divendres, 16 d’octubre del 2009

I PURITANI al cinema

Els que em coneixeu ja sabeu la meva debilitat per les òperes de Bellini i en particular per I Puritani, la seva darrera obra, una òpera amb molta més orquestració que les anteriors del músic sicilià. Es va estrenar amb gran èxit a París el 25 de gener de 1835, amb llibret de Carlo Pepoli i basada en una novel•la de Walter Scott.

La trama està ambientada en la guerra civil anglesa a mitjans del segle XVII i en un castell governat pels Valton, puritans (seguidors de Cromwell). Al castell també hi viu Elvira, filla i neboda dels Valton, que espera casar-se amb el seu estimat Arturo, oficial monàrquic. Durant la seva presència al castell, Arturo ajuda a fugir a Enrichetta, presonera dels Valton i vídua del rei Carles I que havia estat executat. El casament d’Elvira i Arturo queda suspès per la fugida d’aquest, i Elvira entra en un procés de bogeria. Al cap d’un temps, Arturo torna al castell i explica tot a Elvira que el perdona i poc a poc es recupera de la seva melancòlica bogeria, però Arturo és descobert i condemnat a mort per alta traïció. Però en el moment just de l’execució, arriba la notícia de la derrota definitiva dels monàrquics i el perdó per als vençuts, amb la qual cosa, Arturo és alliberat i pot casar-se amb Elvira.

Tenia moltes ganes de veure en el cinema aquesta òpera, gravada el gener d’enguany al Teatro Communale de Bolonya, amb un repartiment de luxe encapçalat per Juan Diego Flórez (Arturo) i Nino Machaidze (Elvira). I em feia especial il•lusió perquè la gravació d’àudio l’he escoltada moltes vegades i és tan brillant la interpretació, que em mancava la imatge per arrodonir-ho del tot.

Juan Diego Flórez, extraordinari en tot moment, es troba amb una partitura que li va que ni pintada a la seva veu i on pot lluir abastament les seves magnífiques qualitats vocals. Juntament amb la joveníssima (26 anys) soprano georgiana Nino Machaidze formen un molt bon tàndem. Crec que la Nino fa una gran Elvira, fresca, sensible i visualment molt creïble, cosa difícil d’assolir avui en dia. A més, amb uns meravellosos registres interpretatius. Posats a posar algun però, penso que podria arriscar una mica més en algunes àries en què la trobo un pèl conservadora en la manera de cantar. El repartiment el completen un sensacional Ildebrando d’Arcangelo (Giorgio), i un poc convincent Gabriele Viviani (Riccardo). També Ugo Guagliardo (Gualtiero), Gianluca Floris (Bruno) i Nadia Pirazzini (Enrichetta), especialment aquesta última, perfecte en el seu paper de reina vídua. La direcció va anar a càrrec de Michele Mariotti que va completar el gran nivell de la posada en escena general.

Pel que fa al muntatge, m’ha agradat força, auster i sense concessions a les filigranes inútils que malauradament patim tan sovint. La filmació m’ha encantat, amb uns primers plànols i uns enquadres sensacionals que permetien veure perfectament les expressions de la cara dels protagonistes, la qual cosa ens ha permès valorar la gran actuació teatral principalment de la Nino Machaidze i l’Ildebrando d’Arcangelo.

En resum, amb uns mesos de retard hem pogut gaudir d’aquests I Puritani, encara que hagi estat des del pati de butaques d’un cinema. Ara, esperem la propera sortida en DVD d’aquesta gravació.

.

11 comentaris:

  1. che josep, la tegua narrativa operistica es excepssional, la veritat que me encanta, son unes autémtiques classes magistrals, en horabona...abraçades paco

    ResponElimina
  2. Sencillament meravellosa, es la tercera vegada que l'escolto. Ja ho us vaig dir una vegada, llegeixo els vostres post i deixo la música mentre visito d'altres.

    Gràcies per ensenyar-nos..

    Núria

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord amb les vostres apreciacions. El cantants magnifics, però es que l'òpera no té desperdici. Nosaltres a València també gaudirem de debò. Duerien haver fet sessió continua!

    ResponElimina
  4. Paco,
    Ens encanten les teves visites i els teus amables comentaris. La veritat és què ahir a la nit ens ho vam passar molt bé al cinema.

    Núria,
    També volem agrair les teves sempre cordials visites. I Puritani és una de les òperes que més m'agraden i naturalment vam gaudir-ne molt.

