En la darrera classe de la Mireia Carbó, dedicada a la cuina catalana, ens va ensenyar a fer el trinxat de la Cerdanya, un plat de muntanya que tot i tenir el seu origen en aquesta comarca, és ben conegut a tot Catalunya. Els ingredients bàsics són la col, millor si és col d’hivern o col de paperina, i la patata.
La forma típica de presentar aquest plat és en forma de truita, però per què no donar-li un aire diferent i presentar-lo amb una anella d’emplatar?.
Ingredients:
- 1 col
- 4 patates
- 4 llesques de cansalada
- 4 grans d’all
- Oli d’oliva
- Sal
Preparació:
Bullir la col i les patates. Escórrer-les, xafar-les amb una forquilla i reservar-les.
En una paella, escalfar un raig d’oli d’oliva i sofregir-hi els alls. Retirar-los. En el mateix oli, daurar la cansalada.
Afegir-hi la col i la patata i coure-ho tot junt. Donar-li forma de truita, si es vol presentar d’aquesta manera.
Jo, avui, per fer-ho diferent, me n’he sortit de la tradició i l’he presentat amb una anella d’emplatar.
Servir el trinxat acompanyat d’un tros de cansalada.
.La forma típica de presentar aquest plat és en forma de truita, però per què no donar-li un aire diferent i presentar-lo amb una anella d’emplatar?.
Ingredients:
- 1 col
- 4 patates
- 4 llesques de cansalada
- 4 grans d’all
- Oli d’oliva
- Sal
Preparació:Bullir la col i les patates. Escórrer-les, xafar-les amb una forquilla i reservar-les.
En una paella, escalfar un raig d’oli d’oliva i sofregir-hi els alls. Retirar-los. En el mateix oli, daurar la cansalada.
Afegir-hi la col i la patata i coure-ho tot junt. Donar-li forma de truita, si es vol presentar d’aquesta manera.
Jo, avui, per fer-ho diferent, me n’he sortit de la tradició i l’he presentat amb una anella d’emplatar.
Servir el trinxat acompanyat d’un tros de cansalada.
Glòria, t'ha quedat una presentació preciosa!!! M'encanta el trinxat i mira que a casa mai l'he fet...ara em la teva recepta la faré segur!!! ;)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
oooohhhhh! Glòria quina pasada!
ResponEliminaJo vaig estiuejar molt anys a Martinet de Cerdanya i aquest era el meu plat, m'agrada amb bogeria!
La meva mare no ho antes mai sempre em diu que: només és verdura, que no n'hi ha per tant però jo crec que el trinxat de cerdanya és un luxe de dinar ;))
Rècords
Estic totalment d'acord amb la vella carmanyola, tot i ser verdura és un plat exquisit... i amb aquestes fotos fins i pot es pot sentir l'oloreta tan especial que fa el trinxat.
ResponEliminaJosep, Glòria ens veurem diumenge al Raval però no sé dir-vos a quina hora. Hem d'acabar de lligar amb els horaris de dinar i migdiades de la petita. Bona sort i bons castells, i ens veiem!
Ohhhhhhhhhhhhhhhhhh, m'encanta el trinxat, moltissim, i aquest vostre ha quedat espectacular.
ResponEliminapetonets
Ara
Quina bona pinta!!! Mmmmmm...!!!
ResponEliminahola glória maravelossa recepta, me agrada y la faré, pero en forma de truita, la mégua capassitat artistica per emplatar nó me permetex ferla axina....abraçades per a tú y el josep....paco
ResponEliminaés un dels meus plats preferits...m'apunto la vostra versió!
ResponEliminaHola amics, ara només ens falta una mica de frescota, no? Aquest trinxat pinta meravellosament bé, i amb la cansalada, mmmmm!
ResponEliminaHola Glòria!! Quin trinxat més maco que us ha quedat!! És un dels plats de verdura preferits per mi i pels nens (que mira que de vegades costa que mengin verdures!!).
ResponEliminaGran recepta per aguantar el fred que ens vindrà tard o d'hora!
Una abraçada!!
PD: Diumenge veniu a la Diada del Minyons? A veure si encara ens veurem!! Bona diada castellera!
El trinxat és un clar càs de multiplicació culinaria. On tres ingredients donen un resultat molt major que la simple suma de sabors.
ResponEliminaI la presentaciò també m'agrada!
Glòria, quina presentació més bonica n´has fet del trinxat de la Cerdanya!! La Mireia estarà contenta, quina bona alumna que ets! ;)
ResponEliminaPetons!
Coincideixo totalment amb els comentaris: el trinxat és un plat de verdura que considero totalment de luxe! I presentat així, amb una anella d'emplatar i la cansalada ben cuita per sobre, segur que podria ser un plat de carta de qualsevol restaurant de categoria ;)
ResponEliminaGlòria, que bonica aquesta manera de presentar-lo, i ja sortim de l'avorrida forma de truita a la que ens té acostumat el trinxat!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Eva,
ResponEliminaNo és la presentació tradicional, però així vestim el trinxat de festa, oi?.
Anna,
Me n'alegro que aquest plat et porti records dels teus estius a Martinet de Cerdanya, un entorn preciós.
Aquesta és una de les tres receptes de la Mireia, de cuina catalana. Et passo les altres dues.
Glòria,
Doncs apa, a preparar tota la intendència i segur que ens veiem. A més, s'ha de veure el 3 de 10 en directe!.
Ara,
Oi que és boníssim?. I a mi que quan era petita no m'agradava la col...
Albert,
Bona pinta i ben bo!. S'ha de dir que el Josep es va lluir en la foto, eh?.
