dimarts, 8 de desembre de 2009

UNA CARMEN ESPECTACULAR


Ahir a la tarda vam assistir, en directe i al cinema, a un gran espectacle visual i musical. Es tractava de la inauguració de la temporada operística al Teatro Alla Scala de Milà amb la Carmen de Bizet dirigida per Daniel Baremboim.

De entrada dir que va ser un espectacle realment vistós, un autèntic esclat de color i llum dirigit per la polifacètica i controvertida Emma Dante. La direcció escènica em va semblar magnífica, amb un moviment constant i sense treva, de tot el “personal” que intervé en l’obra. Emma Dante va introduir missatges subliminals en contra de l’integrisme religiós o del maltractament animal i vull creure que va ser això el que no va agradar al públic i que va provocar al final de la representació una esbroncada tan sonora com injusta, en la meva opinió. La directora siciliana ho va acusar i se la notava afectada, tot i que Baremboim va donar-li un suport incondicional i va agafar-la de la mà per sortir novament a saludar desafiant l’ira del públic milanès.

En l’apartat musical, Daniel Baremboim per a mi va fer un gran treball i tant l’orquestra com els cors van sonar excel•lents, tot i que li va costar trobar la posició exacta del seient, amb el qual es va barallar en vàries ocasions.

Pel que fa als solistes, dir que tant l’ Adriana Kučerová com la Michèle Losier van composar una Mercedes i una Frasquita que em van agradar molt, tant vocalment com artísticament.

Adriana Damato (Micaela), amb una veu molt bonica, em va agradar més en el primer acte que en el tercer, però crec que se’n va sortir prou bé.

L’Escamillo de l’Erwin Schrott, tot i dominar la situació, el vaig trobar excessivament fatxenda i no em va convèncer cantant el “toreador”.

El gran descobriment de la nit va ser la jove mezzo georgiana Anita Rachvelishvili que va tenir un magnífic i prometedor debut, interpretant una Carmen plena de força i temperament. Tot i això, per al meu gust, molt lluny de la Carmen de l’Anna Caterina Antonacci, la millor del moment.

On sí que hi va haver unanimitat total va ser en el Don José d’un immens i extraordinari Jonas Kaufmann. El tenor alemany va demostrar una vegada més la seva sensibilitat i tècnica vocals, a més d’interpretar amb tots els matisos que exigeix un personatge com aquest, sense caure mai en la sobreactuació.

Les retransmissions de la RAI sé que no agraden a tothom, però a mi em semblen fantàstiques, amb un joc de càmeres que permetien no perdre detall del molt que es movia dalt de l’escenari, amb espectaculars preses zenitals i de primers plans dels intèrprets.

En resum, un gran espectacle que crec que va agradar a la majoria dels que vam tenir l’oportunitat de seguir-lo amb tota la grandiositat que ens ofereix una pantalla de cinema.


Aquí teniu l'ària "la fleur que tu m'avais jettée" interpretada per
Jonas Kaufmann en la Carmen del Covent Garden de Londres.

14 comentaris:

  1. Una vegada més coincidim en gairebé totes les apreciacions que has fet. Tret d'algunes coses que no acabem de veure, com el paper de les Momes fent de quadrilla, la direcció d'escena ens va semblar plena de detalls, alguns més o menys afortunats, però res que meresquera la cridòria final,que sonava un poc a "perquè toca i forma part de l'espectacle". Barenboim semblava francament ofés, i amb motiu. De les veus, molt estimables totes i, especialment, la parella protagonista. Una gratíssima sorpresa la Rachvelishvili i ens vam quedar impressionats amb la interpretació de Kaufmann, capaç de posar el cor en un puny.
    Pel que fa a la realització, estem totalment d'acord també. Les càmeres estaven sempre al lloc més oportú, ajudant a descobrir aspectes, a centrar l'atenció, a veure i sentir més i millor.
    Un gran espectacle, en suma.
    Una abraçada des de València.
    Cristina i Lluís

    ResponElimina
  2. Va ser una vetllada estupenda...Jo de tots, destacaría els dos protagonistes. El Jonas Kaufmann em va agradar moltissim, amb un aria de la "Fleur" apianant el final...que em va semblar espectacular i molt apropiada per el moment que viu Don José. La "Carmen" es a dir, l'Anita R. (passo d'aquest cognom impronunciable, perdó) em va agradar perque no va sobreactuar per fer una Carmen creible, al menys no gaire. La veu la vaig trobar molt maca i amb molt futur.Per la resta coincideixo amb la vostra visió.
    Cada cop m'agrada mes aixó de l'opera al cinema.

