dissabte, 28 de març de 2009

CAP DE SETMANA A L'EMPORDÀ - 2

Fa ben bé trenta anys que de tant en tant tornem a Peratallada, un poble medieval encantador del Baix Empordà, molt a prop de la Bisbal.

Peratallada ha canviat molt durant aquests darrers anys, s’han arranjat els carrers, s’han fet un parell de pàrkings perquè la gent deixi el cotxe fora del nucli medieval i també s’ha revitalitzat el comerç i l’hostaleria.

Malgrat això, hi ha coses que no canvien, l’encant del conjunt medieval n’és una, l’altra, sens dubte, és la gastronomia empordanesa de què es pot gaudir a Can Bonay, un restaurant situat al primer pis d’una antiga casa de la plaça de les Voltes.

Nosaltres vam descobrir Can Bonay la primera vegada que vam anar a Peratallada i hem tornat moltes vegades, no només per la seva magnífica oferta de cuina empordanesa sinó també per l’amabilitat i el tracte rebut per part de la família que regenta el restaurant.

La història de Can Bonay va començar fa 73 anys, quan els avis materns d’en Josep Fanals, que és qui s’encarrega actualment de la cuina juntament amb la Rosa, la seva dona, van obrir les portes dels restaurant per primera vegada, i en una data no gens fàcil, l’1 de maig de 1936!!, ja us ho podeu imaginar!.

Quan nosaltres vam començar a anar-hi, era la mare d’en Josep qui estava a la cuina i el pare i ell mateix atenien les taules. Va arribar el canvi generacional i ara són en Josep i la Rosa els qui s’encarreguen de la cuina, amb l’ajut de dues persones més, i l’Enric, el germà petit d’en Josep i la seva dona, atenen les taules, tot i que la mare de tant en tant encara es posa el davantal i el pare segueix actiu al mostrador i a la caixa i fent conversa amb els clients.

la Glòria, el Josep Fanals, la Rosa i el JosepAquesta vegada hi vam anar amb els nostres bons amics la Cristina i el Lluís i tant ells com nosaltres vam sortir encantats de les menges i a més al final del dinar vam tenir l’ocasió de xerrar una bona estona amb en Josep i la Rosa, que molt amablement ens van explicar mil i un detalls de la cuina i la història de Can Bonay.

Ens van explicar que durant l’any canvien la carta sis vegades, però que hi ha uns plats “intocables” com són l’ànec amb naps, els ous farcits amb escamarlans i algun altre. Per cert, d’aquests dos plats podeu trobar-ne la recepta a la web del Restaurant Bonay.

Nosaltres recordem encara quan fa uns anys, els ànecs corrien pel pati del darrera del restaurant. Avui ja no, estan en granges a les afores del poble. La Rosa també ens va explicar com li agradava sortir al camp i recollir herbes amb les quals elabora licors per maceració.

Pel que fa al que vam menjar en aquesta darrera visita, dir que vam gaudir de l’ànec amb naps, del bacallà marinat, de l’escalivada amb salsa d’anxoves, dels ous farcits de rap amb escamarlans o del gratinat d’albergínies amb llagostins. I per postres, gelat de ratafia i nous, pa de pessic amb mousse de cafè banyat amb xocolata calenta, coulant de xocolata amb gelat de mango, o sorbet de llimona amb marc de cava.

escalivada amb salsa d’anxoves - bacallà marinat - ànec amb naps – ous farcits de rap amb escamarlans - gratinat d’albergínies amb llagostins - gelat de ratafia i nous - pa de pessic amb mousse de cafè banyat amb xocolata calenta - coulant de xocolata amb gelat de mango - sorbet de llimona amb marc de cava
En resum, va ser un autèntic plaer poder compartir conversa amb el Josep i la Rosa i us recomanem que si us acosteu al Baix Empordà, no deixeu de visitar Peratallada i per descomptat, aneu a Can Bonay, i gaudiu d’un autèntic festival dels sabors de la cuina empordanesa.
-

22 comentaris:

  1. oc la primera!!!
    Aquest restaurant no crec que hi hàgim anat , a Pere tallada sí varies vegades.
    Espero qu´aquest post no sigui tan polèmic com l'anterior, a vegades les coses escrites semblen d'una altre manera , oi?però com diu aquell" la gent parla'n s'entén"
    Adéu

    ResponElimina
  2. Parelleta, entre el post d'abans amb Monells i ara Peratallada, m'esteu demostrant el que ja em vau dir, que el coneixeu i molt bé l'Empordà! ;)
    Jo, si em permeteu, també afegiré amb la Glòria, i dic: visca les terres gironines!! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  3. No he estat mai a Peratallada, però m' has fet venir ganes d' anar-hi. Quin luxe de menú!
    ptns.

    ResponElimina
  4. Dolors,

    Si has esat a Peratallada suposo que deus haver gaudit de passejar pels seus carrers medievals. Un bon àpat de la cuina tradicional gironina és sempre una bona manera de culminar la sortida.

    Mercè,

    Les comarques gironines, les coneixem potser millor que les de Barcelona, ja que quan sortim de casa ens agrada tirar en direcció cap el nord. Per cert Cassà no ho coneixem, a veure si en alguna sortida hi fem cap.

    Anna,

    Peratallada és mol bonic, però pel voltant hi ha uns pobles també meravellosos com Cruïlles, Monells, Pals, Vulpellac, Palau Sator o Ullastret que a més te unes restes ibèriques impressionants.

    Una abraçada a les tres.

    ResponElimina
  5. Quina passada!

    M'heu recordat quan la meva mare tenia la tocineria al poble i cada any amb temps de calçotades, setmana santa, st. joan, festa major i la fira ens visitaven els clients fidels que passaven una vegada o dues pel poble i volien carregar dels embotits cassolans de casa!

    Aquestes relacions són molt maques i omplen molt segur que veure'us any rera any els fa molta il.lusió!

    No he anat mai a Peretallada però ja m'ho apunto per fer-hi una escapadeta!

    Records

    ResponElimina
  6. Tinc preciosos records de nits d'estiu a Peratallada on, per circunstàncies de la vida, no vaig des de fa uns quants anys. Gràcies al vostres reportatge he rememorat el perfil medieval d'aquell hospitalari poble on hi he sopat i bé més de quatre vegades.
    Salut i a tornar-hi!.

    ResponElimina
  7. Quin menú més espectacular. Com ja us hem dit abans, ens n'alegrem per vosaltres amics!

    ResponElimina
  8. Anna,
    Si teniu ocasió de predreu's per l'Empordà, no deixeu de visitar Peratallada, val molt la pena.

    Glòria,

    Com sempre, un plaer llegir-te. A Peratallada, i anem de tant en tant des de fa trenta anys. Recordo que el primer cop que hi vam anar només hi havia, si no recordo malament 2 restaurants, actualment ni se sap. El poble ha canviat, però malgrat tot, conserva l'encant de sempre.

    Amics vermells,
    La cuina tradicional, barrejada amb imaginació és el millor de la gastronomia del nostre país.

    Una forta abraçada a tothom.

    ResponElimina
  9. Donem fe de la meravella dels poblets que vàrem visitar i de com és d'important fer-ho en companyia de gent tan entesa i sensible i que s'els estima tant.Vam disfrutar de debò dels carrers i les converses, de l'arquitectura i la història.Del restaurant Bonay hem de dir que si el menjar era boníssim (l'oca amb naps, la salseta d'anxoves, les albergines gratinades...les postres de xocolata calenta!!!) el tracte i la conversa amb Josep i Rosa i amb el seu pare,va ser realment entranyable. Gran dinar cuinat i servit amb una professionalitat memorables.
    Una vegada més, Josep i Glòria, gràcies per un cap de setmana preciòs.

    Cristina i Lluís
    PD. No sé que passa amb la cançò del Llach que no es sent!!

    ResponElimina
  10. Quins viatges més interessant i quina oferta grastronòmica més atractiva. Com atractiu ha estat la vostra narració. No conec Peratallada però no m'importaria fer una escapadeta. Salut!!!!

