divendres, 20 de novembre de 2009

EL SOMNI DE TÀRRACO


Avui vull recomanar un llibre que he acabat de llegir gfa només un parell de dies i que m’ha agradat força.

Es tracta de “El somni de Tàrraco” de Xulio Ricardo Trigo, una novel•la amb tots els components clàssics, assassinats, amors, traïcions, conspiracions, abusos i ànsies de poder, etc, que la fan especialment atractiva i engrescadora per al lector.

Partint d’un fet històric, l’estada de l’emperador Octavi August a Tàrraco entre els anys 25 i 27 a.C., l’autor munta una trama amb una colla de personatges, uns reals i d’altres ficticis, tots ells, però, representatius de la societat romana de l’època. Es tracta d’una obra coral on cap dels personatges és el protagonista absolut, sinó que cadascun té el seu espai perfectament estructurat en la història.

El fil conductor de la novel•la el porta el metge Perthus, nascut a les muntanyes d’Ausa (Vic) que l’any 44 d.C. explica els fets que van succeir 60 anys enrere quan l’emperador Octavi governava l’imperi des de Tàrraco, on hi va anar per controlar in situ la lluita contra les tribus rebels del nord de la península ibèrica. A més, el clima mediterrani ajudava la malmesa salut de l’emperador
Octavi, durant el temps que va ser a Tàrraco, també va dissenyar l’urbanisme d’una ciutat que aspirava ser una de les més grans de l’imperi. Tot i qué la figura de l'emperador apareix constantment, la seva persona gairebé no apareix en la trama. Si que ho fa, en canvi, i amb molt protagonisma, la seva esposa Lívia Drusil·la.

Ahir vaig tenir ocasió d’anar a la presentació de “El somni de Tàrraco” a La Casa del Llibre de Barcelona i això em va donar l’oportunitat de conèixer millor tant l’autor com tot el que es relaciona amb aquest llibre, fets, anècdotes i personatges. Per cert, el mateix autor va confessar l'especial fascinació que va sentir per algun dels personatges, com Lívia o Perthus, durant el periode d'elaboració de la novel·la.

Finalment voldria dir, que com que l’anterior llibre de Xulio RicardoTrigo, “Els secrets de la reina”, m’havia agradat molt, en tenir notícia de la publicació de “El somni de Tàrraco”, no m’ho vaig pensar gens ni mica alhora de llegir-lo. A més, jo sóc un entusiasta de la història antiga i m’alegra comprovar que després d’un llibre com “Barcino”, de la Maria Carme Roca, que va tenir molt bona sortida, Edicions 62 aposta per una altra novel•la ambientada a la Catalunya romana.


.

14 comentaris:

  1. Benvolgut Josep,
    Com que jo visc a la Catalunya romana...acabaré llegint sino totes algunes de les novel·les de les quals tan bé parles.
    Sempre em pregunto si els fets que surten a les novel·les històriques són tan reals com la mateixa història, matèria que em result molt dura. Si així fos, de vegades, em podria entrenir mentre aprenc.
    La meva única novel·la històrica -no sé si mai te l'he dit- és Memorias de Adriano de la Marguerite Yourcenar i traduïda estupendament per Julio Cortázar. Si totes fossin com aquella...No et va agradar?
    Amb afecte.

    ResponElimina
  2. Just avui em mirava a l'escaparata de la llibreria 3 i 4 aquest llibre. Encara me l'acabaré llegint després d'haver llegit el magnífic post que li dediques. El llibre que referencia la Glòria, de la Marguerite Yourcenar el vaig llegir fa uns quants anys i recorde que em va encantar. Si no te l'has llegit, també te'l recomane.

    ResponElimina
  3. Em fa mitja vergonya dir que no he llegit res de Xulio Ricardo Trigo, de qui en tinc molt bones referències, i ara la teva proposta m'ha agradat. El 30 començo vacances, així és que... Sí, m'ha fet gràcia, sí...

    ResponElimina
  4. Glòria,
    Ja se que no ets partidaria de les novel·les històriques. Jo de tota manera penso que això de "novel·la històrica" no és res més que una etiqueta per vendre, ja que totes les novel·les estan ambientades en algun periode o altra i sempre hi apareix alguna referència històrica o algun personatge per centrar-te en l'època en que es desenvolupa la trama. Es pot considerar novel·la històrica l'ombra del vent? o soldats de Salamina? o tantes d'altres?. Pel que fa a Memòries d'Adrià el vaig llegir fa molts anys i em va agradar, com també em van agradar força "L'enigma de Constantí el Gran" d'Albert Salvdó o el famòs "Jo Claudi" de Robert Graves.

    Francesc,
    L'altra dia quan vaig anar a la presentació del llibre, es va parlar força del historial literari de X.R.Trigo, i aquest senyor va viure uns quants anys a València, on va col·laborar en "El Temps". Des de fa 5 anys viu a Tarragona i d'aquí ve la seva fascinació per l'antiga Tàrraco.

