Generalment, quan fem albergínies farcides, les fem de carn. En aquesta recepta, de la Conxita, del Casal Artesà d’Hostafrancs, el farcit és de tomàquet, ceba i formatge brie. Queden molt saboroses i diferents de la recepta de tota la vida. A veure si us agrada.
Ingredients per a 4 persones:
- 2 albergínies mitjanes
- 150 g de formatge brie
- 200 g de tomàquets madurs
- 1 ceba
- Julivert
- Oli
- Sal
- 100 g de parmesà ratllat
Preparació:
Tallar les albergínies per la meitat i, amb compte de no trencar la pell, buidar la polpa, tallar-la a dauets petits i reservar-la.
Escaldar les mitges albergínies en aigua amb sal, fins que quedin tovetes.
Picar la ceba ben menuda i estofar-la en una paella amb oli. Tallar el tomàquet també a dauets i quan la ceba comenci a agafar una mica de color, afegir-lo a la paella i coure-ho tot junt uns 10 minuts. Passat aquest temps, tallar el formatge brie, incorporar-lo a la paella i remenar-ho tot junt un parell de minuts, perquè el formatge es desfaci i quedi ben integrat.
Farcir les albergínies amb la mescla anterior, posar-hi el formatge parmesà per sobre i posar-les al forn 5 minuts, perquè el parmesà es fongui.
Per presentar el plat, decorar l’albergínia amb una mica de julivert i acompanyar-la amb una mica d’enciams variats.
Ingredients per a 4 persones:
- 2 albergínies mitjanes
- 150 g de formatge brie
- 200 g de tomàquets madurs
- 1 ceba
- Julivert
- Oli
- Sal
- 100 g de parmesà ratllat
Preparació:Tallar les albergínies per la meitat i, amb compte de no trencar la pell, buidar la polpa, tallar-la a dauets petits i reservar-la.
Escaldar les mitges albergínies en aigua amb sal, fins que quedin tovetes.
Picar la ceba ben menuda i estofar-la en una paella amb oli. Tallar el tomàquet també a dauets i quan la ceba comenci a agafar una mica de color, afegir-lo a la paella i coure-ho tot junt uns 10 minuts. Passat aquest temps, tallar el formatge brie, incorporar-lo a la paella i remenar-ho tot junt un parell de minuts, perquè el formatge es desfaci i quedi ben integrat.
Farcir les albergínies amb la mescla anterior, posar-hi el formatge parmesà per sobre i posar-les al forn 5 minuts, perquè el parmesà es fongui.
Per presentar el plat, decorar l’albergínia amb una mica de julivert i acompanyar-la amb una mica d’enciams variats.
.
Quina recepta ben gustosa i ben... la provarem de fer.
ResponEliminaMolts petons
Mmmmmmmmmmm....Apuntada queda!
ResponEliminahola gloria, tu receta la ha visto mi mujer, yyyyyyyyyyy sabes qué me ha dicho....que al martes se la haga, asi que le voy a obedecer claro, otra cosa dile al josep que le he contestado a su comentario en mi blog....salutaçións
ResponEliminammmmmm Glòria ! avui si me m'has tocat el cor! jejejeje però es que l'auberginia em torna "loca-loca".
ResponEliminaEn faig cada dos per tres, a casa es un plat amb exit assegurat.
Ara si pugues faria un bon most aquesta auberginiaaaaaaa
Records
I segurament que per la dieta van molt millor!!Ho provaré m´agrade´n molt.
ResponEliminaGlòria haig de probar aquestes albergínies! Ptons
ResponEliminaLes albergínies m´apassionen...i mai hauria pensat fer-les amb brie, una idea molt bona que penso posar en pràctica...petonets
ResponEliminaPD-Heu anat a veure "Àgora"? :)
Les albergínies farcides porten feina, però el resultat en val la pena, aquestes no en són l'excepció
ResponEliminaUna abraçada
Ester
Jo personalment m'estimo molt les albergínies farcides de bacallà. Però aquestes de tomàquet també són fantàstiques... quina gana.
