A mitjans del passat mes de febrer, teníem entrades per anar al Teatre Nacional de Catalunya a veure l’obra de Nikolai Gògol, l’inspector. Però a vegades les ganes i els desitjos van per una banda i les circumstàncies per una altra. En resum, que arribat el dia d’anar-hi, jo no hi vaig poder assistir ja que estava amb una febrada que no em deixava fer res. La Glòria hi va anar amb una amiga i van poder gaudir-ne i molt.
L’altre dia em va animar a anar-hi i per fi, amb un mes de retard, vaig poder gaudir jo també de l’extraordinària interpretació d’actors com Lluís Soler o Ernest Villegas, dirigits magníficament per Sergi Belbel. I és que el Nacional té això, que en ser un teatre públic gaudeix d’uns repartiments i uns muntatges escènics realment únics. Sort que a vegades els nostres impostos també serveixen per alguna cosa positiva, j m’enteneu , no?.
L’obra de Gògol, extraordinària, divertidíssima i totalment actual malgrat ser estrenada l’any 1836. Nikolai Gògol es va veure obligat a exiliar-se de Petersburg a causa de l’impacte i l’escàndol que va suscitar aquesta peça teatral. La denúncia de la corrupció política de funcionaris i alts càrrecs no és nova d’ara. De sempre ha estat una pràctica habitual, i en aquells temps l’alcalde i la seva esposa ja acceptaven vestits i altres regals a canvi de favors administratius. I si ens remuntéssim segles enrere també podríem veure com a l’antiga Roma, Grècia o Egipte, el suborn i la corrupció era una pràctica habitual de les administracions públiques de l’època.
En resum, una immillorable manera de passar una vetllada i poder riure de les misèries i el patetisme de la societat del segle XIX, que, insisteixo, s’assembla tant i tant a la nostra... i això que ja som al segle XXI.
L’altre dia em va animar a anar-hi i per fi, amb un mes de retard, vaig poder gaudir jo també de l’extraordinària interpretació d’actors com Lluís Soler o Ernest Villegas, dirigits magníficament per Sergi Belbel. I és que el Nacional té això, que en ser un teatre públic gaudeix d’uns repartiments i uns muntatges escènics realment únics. Sort que a vegades els nostres impostos també serveixen per alguna cosa positiva, j m’enteneu , no?.
L’obra de Gògol, extraordinària, divertidíssima i totalment actual malgrat ser estrenada l’any 1836. Nikolai Gògol es va veure obligat a exiliar-se de Petersburg a causa de l’impacte i l’escàndol que va suscitar aquesta peça teatral. La denúncia de la corrupció política de funcionaris i alts càrrecs no és nova d’ara. De sempre ha estat una pràctica habitual, i en aquells temps l’alcalde i la seva esposa ja acceptaven vestits i altres regals a canvi de favors administratius. I si ens remuntéssim segles enrere també podríem veure com a l’antiga Roma, Grècia o Egipte, el suborn i la corrupció era una pràctica habitual de les administracions públiques de l’època.En resum, una immillorable manera de passar una vetllada i poder riure de les misèries i el patetisme de la societat del segle XIX, que, insisteixo, s’assembla tant i tant a la nostra... i això que ja som al segle XXI.
.
Bon día!!
ResponEliminaAixò vol dir que segueix tot igual, hem cambiat els artistes però la pelicula es la mateixa que sempre.
Si tingues temps hi aniria.
adeu
Dolors,
ResponEliminaTens tota la raó, els actors son uns altres però la pel·licula és la mateixa de sempre. Si tens temps d'anar-hi, no t'ho perdis (encara dura fins a meitat d'abril em sembla).
Una abraçada
Josep, quan vaig rebre el e-news del TNC i vaig veure que la feien vaig pensar que seria una gran obra i amb uns actors fantàtics, la temàtica com bé dius està de plena actualitat. Espero poder-la anar a veure ben aviat!
ResponEliminaUn petó!