    Enric,
    El senyor X.R.Trigo, com segur que deus saber, té una llarga trajectòria literaria, des de poesia fins a novel·les jovenils, i jo no el vaig descobrir fins que vaig llegir l'any passat la seva anterior novel·la "Els secrets de la reina", que tot sigui dit, em va encantar.

    Una abraçada a tots.

    ResponElimina
  5. Hola Josep, un altre cap a la llista de pendents! Gràcies per l'informació.

    ResponElimina
  6. Benvolgut Josep. En Primer lloc agrair-te la teva assistència a la presentació de "El somni de Tàrraco" i, com no, aquest comentari sincer i entusiasta.
    Jo també escric des de la sinceritat, intento comptar amb el lector i llegir els comentaris teus i dels teus visitants és un plaer.

    Els diria que si finalment la llegeixen espero que els agradi.

    Una abraçada

    X. R. Trigo

    ResponElimina
  7. Amics i amigues, jo ahir vaig tenir la sort de ser present a la presentació d'aquest llibre a Vic. Ja me l'havia llegit, els "Secrets de la Reina" em va agradar força i la poesia d'aquest autor descansa a la tauleta de nit.
    Us engresco a la lectura del "Somni de Tàrraco" No us decebrà!

    ResponElimina
  8. A mi m' agrada molt llegir novel.la històrica, així que aquesta recomanació me l' anoto, que segur que m' agrada, i d' aquest autor no he llegit cap llibre.
    ptns.

    ResponElimina
  9. Maia,
    Si tens ocasió de llegir-lo ja veuràs com és tracta d'un llibre que retrata molt bé la societat de l'època i a més molt agradable de llegir.

    Xulio,
    Em va agradar la presentació del llibre i les explicacions que vas donar sobre "El somni de Tàrraco". També em va semblar força original l'entrevista que et va fer el Vicenç Llorca i per descomptat em va satisfer molt el fet d'haver-te conegut en persona.

    Anna,
    A mi també em va agradar molt "Els secrets de la reina", però haig de dir que llegint "El somni de Tàrraco" també m'ho he passat molt bé, i amb una colla de personatges que es fan força entranyables.

    Anna F.
    Em sembla que pels que ens agrada la novel·la històrica, tenim al davant un del autors que ens pot oferir hores de lectura amenes i engrescants.

    Una abraçada a tots

    ResponElimina
  10. Doncs l'haurem de llegir!
    He de reconèixer que d'aquest autor no he llegit res. Les novel·les històriques sempre tenen un plus, perquè se suposa que l'autor s'ha hagut de documentar i això és d'agrair.
    Petons

    ResponElimina
  11. Josep, amb les teves interessants recomanacions la llista de llibres per demanar enguany als "reis" ja la tenim molt plena. Ja tenia apuntat "Els secrets de la reina" i ara anotaré també este. El que necessitem es temps per poder llegir tanta cosa com ens agradaria!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Margarida,
    A mi ja em va agradar molt el seu darrer llibre ·Els secrets de la reina". Tens tota la raó, el treball de documentació és la base d'una bona novel·la i si és sobre fets històrics encara molt més.

    Crsitina/Lluís,
    Si teniu ocasió de llegir qualsevol dels dos llibres, estic segur que us ho passareu d'allò més bé.

    Una abraçada a tots i gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina
  13. Josep,
    És cert que això de "novel·la històrica" respon més aviat a una etiqueta comercial però en el que no estic d'acord és en l'idea de que totes les novel·les són històriques pel fet d'estar ambientades en una època. És més les paraules "novel·la" i "històrica" no hauríen ni de poder anar juntes atès que per principi la novel·la ficciona. "Soldados de Salamina" és, com el mateix autor declara, un "relat real". Els fets varen succeir fa només quatre dies. Quan un autor, ben lliure de fer-ho, dòna veu a personatges històrics a part d'agosarat em sembla absolutament mancat de credibilitat.
    Aquesta llarga entrada, apreciat Josep, només ha volgut ser un raonament sobre un adjectiu tan important com és "històric" que, a parer meu, exigeix el rigor de la ciència.
    Rep tot el meu afecte.

    ResponElimina
  14. Estimada Glòria,
    Estic d'acord amb el que dius. Ara bé, per a mi és igual d'agosarat posar paraules en boca de Juli Cèsar, com posar-les en boca de Hitler, encara que hi hagi dos mil anys de diferència, ja que un investigador pot basar-se en fets, però no en las paraules que va dir un personatge en un moment determinat, a menys que fos en un discurs públic, i caldria veure en aquest cas, qui les ha transcrit per a la posterioritat. Estic d'acord en que les coses és poden fer amb rigor o barroerament. Crec com tu, que hi ha escriptors amb un gran treball de recerca i d'investigació i com en totes les coses, n'hi ha que s'aprofiten del boom de vendes d'un determinat producte. Basicament crec que estem bastant d'acord en els plantejaments.
    Com sempre, rep una forta abraçada.

    ResponElimina