Hi ha diades que passen a la història col•lectiva d’una colla castellera. La d’avui a Terrassa ho ha estat per als Castellers de Sants. Una colla nascuda al barri barceloní l’any 1993 i que en tan sols 16 anys ha assolit tota una àmplia gamma de castells fins arribar al tres de nou amb folre. El d'avui a Terrassa ha estat el tercer que la Colla ha descarregat.
Els castells de nou pisos no tenen secret per a colles de la zona tradicionalment castellera com Valls, Vilafranca o Tarragona. Els Minyons de Terrassa han estat l’única colla capaç de competir amb elles.
Per tant, assolir un castell de nou pisos per a una colla castellera que no és de les anomenades “grans”, és tot un èxit i una demostració de la il•lusió i el treball de tots els membres del grup. Naturalment, tot això ha d’anar acompanyat d’un nivell tècnic i una constància en la feina que només s’aconsegueix amb el pas dels anys, és a dir amb l’experiència. En podria posar molts d’exemples de tot això, però només en posaré un. Quan jo vaig entrar a la Colla de Sants, fa dotze anys, castellers que avui han estat enmig del tronc en el tres de nou, eren els anxenetes de la Colla.
Això vol dir que aquells nanos de fa dotze anys han crescut i han seguit fent castells, han guanyat experiència i han adquirit un nivell tècnic extraordinari. Al mateix temps s’ha anat produint un relleu generacional que ha fet que molta gent que va estar en primera línia durant molts anys hagi pogut enretirar-se (què no retirar-se) a una segona línia. I és que una colla castellera sempre ha de créixer, i ho ha de fer per la part de dalt, és a dir, cada any o cada dos anys s’ha d’anar renovant la canalla que és l’autèntica pedrera dels castells.
A Sants sempre hem cuidat molt la canalla, i una manera de fer-ho és assajant molt els castells i no portar a plaça construccions impossibles (malauradament no tothom ho fa) per tal d’evitar caigudes i lesions. Una prova de tot això és que dels gairebé 200 castells que els Castellers de Sants han intentat aquest any, només n’han caigut dos. També cal recordar que la Colla de Sants va ser la precursora del casc per a la canalla. Però aquesta és una altra història, avui el que toca és celebrar la millor actuació dels nostres 16 anys i que per segona temporada consecutiva, hem estat l’única colla de la ciutat de Barcelona que pot lluir castells de nou pisos. I és que a banda de les colles del Camp de Tarragona i del Penedès, només a Mataró i a Terrassa s’han fet castells de nou.
Força Borinots
Els castells de nou pisos no tenen secret per a colles de la zona tradicionalment castellera com Valls, Vilafranca o Tarragona. Els Minyons de Terrassa han estat l’única colla capaç de competir amb elles.
Per tant, assolir un castell de nou pisos per a una colla castellera que no és de les anomenades “grans”, és tot un èxit i una demostració de la il•lusió i el treball de tots els membres del grup. Naturalment, tot això ha d’anar acompanyat d’un nivell tècnic i una constància en la feina que només s’aconsegueix amb el pas dels anys, és a dir amb l’experiència. En podria posar molts d’exemples de tot això, però només en posaré un. Quan jo vaig entrar a la Colla de Sants, fa dotze anys, castellers que avui han estat enmig del tronc en el tres de nou, eren els anxenetes de la Colla.