ResponEliminaJo sempre les he fet farcides de carsn. Amb tomaquet i brie... quina bona opció! I ara que a l' hort n' hi ha...
ResponEliminaptns.
Tens raó, sempre es veuen de carn i així potser són menys contundents. Molt bona idea!
ResponEliminaMaragda,
ResponEliminaA veure què et sembla. A nosaltres ens va agradar molt.
Maria Teresa,
Ràpida de fer, bona presència i ben gustosa!
Paco,
Me'n alegro que a la teva dona i hagi agradat la meva recepta. Ja saps, ara, et toca a tu treballar!.
Anna,
És que les albergínies es poden preparar de tantes maneres...
Dolors,
Ben bé de dieta no són, perquè el formatge és una mica gras, però un dia és un dia, je, je.
Maia,
Tasta-les, valen la pena!.
Mª José,
És una variant al farcit de carn de sempre. Cal innovar!. Encara no hem anat a veure Àgora, però el trailer pinta molt bé!.
Ester,
Només és una mica entretingut fer el sofregit, perquè buidar les albergínies i escaldar-les és un moment. Val la pena!.
Òscar,
Les albergínies farcides de bacallà les he vist en algun bloc, però no sé en quin, pensava que era el teu, però no les he trobat. N'hi ha tants, que perdo la pista!!!!. Quina recepta fas tu?.
Anna,
Quina enveja poder dir "a l'hort n'hi ha". Doncs apa, a farcir-les de tomàquet i brie!.
Anna,
Queda un farcit molt suau i "amorós". Te les menges com si res!.
Una abraçada a tothom.
Glòria vos encantarà!!! hi vaig anar abans d´ahir i vaig pensar amb valtros...petonets
ResponEliminaQuina bona pinta tenen aquestes albergínies, m'he apuntat la recepta doncs el meu fill es un dels plats que li agraden molt. Petons
ResponEliminahola glòria! sóc la mercè, ara feia temps no entrava al blog i veig que segueixes "amb molta marxa!".Aquestes alberginies prometen...igual que els carbassons, els canalons de peix...i tot el que hi poseu!una abraçada guapa.
ResponEliminaÀngels,
ResponEliminaDoncs a veure què opina el teu fill quan les facis. Espero que li agradin.
Mercè,
M'agrada veure't per aquí. Si fas alguna d'aquestes receptes, ja em diràs si han agradat.
Fins aviat
ja podeu estar segurs que m'agradarà, perquè entre d'altres coses, sóc molt formatger, i em sembla una variant molt interessant de les clàssiques albergínies farcides.
ResponEliminaMolt i molt interessant aquest farciment, Glòria. Tot i que no sóc massa formatger, al brie hi arribo, i l'albergínia farcida a casa ens agrada molt. En faig una que vaig veure al blog de la Núria de Cocinarte i que va farcida de tonyina i també es sensacional.
ResponEliminaSempre les havia fet amb carn , però el formatge m`encanta, segur que les provaré tenen mol bona pinta.
ResponEliminapetons
Amb el formatge també han de quedar molt bé, una bona alternativa al típic farcit de carn picada. M'agrada que les albergínies les feu escaldades, algunes receptes les fan fregides i trobo que llavors queden massa olioses, oi?
ResponEliminaQue bona l'albergínia!!!Aquest cap de setmana us ha donat a tots per cuinar alberginia i a mi, amb el que m'encanta, no sé quina fer!!!
ResponEliminaPetonets preciosa.
Vanesuky.
mmmm m'encanten les alberginies és igual com estiguin fetes, aquesta recepta, però no la tenia .... apuntada queda
ResponEliminapetunets
Genials aquestes albergínies, m' agrada q no portin carn, com tu dius es una manera diferents de fer-les! El formatge li dona un toc genial!!
ResponEliminaUn petó! Beth
tens tota la raó...jo sempre les faig amb carn i bolets...el pròxim cop te les copio que la combinació m'ha encantat!!!
ResponEliminaPetuents,
Eva.
