dijous, 8 d’octubre de 2009

SACRIFICIUM - CECILIA BARTOLI


Antigament (alguns ho situen ja a l’imperi bizantí al segle XII), l’Església no permetia que les nenes cantessin en els cors i per tant es van començar a utilitzar nois als quals se’ls castrava. Aquesta nova situació permetia al jove mantenir el timbre de veu d’una soprano o una contralt però al mateix temps amb la potència i força que proporcionava l’edat. La castració consistia en la destrucció de teixit testicular i generalment, en contra de la creença popular, sense arribar a l’amputació del penis. Tot i això, la intervenció era força traumàtica i per descomptat mai voluntària.

En els segles posteriors, aquestes veus ja no figuraven només als cors de les esglésies, sinó que també entraren de ple en el món del cant professional i de l’òpera en particular. S’escriuen òperes amb papers protagonistes per a cantants castrati i alguns d’ells arriben a adquirir gran fama i fortuna. No obstant això, molts dels que se’ls practicava l’amputació, no aconseguien mantenir la veu al créixer, i a més de quedar mutilats, tenien pel davant una vida molt més dura que la resta.

El darrer castrati del que es té constància va ser Alessandro Moresschi que va ser solista del cor de la Capella Sixtina fins l’any 1898. L’any 1870 però, amb la victòria de les tropes italianes i la desfeta del poder polític de l’Església, s’havia prohibit ja definitivament la castració de nens i joves amb finalitats artístiques.

Aquesta introducció enllaça amb el darrer disc de la Cecilia Bartoli, anomenat Sacrificium, “en memòria dels centenars de milers de joves que van ser sacrificats en nom de la música” tal i com s’explica en el luxós llibret que acompanya la gravació. Un llibret que detalla la història de les veus castrati i que a més inclou un diccionari profusament il·lustrat amb llocs, fotos, gravats, intèrprets i compositors que hi van estar relacionats.

El disc està composat per una dotzena d’àries més un segon CD amb tres llegendàries àries per a castrati. El disc ha comptat amb l’extraordinària participació de Il Giardino Armonico i l’acurada i enèrgica direcció de Giovanni Antonini.

La Cecilia Bartoli està com sempre, per a alguns (entre els que m’incloc) sensacional, per d’altres un pel passada de voltes o amb un histrionisme interpretatiu innecessari. Però com he dit moltes vegades, totes aquestes apreciacions van al gust del consumidor. A mi la Bartoli m’agrada, i tot i que a vegades penso que hi ha alguna “coseta” que se la podria estalviar, en general gaudeixo i molt escoltant-la.

En resum, un disc molt recomanable per als amants de la música barroca, i per descomptat per als incondicionals de la mezzo-soprano romana.

Come nave in mezzo all'onde (Siface) Nicola Porpora
.

13 comentaris:

  1. saludos josep, efectivamente la bartolí es una cantante excepcional, y por tanto quizá sabedora de sus cualidades vocales y digamos su "osadia", le llevan a hacer interpretaciones que a los extractamentes puristas del bel canto, nó sea de su agrado, a mi personalmente me encanta su voz, gracias josep una vez mas por tu sabia narrativa sobre las obras e intérpretes...abraçades

    ResponElimina
  2. Que tal Josep ??
    Només et volia saludar i dir-te que no dic rés però sempre se el que hi ha en el teu bloc.
    Bona nit.

    ResponElimina
  3. M'encanta la Bartoli...però que lletja trobo la foto del CD!!! Ja se que te el seu significat...però no treu que la trobi lletja.

    ResponElimina
  4. A la Cecilia Bartoli no recordo si l'he sentida cantar, però sí vaig sentir per la ràdio fa dos o tres anys una gravació de l'Alessandro Moresschi, i la veritat és que impressionava la seva veu. No semblava gens la veu d'un home. Afortunadament hi ha aberracions que han desaparegut d'aquest món!
    Un petó

    ResponElimina
  5. El tinc pendent i no puc opinar, però la foto que han escollit per la coberta és espantosa, espero que el contingut no.
    Ja ho comentaré.

