dimecres, 29 d’abril de 2009

EDITA GRUBEROVA


El passat dissabte 25 vam tenir l’ocasió d’assistir a l’anomenat Concert Mozart al Gran Teatre del Liceu. Els protagonistes d’aquest concert van ser la gran soprano eslovaca Edita Gruberova (Bratislava, 1946) i l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu dirigida impecablement per Sebastian Weigle.

D’entrada no sabem exactament per què bategen com “Concert Mozart” una vetllada on s’inclouen peces de Cimarosa i Mendelssohn , com si l’obra del músic de Salzburg fos tan escassa que s’hagués de recórrer a altres autors. Però això ja va passar fa uns mesos amb el “Concert Händel” que incloïa fragments de Gluck i Respighi, i per tant ja hauríem d’estar acostumats a aquestes “jugades” dels programadors del teatre barceloní.

Gruberova es va sentir força còmoda amb el repertori mozartià triat, i tot i que en les notes més greus es notava que la veu patia una mica, en la resta va estar realment brillant. Va interpretar àries d’El rapte en el Serrall, La flauta màgica, Les noces de Figaro i Don Giovanni, i en les "propines" va tornar a Les noces... (Deh! vieni non tardar) i Idomeneo (ària d’Elettra).

Tot i ser considerada com una de les grans veus del belcantisme, amb Mozart, una altra de les seves especialitats, es troba com peix a l’aigua i malgrat els seus 62 anys, segueix tenint una veu i unes facultats extraordinàries. Naturalment la seva veu no és la de fa 20 anys, però els pianíssims amb què ens va obsequiar en més d’una ocasió evidencien el bon gust i l’exquisida tècnica d’aquesta gran soprano.

Edita Gruberova sempre ha estat molt apreciada pel públic barceloní, ja des del seu debut la temporada 1977/78 amb El Rapte en el Serrall. Des d’aleshores ha tingut un públic sempre fidel, tal i com es va demostrar el passat dissabte. Els crits i aplaudiments d'una bona part del públic, que van durar més de 20 minuts, acompanyats de dues pancartes que els seguidors més entregats van penjar de la balconada de l’amfiteatre, van obligar la soprano a sortir a saludar en diverses ocasions. I és que l’Edita Gruberova és molt estimada a Barcelona, i ella ho sap, per això en aquests darrers trenta anys ha vingut molt sovint a cantar-hi i sempre s’ha distingit per ser tot el contrari d’una “diva”, potser per això també se l’aprecia tant.

D’aquest concert us deixem l’ària “Crudele?... non mi dir” de Don Giovanni

10 comentaris:

  1. Això del nom dels concerts arriba a proporcions ridícules. A les schubertiades passa molt, que hi hagi molta més teca d'altres romàntics que del pobre Franz. Jo trobo que són ganes de despistar...
    Quina enveja, haver sentit la Gruberova!

    ResponElimina
  2. Mar,
    Tens raó, això dels noms dels concerts sembla que respon més a questions de marketing que altra cosa. Celebro que l'Edita també t'agradi.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Totalmet d'acord! Una gran sort la de poder escoltar la Gruberova!

    Per cert, aneu de cap a la llista de "blocs que llegeixo"!

    Una abraçada,

    Albert

    ResponElimina
  4. Yo tuve la suerte de oirla y verla en Lucia de Lammermoor, también en el Liceo, hace año y media y me dejo impresionada, pero creo recordar que se retiraba entonces, me alegro que no haya sido así.

    Saludos

    ResponElimina
  5. A mi sempre m'agradat, tot i que el que l'he vist es amb DVD i alguns de fa uns quants anys, Ara espero veure-la al recital del mes de juny, en tinc moltes ganes perque no se per quant temps mes la podrem veure damunt dels escenaris de casa nostra.
    Gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  6. Albert,
    Gracies per visitar el nostre petit cafè. Nosaltres també et tenim entre els blocs preferits per accedir més facilment i visitar-te sovint.
    Una abraçada

    Cocinica,
    Es posible que Edita Gruberova este medio retirada de las representaciones de òpera, però sigue en activo en conciertos y recitales. El 21 de junio vuelve a Barcelona para un recital.
    Un abrazo

    Maria Teresa,
    Nosaltres l'haviem vist ja fa uns anys en una Lucia amb el Kraus, i naturalment en videos i DVD's. Suposo que aquests concerts i recitals poden ser de les darreres ocasions que la puguem veure en directe, tot i que te la veu força bé tenint en compte l'edat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Ei!, que dono la cara, eh?, perquè si bé, tal com hem comentat en alguna ocasió, ja sabeu que la Gruberova no és, ni molt menys, santa de la meva devoció, m’alegra moltíssim saber a través d’aquesta crònica que vau gaudir del seu recital al Liceu.

    Jo no faig, ja ho sabeu també, com d'altres que van a veure artistes o obres que no els agraden per poder-ho criticar, i sabia que si anava a aquest recital m'ho hauria passat malament, i també en són ganes, oi? :))

    Una abraçada, i gràcies per la crònica!

    ResponElimina
  8. Enric,
    Ja veig que des de la Samfaine d'arts doneu la cara, a tu no t'agrada l'Edita i a la Glòria no li agrada la Ceci. Per això us agraeixo encara més els vostres comentaris. A nosaltres si que ens agrada la Gruberova i força, i renoi, com canta a la seva edat!
    Ens ho vam passar molt bé, ara esperem a veure si coincidim amb tu en un altra concert, però que ens agradi a tots, eh!.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Josep,
    Tens raó_ Canta molt bé per la seva edat però en segons quins passatges ja no està còmoda i l'esforç fa que la veu no estigui a l'alçada ni d'ella als seus bons temps ni molt menys a una ària tan exigent com és aquesta. No se sigut mai gruveroviana però li he reconegut els mèrits com també m'agrada reconèixer els de la Ceci quan els hi se veure. Avui l'he escoltada en la Cazonetta Spagnuola d'en Rossini i m'ha semblat notabilíssima. Al Cèsar...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Glòria,
    Efectivament, ja ho deia en el post, la veu de la Gruberova no és ni de bon tros la de fa uns anys, però tot i així deu n'hi do com canta encara la Sra. Gruberova!.
    Una abraçada

    ResponElimina