Glòria, quin goig d'albergínia! És un problema llegir els blogs de cuina quan encara no he sopat! Mirant la teva recepta se m'està fent la boca aigua!!! I no tinc albergínies per fer-ne ara!!!
ResponEliminaLa provaré ja que el formatge brie m'encaaaaaantaaa!
Molts petons!!!
Quasi se m'escapan aquestes albergínias tan bones!!!! no las he probat mai sense carn i crec que la alternativa ens agradarà molt. Ja us ho diré!!
ResponEliminaPetonets
Manel,
ResponEliminaDoncs benvingut al club dels formatgers. Nosaltres també ho sóm. En aquest farcit el brie li va molt bé.
Enric,
Veus, hi ha gustos per tot, el Manel i nosaltres molt formatgers, tu no tant. Buscaré aquestes albergínies al bloc de la Nuria. No les recordo.
Sion,
Doncs jo sí que he variat el farcit a vegades, fins i tot les he fet de salmó. Ara fa temps que no en faig d'aquestes. Les recuperaré.
Gemma,
Precisament a mi tampoc m'agrada fregir-les perquè agafen massa oli, trobo que escaldades queden molt suaus i més lleugeres.
Vanesuky,
Hi ha tantes receptes interessants que no tenim temps de fer-les totes, eh?.
Mar,
Doncs apa, una més per a la col·lecció de receptes d'albergínia.
Beth,
Queden suaus, suaus!. No enfarfeguen gens!.
Eva,
Veus?, jo amb carn i bolets a l'hora no les he fetes. Ja he après una cosa més!.
Nuni,
Doncs ja és hora de sopar, eh?. Fes una paradeta als blocs i a sopar!.
Maria,
A veure què opineu quan les tasteu. A nosaltres ens agraden molt.
Una abraçada a tothom
Oh, quina recepta més gustosa amb el brie! :)
ResponEliminaJo la faig semblant afegint-hi espinacs i una mica de beixamel en comptes del brie, però a la propera les provaré amb brie que han de quedar molt bones! :)
Petons!
D'aquesta senyora ( em sembla que és d'ella ) ja faig sempre el plum cake de fruita confitada i hauré de provar també aquesta recepta, que segur que acertaré.
ResponEliminaRecords..
Mercè,
ResponEliminaDoncs jo provaré la teva proposta, els espinacs m'agraden molt (sóc un bitxo raro?) i amb beixamel queden molt cremosos.
Maria,
Doncs sí, el plum cake també és de la Conxita. Oi que queda bo?.
Fins aviat
Ei!!! Glòria, t'ha quedat un plat de luxe!! Quines fotos més impressionants!!! Si sembla de restaurant de cinc forquetes, folre i manilles!!! A mi també m'agraden molt els espinacs. Dec ser un altre "bitxo estrany"... Besades
ResponEliminaHola estimada Glòria i estimat Josep, primer de tot perdoneu el retarde en el comentari... ais, massa feina que tenim i no ens hi podem dedicar tot el que voldríem. Penso que la recepta que ens presentes és magnífica, ja que conté tots els ingredients que més m'agraden, sobretot l'albergínia. Molt bona recepta de tardor, així calententa... mmm, bona, molt bona.
ResponEliminaMolt originals aquestes alberginies, fan tot un sopar amb amanideta inclosa...
ResponEliminaTal i com ja et vaig comentar, Glòria, vaig fer aquestes albergínies i van resultar exquisides. A més a més són perfectes per fer quan no es disposa de gaire temps per a la cuina. Ho deixo per escrit perquè en quedi constància, eh? ;)
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaEl mèrit de les fotos, ja saps, és del Josep, però s'ha de dir que sí que li van quedar bé.
Parella,
Fins avui no he vist aquests darrers comentaris. És ben veritat que no podem dedicar al bloc tot el temps que voldríem, eh?. Espero que si les feu, us agradin!.
Anna,
Plat únic i no gaire feina!
Enric,
Així m'agrada, que quedi constància per escrit que les albergínies van ser un èxit a casa vostra!.
Una abraçada a tothom