Beth
Sí, quan Pandora la obrir la caixa, els mals es van escampar i ja mai més no els hem pogut tornar al seu lloc. I encara sort que a totes les èpoques trobem gent que no es deixa arrossegar per aquestes misèries!
ResponEliminaI si passeu pel meu bloc, hi trobareu una cosa. Gràcies.
Beth,
ResponEliminaSila vas a veure estic segur que t'ho passaràs molt bé. Ja ens ho explicaràs.
Margarida,
Per molt que passin anys i panys, els (mals) costums no canvien, i si hi ha diners pel mig, encara menys.
La Glòria crec que ja ha passat pel teu bloc. Moltes gràcies!.
Una abraçada a les dues
Josep,
ResponEliminaSegur que és una obra interessantíssima. Jo penso que el teatre esdevé clàssic, primer de tot, per ben escrit i després perquè les virtuts i defectes inherents al ser humà venen a ser sempre els mateixos. Són els sentiments encarnats en actors el vertaders protagonistes de les grans obres literàries.
Celebro molt que, gràcies a la insistència de la Glòria, hagis gaudit de l'excel·lent Gogol del que jo mai no oblidaré el seu "Taras Bulba".
Rebeu una abraçada.
Glòria,
ResponEliminaÉs realment una obra molt interessant, i més coneixent les consecuències que van tenir pel seu autor. Els repartiments del TNC son sempre extraordinaris i aquest cas no ñes l'excepció. Un conjunt per a gaudir-ne i molt.
Una abraçada
Holaaa, es pot?? Ens hem esperat dos dies per comentar aquesta entrada, per aporfitar l'avinentesa i felicitar al nostre estimat Josep!!!
ResponEliminaSigues molt feliç en el dia d'avui (i tots els altres dies del món) juntament amb la fantàstica Glòria.
Sou els millors.
Petons
Txell i Kike
Josep; aquesta obra l'he anat a veure , doncs tinc abonament i realment es molt i molt divertida. Sens cap dubte que el Lluis Soler ho fa de alló més i més be, junt amb tots els artistes que hi participen. Aprofito per desitjar-te un bon dia del "nostre" sant junt amb la Glória. Josepb -menja de bacallà-
ResponEliminaUn dels elements perquè, en aquest cas una obra de teatre, sigui considerada un clàssic és que aquesta obra pugui tenir la mateixa lectura malgrat hagin passat els anys (gairebé dos segles en aquest cas).
ResponEliminaEstic segur, Josep, que més d’un, i de tres!, quan llegeixin en aquesta crònica on hi dius que “en aquells temps l’alcalde i la seva esposa ja acceptaven vestits i altres regals a canvi de favors administratius”, els haurà passat pel cap el mateix que a mi: L’ “affaire” referent a la immoralitat de la classe política que, un cop més!!!, torna a ser de rabiosa actualitat, aquesta vegada inclús amanida –i de tot plegat n’és la part amb menys repercussions econòmiques- amb el pagament d’uns vestits encarregats per una alta autoritat, “affaire” en el qual, de moment, l’únic que n’ha sortit escaldat ha sigut, quines coses!, el sastre que va confeccionar els vestits.
Per una altra banda, celebro que, encara que per separat, gaudíssiu de l’obra i de la representació, i encara que amb uns quants dies de retard, desitjo, Josep, que passessis un bon dia del teu sant.
Estimats Txell i Kike,
ResponEliminaHem estat fora una parell de dies i ara al tornar hem trobo el vostre amble comentari. Com sempre, moltes gràcies per ser-hi, sou fantàstics.
JosepB
Gràcies per la felicitació i en aquest cas és sincerament recíproca. Celebrem que gaudissis de l'inspector també.
Enric,
Gràcies per la felicitació. El dia 19 vam anar a Santa Maria del Mar a escoltar el Requiem de Mozart i l'endemà vam marxar cap l'Empordà, per tant ha estat un cap de setmana extraordinari.
Tens tota la raó quan dius que una obra esdevé un clàssic quan al cap del anys segueix plenament vigent.
Una abraçada a tots.