diumenge, 25 d’octubre del 2009

UN MARIT IDEAL

Hem tingut ocasió d’assistir a les sessions prèvies de l’obra Un marit ideal, d’Oscar Wilde, que es representa al teatre Goya, dirigida per Josep Maria Mestres. L’estrena oficial serà la setmana vinent.

Oscar Wilde, poeta, dramaturg, novel•lista, crític literari i assagista nascut a Dublín el 1854, fill d’un metge i d’una escriptora, és un dels autors més brillants de l’època victoriana.
Les seves obres teatrals es caracteritzen per ser una crítica enginyosa i punyent de la societat victoriana en què va viure, dels seus vicis i les seves corrupcions.

La comèdia que aquests dies s’està representant al teatre Goya n’és un exemple. Josep Maria Mestres ha adaptat l’obra als nostres dies, amb una vigència total dels temes tractats: la corrupció del món de la política, el tràfic d’influències, l’especulació, la doble moral... Malauradament, són conceptes que no ens són gens aliens aquests dies, en què ens envaeixen els episodis d’escàndols polítics i de corrupció econòmica. Però també es parla d’amor, de sentiments, de relacions de parella, de marits ideals... o que no ho són tant!.

L’argument se centra en la història d’un polític, un marit ideal per a la seva esposa davant dels ulls de la societat en què viu. Però aquesta harmonia es veurà trencada quan apareix en escena una dona que coneix el passat obscur del polític.

I com corresponia a una obra important, un repartiment de nivell: Joel Joan, Abel Folk, Camilo García, Sílvia Bel, Mercè Pons, Carme Balagué i Anna Ycobalzeta, que amb la seva experiència i versatilitat ens acosten els personatges i ens els fan totalment creïbles.

El text és un seguit de frases brillants i intel•ligents característiques de l’obra d’Oscar Wilde. Seria bo que aquesta: “Les circumstàncies no han de canviar mai els principis”, en boca de l’esposa del polític, fos realment un reflex d’honestedat però...

En resum, una obra totalment recomanable, per passar una bona estona amb humor, però sense oblidar el rerefons del text, vigent més de cent anys després que va ser escrita.
-

11 comentaris:

  1. Josep; Aquesta la tinc pendent per anar a veure-la. Ja t'ho comentaré. Fins la propera¡¡.

    ResponElimina
  2. Carai quin planter d'actors més bo!! a veure si hi anem. Molts petons.

    ResponElimina
  3. estimat josep, he encargado un d.v.d, llamado el de los 400, es un stabat mater compuesto por un compositor de mi pueblo, estrenado en el año 1992, habia una orquesta con 80 músicos y 320 cantores, cuando la tenga te lo diré, y como siempre tu narrativa, espléndida..saludos paco

    ResponElimina
  4. Josep,
    Estupenda recomanació atès el text i els intèrprets. Wildeana com sóc ja li tinc reservada una visita al meu espai. Wilde, com vens a dir, era un dialoguista brillant. Conec ua digna versió cinematogràfica de l'obra que ressenyes però em fas venir ganes d'anar a la funció.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Glòria, n'han badant badant s'ha m'havia colat el meravellos salmó que tenies posat al post anterior.

    El peix com més simple més bó!!

    Rècords

    ResponElimina
  6. A veure si animo al Carles d'anar a veure-la, el pobre està tan enfeinat amb el seu projecte que no surt de casa ni per fer un cafetó. Moltes gràcies per la recomanació guapíssims!
    Besets!

    ResponElimina
  7. Estimades i estimats,

    Aneu a veure-la!. Passareu una bona estona i SI JA ERA VIGENT, ARA HO ÉS MÉS QUE MAI!!!!!!!!!.

    Gràcies pels vostres comentaris i una abraçada a tothom.

    ResponElimina
  8. Ui! avui la Sandra m'ha dit si havia llegit el vostre post i jo com sempre al meu món no m'havia enterat "que feliç que vist a la parra". M'ha dit que me'l llexiges i després que la truques per posar data per anar a veure-la!!

    Ja veieu la que meu liat cafeters!!

    Records

    ResponElimina
  9. Precisament ahir en parlàvem amb el Pere i dèiem que estaria bé anar-la a veure.
    Perdona, Glòria, que encara no t'hagi respost la pregunta dels carquinyolis, però és que encara NO tenim internet! Et poso aquí la resposta perquè no hagis de tornar al meu bloc.
    Després de tallar-los els poso PLANS a la reixeta del forn, perquè es torrin millor per les dues cares. Ja em diràs si t'han agradat quan els tastis!
    Un petó

    ResponElimina
  10. És que les relacions entre parelles sempre són les mateixes, siguin de quan siguin i per això hi ha temes intemporals.
    Sabeu que esteu molt guapots a la foto d'entrada al blog?

    ResponElimina