Paco,
Doncs així mantindràs la tradició al 100%!. Jo també l'he fet a vegades en forma de truita, però mira, de tant en tant, va bé canviar una mica!.
Teresa,
Què tindrà aquest plat que amb uns ingredients tant humils agrada a tanta gent?.
Parella,
És veritat que aquest plat s'adiu amb un temps més fred, però hi posem una mica d'imaginació, i llestos!.
Nuni,
Sí que anirem a la Diada de Minyons. A veure si ens trobem, perquè hi haurà un munt de gent, eh?.
Òscar,
M'agrada la teva definició. Trobo que has encertat plenament!.
Mercè,
Nosaltres som alumnes aplicats però és que la mestra...
Gemma,
Emplatat així, per un dia sortint de la tradició, li donem un aire de festa, que el trinxat també s'ho mereix, oi?.
Dolça,
De tant en tant va bé innovar, oi?.
Una abraçada a tothom
Boníiiiissim!!! i aquesta presentació, preciosa!
ResponEliminaJo ho faig sovint, a vegades amb col i a vegades amb bledes, que també ens agraden molt.
M'apunto el emplatat!
Petonets
Me encantan estas recetas y me recuerda lo fantásticamente que se come por vuestra zona, aprovecho para mandaros un beso a la los dos
ResponEliminaAquest és un plat que he descobert fa pos i quan puc el faig, la presentació em sembla una bona alternativa
ResponEliminaEster
Una classe ben aprofita i uns alumnes avantatjats! m'ha agradat molt com heu presentat el trinxat.
ResponEliminaB7's
Mmmmmmmm m'encanta el trinxat a casa en fem practicament cada setmana queda molt bo, nosaltres en comptes de cansalada li posem botifarra negra espatarrada i queda molt i molt bó
ResponEliminapetonets
A casa en fem moltes vegades. Recordo que quan els meus nens eren petits i els hi vaig fer per primera vegada van rondinar molt i els vaig dir que en faria cada setmana fins que els hi agradés. Ara els hi encanta!!!!
ResponEliminaLes fotos fantàstiques, quasi se sent l'olor!!!
Glòria t'ha quedat chachi piruli
ResponEliminaL presentació un 10
Petons
Un plat de subsistència de tota la vida a las comarques de muntanya, amb una presentació molt actual.
ResponEliminaPetons
Maria,
ResponEliminaAmb bledes ja ho tenim més difícil a casa nostra, perquè al Josep no és que li agradin precisament, ja, ja.
Su,
Es una maravilla conservar y compartir los platos típicos de nuestras zonas respectivas.
Ester,
Sempre és bo descobrir coses noves i si a més agraden, molt millor!.
Maragda,
És que de les classes de la Mireia se'n treu tan profit!.
Mar,
També m'agrada la idea de la botifarra negra espatarrada, ja, ja, quina forma més divertida de dir-ho!.
Cristina,
Això sí que és constància!. Segur que els agrada el trinxat perquè el feies molt bo!.
Reme,
Moltes gràcies. I a més, era bo!!!!.
Sion,
Sobretot, val la pena menjar-lo quan s'està de visita o d'excursió per aquelles terres de la Cerdanya tan boniques!.
Una abraçada a tothom
Jo , el diumenge vaig tenir convidats i vaig fer un trinxat , amb la col, la patata ,la cansalada i vaig posar-hi una botifarra negra que li va donar molt de gust, però no hi vaig posar all, no ho sabia que si posava all.Li volia fer una foto , sort que no ho vaig fer perquè el costat del teu trinxat , el meu no valia res.
ResponEliminaFins aviat
Josep; Molt ben "emplatat" aquest trinxat de la Cerdanya, i amb la garantía de les classes de la Mireía Carbó..., deliciós¡¡. Que vaigi de gust Josep.
ResponEliminaDolors,
ResponEliminaAixò de posar-hi botifarra negra, algú més m'ho ha explicat. Trobo que és molt bona idea. I segur que el teu trinxat també era de foto, eh?.
Josep,
El Josep i jo ens hem repartit el "mèrit": ell, la foto i jo, la recepta!.
Fins aviat
La meva sogra el fa boníssim, segur que tan rebo com el vostre, amb aquesta presentació tan moderna i actual, però amb el gust tradicional d' aquest plat tan nostrat!!
ResponEliminaUn petó! Beth
Segons expliquen els cerdans, la gràcia “absoluta” del trinxat és que la col que s'utilitzi hagi estat “tocada” pel fred, però jo, sigui estiu o hivern, quan he anat a la Cerdanya SEMPRE he demanat trinxat. I a casa en fem molt sovint.
ResponEliminaT'ha quedat una presentació magnífica, Glòria.
Beth,
ResponEliminaI no li has demanat la recepta a la teva sogra?. Segur que te la donara encantada!.
Enric,
És veritat que la col que es recomana per al trinxat és la col de paperina, o col d'hivern o... perquè té un altre nom que no recordo, però encara que no sigui hivern, mentre hi hagi una col...
Una abraçada
hola! presentat com a timbal li dona tot un nivell!!!
ResponEliminaUmm quin plat més bo, no el coneixia, segur que és ben saborós...m´ha encantat la forma de presentar-lo...petonetssss
ResponEliminaAnna,
ResponEliminaTot i que la forma tradicional és la de truita, a mi em va agradar fer-lo diferent de presentació.
Mª José,
És un plat típicament català i muntanyenc, apropiat per als dies de fred que no arriben.
Mencanta aquest plat, ès un del que preparo sovint a l'hivern. Presentat aixi queda de festa major.
ResponEliminaUn petó