    Cristina,
    Ens ho vam passar bé oi?. El JDF fantàstic i la Nino i l'Ilde també impresionants. La filmació de la RAI la vaig trobar sensacional amb els moviments de càmera, els enquadres i els primers plans.
    Esperem que surti aviat el DVD i poguem fer això que dius de la sesió contínua.

    Una abraçada a tots

    ResponElimina
  5. Josep,
    Com sempre ja em torno a repetir: Una estupenda crònica amb uns protagonistas de primer ordre. En Flórez segueix la ratxa que li toca i I Puritani sembla escrita perquè, després d'en Kraus, la canti ell i la nino canta molt bé i a més és bonica i joveníssima.
    Aquesta òpera conté una de les moltes àries que posaria en una llista de preferides: "A te, oh cara". Sembla o és, talment, una oració a l'estimada.
    Amb l'afecte de sempre!

    ResponElimina
  6. Josep!

    Certament és una versió genial! Vaig tenir la sort de veure-la en directe, el passat mes de gener, a Bolonya... vaig sortir emocionadíssim! I molt sorprès per la veu de Machaidze... espectacular!

    Què dir de Flórez!? En sóc un apassionat, em tenia a la butxaca des del primer minut, però va fer mèrits per tal d'aconseguir encisar-me durant tota la representació.

    Ahir hi volia anar al cine, però les obligacions professionals m'ho van impedir; però el DVD no me'l deixaré pedre.

    Una abraçada!!

    Albert

    ResponElimina
  7. ¡Se me pasó! Y eso que lo habia visto anunciado!

    Bueno, pues a esperar el DVD...

    ResponElimina
  8. Glòria,
    Jo crec que Ah te o cara es meravellosa, però I Puritani en té tantes d'àries...

    Albert,
    Quina sort haver tingut l'ocasió de veure-la en directa. Realment va ser una nit inoblidable-

    Teresa,
    Una altra vegada t'ho recordo.
    Sort que aviat sortirà el DVD i en podràs gaudir també.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  9. Efectivament, una òpera meravellosa en una interpretació supèrbia. El JDF en el nivell de perfecció a què ens té acostumats (encara que crec que no m'hauria fet una foto amb ell)i la Machaidze encantadora com a cantant i com a actriu. En el seu cas, crec que assistim al començament d'una carrera extraordinària. I què dir de l'Ildebrando d'Arcangelo? Quina versatilitat la seua, capaç de fer des dels papers més buffos als més dramàtics. Em van emocionar profundament les seues intervencions.
    Respecte als primers plànols, la sensació que em produeixen és ambivalent: d'una part, és un privilegi veure tan de prop els artistes, observar com respiren, com s'emocionen... Però té també quelcom d'impúdic: veiem també coses que no hauríem de veure des de la platea: com suen, com es fatiguen...
    En resum, una vetllada magnífica i una enveja molt sana dels que hi pogueren assistir en directe.

    Una abraçada des de València.
    Lluís

    ResponElimina
  10. Vaig disfrutar moltíssim de la versió cinematogràfica d'aquests Puritani.Juan Diego Flórez va demostrar un cop més el seu maravellós fraseig i aquesta capacitat de tornar bell tot alló que canta.Nino Machaidze está avui en dia en una posició privilegiada dins de la corda de soprano.Veu i físic enlluernadors,fraseig preciós,sense limits en els sobreaguts que Bellini no va escriure i la tradició ha imposat.

    ResponElimina
  11. Lluís,
    Estic d'acord amb tu al cent per cent. Pel que fa al tema dels plànols curts, i tal com tu dius és veu l'esforç, la suor, el cansament... Jo crec que això és positiu perquè molta gent es creu que el que fa el JDF o la Nino o d'altres cantants, com que ho fan tan bé, és molt fàcil de fer. Aquest detallisme (que pot ser excessiu, no ho nego) crec que acosta molt més l'esforç dels cantants al gran públic.

    Dandini,
    Jo també vaig gaudir i molt, amb aquests meravellosos "puritans".
    El que passa és que ha vegades, i sense voler-ho, tens la temptació de comparar l'actuació d'una cantant (en aquest cas la Nino Machaidze) amb els referents que has escoltat sovint (Callas, Gruberova, etc) i efectivament son interprets diferents. Pel que fa a la Nino Machaidze, estic totalment d'acord en que és sens cap dubte una de les grans veus, no ja del present sinó també del futur.

    Gràcies per les vostres aportacions. Una abraçada

    ResponElimina