    ResponElimina
  6. Com sempre comentaris molt ben documentats. Abans de comprar qualsevol CD de cant cal passar pel vostre bloc.
    Com a tots la Bartoli m'agrada tot i els seus excesso i sobretot m'agrada la tasca de redescoberta i estudi que duu a terme. Altres es conformen amb el repertori a l'ús i ella sempre va una mica més enllà.
    Petons

    ResponElimina
  7. Hola Josep mare de deu senyor el que es feia per aconseguir un timbre determinat ..... pobres criatures, la veritat el concepte el tenia clar però no la história completa que ens has relatat... gràcies per culturitzar-me

    petunets

    ResponElimina
  8. Jo també soc de les que gaudeix amb la Bartoli així que, i seguint la teva recomanació, aquest disc caurà a les meves mans sí o sí.

    Suposo que el desembre ens tornarem a trobar al Palau per escoltar-la, oi? Recordeu, abans tenim una cita per prendre’ns un cafè, fet?
    Petons.

    ResponElimina
  9. Paco,
    Estem d'acord en dues coses pel que fa a la Bartoli, que és osada i que ens agrada molt la seva veu i forma de cantar.

    Dolors,
    Ja saps que sempre ets benvinguda al nostre cafè, entra-hi sempre que vulguis.

    Maria Teresa,
    Coincidim en que ens agrada molt la Bartoli i en que la portada es lletga a matar, per molt original que vulgui ser.

    Margarida,
    La veu dels castrati era molt especial i dificil de reproduir avui. La veu de Moreschi la podem encara gaudir en alguna gravació com la que segurament vas escoltar, interessant oi?, tot i que imagino que la qualitat (mes de 100 anys d'antiguitat) fa dificil d'esbrinar amb exactitud el timbre real. Per a la pel·licula Farinmelli (1994) es van fer unes barrejes d'estudi sensacionals entre la veu d'una soprano i la d'un contratenor per tal d'obtenir una veu, com a mínim "original".

    Joaquim,
    Estem d'acord, la Glòria quan va comprar el disc ja em va dir que la portada era horrible. Les fotos s'ha de reconèixer que son originals, però esteticament ....

    Laia,
    M'agrada molt el que dius sobre la Bartoli. Efectivament és una cantant que arrisca. Allà on altres cantarien un repertori "clàssic", ella aprofundeix i sempre aporta coses noves.

    Mar,
    Sortosament ens ha tocat viure en una època on aquestes barbaritats ja no s'estilen. N'hi ha d'altres de brutalitats, però lamentablement aquestes hi han estat sempre al llarg de la història del món.

    Tosca,
    I tant que gaudim de la Bartoli, suposo que ja tens les entrades oi?. Nosaltres des de Juliol qu es vanposar a la venda. El cafè previ (i el que calgui) està assegurat, les tradicions s'han de mantenir.

    Moltes gràcies a tothom pels comentaris. Una abraçada

    ResponElimina
  10. Ja l'he escoltat i estic xop de satisfacció.
    Porto tot el dia (i la nit) escoltant el disc.
    Sensacional!

    ResponElimina
  11. Josep,
    Un treball molt interessant no només sobre el cd de la bartoli sinó sobre el fet de la castració. Vaig veure la pel"lícula Farinelli, Il castrato que no em va entusiasmar però em va despertar molt d'interès, tant que sóc seguidora dels que avui els imiten sense perdre els seus atributs virils, i vaig ser una incondicional de la Horne per les seves qualitats canores, tan brillants en general, però sobretot perquè, segons com, ja sonava com un contratenor.
    Ja saps que no sóc ceciliana però tampoc la descarto. hi ha bona part del que canta que m'agrada i la part que em mareja...acabaré, d'una manera o altra, amb aquest cd a les mans.
    gràcies!

    ResponElimina
  12. Què et diré, Josep, que no sàpigues del que en penso, d’aquesta dona?... Horrorosa –i molt- la coberta del disc, però pel que he sentit que heu penjat tu i en Quim em ratifico: Sensacional!

    ResponElimina
  13. Glòria,
    La pel·licula sobre el Farinelli em va agradar bastant, de totes maneres la veu de contratenor no m'acava d'agradar; tot i que, ja no hi tinc el rebuig frontal que hi tenia fa uns anys.
    Ja se que no ets fa de la Ceci però s'ha de reconeixer que sempre fa coses interessants.
    Una abraçada

    Enric,
    Sembla que hi ha unanimitat tant en l'horrorosa portada del disc com en el magnífic contingut musical.
    La Ceci, com sempre, al menys per a mi, sensacional!. Estem esperant ja el concert del desembre al Palau.
    Una abraçada

    ResponElimina