

    ResponElimina
  17. Josep,
    Un preciós i encertat detall per part de la Glòria. El Requiem de Mozart sempre em porta a la pel·lícula Amadeus quan el jove músic, molt malalt, requereix de l'ajuda de Salieri pel Confutatus, maledictis...ah, veritat o mentida, un moment cinematogàfic colpidor!!!
    Celebro que ambdós hagiu gaudit d'una joia musical com aquesta a Santa Maria del mar, joia de pedra.

    ResponElimina
  18. aaah! Així ja es poden fer “novillos”, realment es una peça que no et cansaries de escoltar i sobre tot amb un marc així, no he tingut ocasió de sentir-la, te que ser una “passada” ...m’hi imagino el tros del “confutatis”....

    Confutatis maledictis,
    flammis acribus addictis,
    voca me cum benedictis...

    Se’m posa la pell de gallina. Definitivament un regal meravellós, moltes felicitats Josep.

    ResponElimina
  19. Faltaba yo...y a menudas fechas llego de tarde para felicitarte.
    Estos días me estaba acordando de vosotros porque no sabía si conocias la semana de música religiosa de Cuenca, de fama internacional y cada año más consolidada, independientemente de que os guste la música religiosa o no, tiene un programa muy interesante que a ver si puedes cotillear por internet!!
    Un beso grande para los dos de la Su and family

    ResponElimina
  20. Un post magnífic, com tots els que fas (feu). Salutacions

    ResponElimina
  21. Estimats vermells,

    Gràcies per la felicitació. A nosaltres també ens va saber greu no veuren's divendres, però van venir uns amics de València i vam passar el cap de setmana per l'Empordà. Ja en parlarem.
    Petonassos

    Glòria,

    La Glòria cafetera, és molt detallista i aquestes coses li surten molt bé. Pel que fa a la pel·licula Amadeus, no se que dir. Evidentment la música extraordinària, però això que pintin a Mozart com un imbècil amb aquell insuportable somriure...
    El Requiem, com molt bé dius, una JOIA (amb majúscules).
    Una abraçada

    Joan,

    Durant el concert, tant amb la Missa de Haydn com en el Requiem de Mozart, la pell de gallina se'm va posar més d'una vegada. Una passsssada en el marc de Santa Maria del Mar.
    Una abraçada per a tu i l'Àngels

    Su,

    Gràcias por la felicitación. No es que llegues tarde, es que entre la Mancha i Brcelona hay un buen trecho.
    Entraré en Internet a chafardear sobre la semana de música religiosa de Cuenca. Gracias por la sugerencia.
    Un abrazo y nos leemos (como no!)

    ResponElimina
  22. Francesc,

    Mentre estava escrivint has entrat tu. Gràcies per la visita i una abraçada ben forta per l'Oreto i tu.

    ResponElimina
  23. Josep,
    A Amadeus jo no percebo a Mozart com un imbècil sinó com el que era: un nen superdotat. No sé si l'obra de teatre és fidel al personatge i als fet però sí que et puc dir que he llegit cartes d'en Mozart i, en efecte, era entremeliat i únic com només podia ser-ho una criatura genial des del seu naixement.
    Tens raó que aquell somriure de la pel·lícula hi sobra pero estic quasi segura que una part de la seva essència enjogassada és força real.
    Una abraçada!

    ResponElimina