Això vol dir que aquells nanos de fa dotze anys han crescut i han seguit fent castells, han guanyat experiència i han adquirit un nivell tècnic extraordinari. Al mateix temps s’ha anat produint un relleu generacional que ha fet que molta gent que va estar en primera línia durant molts anys hagi pogut enretirar-se (què no retirar-se) a una segona línia. I és que una colla castellera sempre ha de créixer, i ho ha de fer per la part de dalt, és a dir, cada any o cada dos anys s’ha d’anar renovant la canalla que és l’autèntica pedrera dels castells.A Sants sempre hem cuidat molt la canalla, i una manera de fer-ho és assajant molt els castells i no portar a plaça construccions impossibles (malauradament no tothom ho fa) per tal d’evitar caigudes i lesions. Una prova de tot això és que dels gairebé 200 castells que els Castellers de Sants han intentat aquest any, només n’han caigut dos. També cal recordar que la Colla de Sants va ser la precursora del casc per a la canalla. Però aquesta és una altra història, avui el que toca és celebrar la millor actuació dels nostres 16 anys i que per segona temporada consecutiva, hem estat l’única colla de la ciutat de Barcelona que pot lluir castells de nou pisos. I és que a banda de les colles del Camp de Tarragona i del Penedès, només a Mataró i a Terrassa s’han fet castells de nou.
Força Borinots
.
Fantàstic!!
ResponEliminaFelicitats intrèpids castellers, per la bona feina, per ser com sou, per les magnífiques estructures que aixequeu i per protegir tant a la canalla!!! Sou fantàstics!! Petons i gràcies per explicar-ho!
ResponEliminaOstres, nanos, tan a prop que vivim i tan poc que ens veiem! A veure si em passo a algun assaig, que em faria molta gràcia!
ResponEliminaAmunt Castellers!!
ResponEliminaFelicitats per la feina ben feta.
Oreto,
ResponEliminaGràcies, va ser una diada magnífica
Vermells,
El tema de la protecció de la canalla és una cosa que des de fa anys que a Sants la cuidem molt. Sempre hem preferit no arriscar i prevenir lesions especialment en els més petits, i això a la llarga és nota.
Mar,
Ara la temporada ja està practicament acabada, però l'any que ve si t'interessa només cal que ho diguis i quedem.
Tosca,
Tal i com deia aquell "slogan" la feina mal feta no té futur, i això és un a veritat com un temple.
Gràcies a tots pels comentaris. Una abraçada
Moltes Felicitats per aquesta colla tan jove i tan maca.!!i a vosaltres per cuidar-los tan bé.
ResponEliminauna abrasada.
Feliçitats i força!!!!!!!!!
ResponEliminaDolors,
ResponEliminaEls castells és una activitat que ens agrada molt, ja fa més de dotze anys que sóm de la Colla de Sants i francament ens hi trobem molt a gust, i més quan hi ha celebracions com la de diumenge passat.
Maia,
Gràcies per la felicitació, esperem que l'any que vé, castellerament parlant, sigui encara millor que aquest.
Una abraçada a les dues
Els castells, tots m'agraden, ja sabeu que soc de la terra.
ResponEliminaGloria, que maco t'ha quedat el trinxat així preparat, molt més modern que en forma de truita, que és el de sempre. Una bona idea.
Castells imponents. Enhorabona gent de Sants!
ResponEliminaMaria,
ResponEliminaJa sé que cstellerament parlant ets "verda" i tot i que nosaltres ens els mirem de lluny (les proeses dels "verds"), els éxits dels "borinots" no estan gens malament oi?.
Glòria,
Gràcies per la felicitació. Quan un castell és corona és una sensació dificil d'explicar i que ens emociona als que ho vivim de molt a prop.
Una abraçada a les dues
Uns dies abans havia llegit al suplement del “Punt” l'important que era tant per a vosaltres, la colla de Sants, com per la dels castellers de Barcelona aquesta jornada castellera, i en silenci us vaig desitjar sort.
ResponEliminaM'alegro molt que us sortissin bé les coses, però després d'haver llegit tot el que expliques sobre la diem-ne “filosofia” de la vostra colla, entenc que estigueu tan eufòrics per veure-us compensats per la feina ben feta i no pas per la sort.
L'enhorabona!
Enric,
ResponEliminaEn els castells la sort és molt important, ara bé si previament no hi ha una bona base de treball, és impossible que puguis optar a tenir sort. I si, realment l'eufòria era llògica ja que s'havia treballat molt per tal de fer un castell de 9 i fins a Terrassa no hi va haver la sort necessària per a fer-lo.