    ResponElimina
  11. Cristina i Lluís

    Per a nosaltres va ser un cap de setmana molt ben aprofitat, visites, menjars i tot en bona companyia. Ja esperemem la propera trobada. D'entrada bon viatge per la Setmana Santa i gaudiu d'en Juandi.

    Una abraçada i fins aviat.

    amiga Olles,

    L'oferta gastronómica dels pobles petits es molt bona, nosaltres coneixem força les comarques gironines, però quan hem estat pel Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, que és el que més coneixem, sempre hem trobat magnífiques propostes de gastronomia popular.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Quin post més ben travat!!! Això que hages posat l'enllaç al restaurant ha estat un encert. I, ara que hi parlem, m'he mirat les receptes i m'ha sobtat una mica la quantitat d'all que posen per a fer els ous farcits amb escamarlans. Però deu ser bona.
    Les fotos del posts, molt boniques. Salutacions, amics.

    ResponElimina
  13. Un racó preciós Peratallada, a pocs kilòmetres també es pot visitar Madremanya, un poblet amb un encant incomparable, juntament amb Pals, una de les zones més boniques de l' Empordà!

    Un petó!
    Beth

    ResponElimina
  14. Quin bon viatge quan es menja be i a sobre els llocs valen la pena.
    Miraré la web del restaurant, per saber com ho fan.
    Records..

    ResponElimina
  15. Ostres, a Peratallada i anem molt sovint i mai hem anat a Can Bonay!!! Així que aquesta setmana santa hi posarem solució!!! M'encanta aquest poble...és preciós!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  16. Francesc,
    Et puc assegurar que els ous estàven boníssims i l'all eno és notava massa.

    Beth,
    Madremanya no el coneixem, en prenem nota per a la propera visita. Gràcies per la recomanació.

    Maria,
    Ja saps que per poc que podem sempre intentem combinar visites d'interés i gastronomia.

    Eva,
    Si per Setmana Santa torneu a Peratallada i aneu a Can Bonay ja ens ho explicareu.

    Una abraçada a tothom.

    ResponElimina
  17. A nosaltres també ens agrada molt fer escapades gastronòmiques... aquesta la tindrem en compte.
    Us he deixat un regalet al meu bloc, espero que us agradi.
    Petons!

    ResponElimina
  18. amics, m'apunto la recomanació perquè aquests platillos de sucar-hi pa a casa ens encanten!

    ResponElimina
  19. ...sense conèixer Peretallada...me'n agafat ganes...moltes ganes!!!
    Molts ptnts

    ResponElimina
  20. Maragda,

    Veiem que compartim l'afició per les escapades. A veure si tornem a coincidir aviat en alguna classe o trobada.

    Manel,

    A nosaltres ens agrada molt la cuina tradicional, que per aquest motiu no ha de deixar de ser original i imaginativa. Ah, si els platillos fan xup-xup, encara millor.

    Marta,

    Si tens ocasió de perdre't per aquelles contrades, gaudiras d'un munt d'encants, tan en l'aspecte paisatge, com el històric i per descomptat en el gastronòmic.

    Una abraçada a tpthom

    ResponElimina
  21. És un plaer llegir, no solament les dues cròniques com el que són, és a dir, cròniques, sinó també, i sobretot, la sensibilitat amb què han estat escrites, fruit, sense camp mena de dubte, per l’amor i el respecte a una terra que només voldria això: ser estimada per tothom amb el mateix respecte amb què l’estimeu vosaltres.

    L'enhorabona per ser com sou, i una forta abraçada, noctàmbuls!

    ResponElimina
  22. Enric,

    Encantats de llegirte. Nosaltres quan fem un post d'una sortida, sempre procurem dir el que sentim, i de la manera més objectiva possible. Tot i així, quan parlem de la nostra terra, se'ns fa difícil no fer-ho amb estimació, i apassionament, ja que sempre intentem assaborir-la tant com podem.
    Una abraçada i fins aviat.

    ResponElimina