dissabte, 12 de desembre de 2009

LA REINA TORNA AL PALAU

Dijous al vespre vam tancar una setmana plena de música, assistint a l’extraordinari concert que la Cecilia Bartoli va fer al Palau de la Música, presentant el seu darrer treball Sacrificium.

D’entrada dir que la sufocant temperatura i l’estretor del Palau (també se’n van endur espai?), posava les coses difícils a un públic que l’omplia, però la gran actuació de la Bartoli va compensar amb escreix les incomoditats i el sacrificium dels assistents.

La cantant romana reuneix tots els ingredients que la fan estimadíssima, gran personalitat, simpatia, caràcter i una veu sensacional que fa les delícies dels afortunats que vam gaudir-la in situ. En aquesta actuació va estar acompanyada per Il Giardino Armonico, una prestigiosa formació de músics especialitzats en la interpretació de música històrica. La direcció de Giovanni Antonini va ser magnífica, i no tan sols va dirigir sinó que va ser el solista del concert per a flauta de bec de Giuseppe Sammartini que van interpretar en la segona part del concert. La compenetració entre cantant i orquestra va ser total en tot moment, i és que la col•laboració ve de lluny, ja que amb ells, Cecilia Bartoli va gravar el disc que ahir presentava i anteriorment el dedicat a àries de Vivaldi.

L’entrada de la Cecilia a l’escenari ja va ser “genial”. Vestida a lo D’Artagnan, amb botes altes, capa i barret d’ala ampla inclosos, va saludar al públic amb reverència mosquetera i va llençar el barret fent-lo volar abans de posar-se a cantar. A la part final del concert va canviar el vestuari i va aparèixer amb un look totalment barroc, amb un cos daurat, una llarga cua vermella i plomes al cap.
Va cantar una dotzena d’àries, cinc de Porpora, i una de Broschi, Veracini, Vinci, Leo, Araia, Graun i Caldara, dividides en dues parts. Al final, dues “propines” de Händel i Broschi que van fer que el concert durés gairebé dues hores i mitja, incloent un descans de 35 minuts. Per a mi ha estat un agradable descobriment (ho va ser la primera vegada que vaig escoltar el disc) d’un músic com Nicolò Porpora, mestre de cant napolità i autor de 50 òperes i 12 cantates, composades en la primera meitat del segle XVIII.

La veu de la Bartoli va sonar en tot moment plena, clara i fresca, amb notes inacabables com només ella ho sap fer, que mantenien als espectadors amb un ohhh! contingut que esclatava amb crits i aplaudiments d’admiració al final de la interpretació.

Des de fa uns anys, els treballs discogràfics de Cecilia Bartoli es caracteritzen per la seva originalitat. Però sempre se n’ha sortit i amb nota!. I és que estem parlant d’una autèntica fora de sèrie que ha triomfat arreu del món, tot i la seva aprensió a viatjar en avió.

A la seva energia i expressivitat interpretativa cal afegir la seva simpatia i agraïment envers el públic, ja que va anar recollint les flors que la gent li llençava a l’escenari i no es va cansar d’ajupir-se i donar la mà a tothom que des de la platea se li acostava.


En resum, un autèntic plaer haver assistit a un concert que la immensa majoria dels assistents no voldríem que s’acabés mai.
Ceci, torna aviat, estem necessitats de grans veus com la teva !
.

9 comentaris:

  1. Ai, si!!! Que mes voleu que digui?? Estic absolutament d'acord amb tot el que dieu. es fantàstica!!!
    Que be ens ho vàrem passar, tot i la calor...(que ya les valeeeeee....)

    ResponElimina
  2. Un lujo, si señor, que digo un lujo, UN LUJAZO!

    No quitaría ni una sola coma de vuestro comentario. Simpatía, energía,valentía,carisma,voz de primerísima, gracia.... todo, esta mujer lo tiene todo y lo entrega al 100x100 en escena. UNA GOZADA!

    Del calor y el espacio, mejor no hablar porque, como dice María Teresa, ya les vale, ya!

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Dissortadament, tampoc hi vaig poder ser...però aquí si que hi ha unanimitat: us va encantar ABSOLUTAMENT a tots ! Ho del calor, igual el Millet va deixar pendent la factura del aire condicionat, oi? I del "estilàs" de la Ceci...s'en podria dir que es de tot menys minimalista? en tot cas, pel que dieu, tot un ESPECTACLE !

    ResponElimina
  5. Estimades Villazonistes:

    Nosaltres, com la Maria Teresa i la Tosca estem encara en un núvol després de l'actuació de la Bartoli, esperem Teresa, que la propera vegada tu també hi puguis ser, i per descomptat, que els nous administradors del Palau, hagin pagat la factura de l'aire condicionat, i encara sort que som al desembre que sinó....

    Una abraçada a les tres.

    ResponElimina
  6. josep, leer tu narración y poner mi mente en el palau ha sido para mi, como si hubiese estado alli, la voz humana, el mejor instrumento para el placer de los sentidos musicales del individuo que cree en el lirismo de la cultura.........abraçades paco

    ResponElimina
  7. Estimat Josep,
    Com envejo aquesta passió que us desperta la dama romana. Em cau bé i li salvo algunes coses però, de vegades, segueix semblant-me eternament "agitatta da due venti". Estic molt contenta de que tots en gaudissiu tant. Brava!!!
    Per cert, Josep, has escoltat l'Ana Bonitatibus?
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Quan sents o llegeixes que algú diu que ha sentit cantar en directe a aquell, a aquella, o a aquell o aquella altra que a tu tant t'agraden, i saps que, pel que sigui, tu no el podràs sentir cantar mai en directe, ara, a partir de dijous passat, els que vam tenir el goig d'assistir al Palau de la Música a aquest concert de Cecilia Bartoli, sempre tidrem el "consol" (i recalco les cometes, però suposo que ja m'enteneu) de pensar que nosaltres vam ser un dels dos mil i escaig espectadors afortunats que hi érem.

    La Bartoli està molt amunt i, tot i així, té aquell do que no tenen, ni molt menys, tots els grans artistes: fer que la sentis propera a tu.

    Una vetllada al Palau inoblidable.

    ResponElimina
  9. Paco,
    Tens raó, la veu humana és un plaer per als humans, però es que quan la veu es com la de la Cecilia Bartoli, el plaer es multiplica per mil.

    Glòria,
    Ja sé que la Ceci no es sant de la teva devoció, però la veritat és que vam gaudir d'allò més l'altre nit al Palau. Pel que fa a l'Anna Bonitatibus no l'he vist mai en directe, només en videos i em sembla magnífica.

    Enric,
    Estic completament d'acord. Sempre ens quedarà un record inoblidable de la nit del 10 de desembre del 2009. Penso que per molts anys que passin sempre recordarem la gran nit que ens va fer passar la Cecilia Bartoli. Sentir-la cantar en directe (i en disc també però diferent) em podueix una emoció dificilment descriptible, i què molt poques veus aconsegueixen.

    Una abraçada a tots tres.

    ResponElimina