    ResponElimina
  3. Josep; Com un bon restaurant, que tè una carta de receptes que no pot treure mai de les seves cartes. Carmen l'hi passa igual. En els grans teatres operístics... que no poden deixar de fer-la mai, bé sigui en una temporada o en un altre.
    Tot i que la seva estrena va ser un fracàs total, Bisset va morir al cap de molt poc temps de l'estrena¡¡.
    Salutacions per la Glória¡¡.

    ResponElimina
  4. Jo no hi vaig poder assistir, ara me la baixaré en video (si el voleu, el teniu al Foro Villazonista). Es curiós, pero hi ha tot els extrems, en les opinions (llegides a Internet: des de qaui diu que el Kauffmann, molt cansat, a qui el troba maravellós, des de qui diu pestes de l'escenografia, a qui li encanta (jo, pel que veig, seré d'aquestes). Amb la Anita R., sembla haver mes unanimitat en que ho va fer prou bé i té futur. I del Escrott (ai, es que es com li diu una amiga, i se m'ha enganxat), doncs....tothom en destaca la fatxenderia. Distreta Carmen, ben segur !

    ResponElimina
  5. Tens raó Josep, sempre anem mirant el rellotge, l'altre dia teníem un sopar i no arribàvem, les classes acaben massa tard, sort que són molt interessants.
    Salutacions.

    ResponElimina
  6. Em va semblar una vetllada operística memorable d'aquelles que creen afició tant desde el punt de vista visual com musical.Si es fan espectacles com aquest l'edat mitjana del espectador de ben segur que baixará.

    ResponElimina
  7. josep, aquesta obra nó cal dessperssi sempre y cuánt els cantants tenen la altura vocal tal com u diús, em felissite per tan maravellosa velada........abraçades paco

    ResponElimina
  8. Cristina/Lluís
    A nosaltres també ens va semblar excesiva la "bronca" final, tot i que hi ha elements de l'escenografia que no venien al cas, però ja se sap que els escenògrafs d'avui son uns "il·luminats". A banda d'això, ens ho vam passar de conya amb el Baremboim, el Kaufmann, l'Anita i companyia.

    Maria Teresa,
    A mi també m'agrada cada vegada més això de l'òpera al cinema. Ah! penso que lo de "Anita R." li quedarà a la pobre noia, perquè recordar el cognom ho veig difícil.

    Josep,
    Carmen no és una de les òperes que més m'encntin, però haig de reconèixer que darrerament, gràcias al Kaufmann i l'Antonacci m'han fet tornar-la a veure/escoltar amb assiduitat.

    Teresa,
    Jo per internet he llegit de tot. Que si l'orquestra anava lenta, que si anava ràpida, que si aquest desfinava, que si l'altra no mereixia estar en el repartiment...
    Però afortunadament n'hi ha per a tots els gustos. Jo particularment vaig gaudir molt.

    Xavi,
    A veure si tenim sort i podem xerrar amb calma la propera vegada.

    Dandini,
    Estem totalment d'acord, amb espectacles com aquest es crea afició. Amb trovatore's com el que patim aquest dies a casa ho dubto.
    Ja ens explicaràs que t'ha semblat.

    Una abraçada a tothom.

    ResponElimina
  9. Yo, ya lo pudisteis ver, salí encantada de esta función. Disfruté con la orquesta, con Anita, con Kaufmann ( uff, como disfruté con él!) Vamos, coincido en todo con vuestras opiniones.
    Dicen por ahí que no es "una Carmen para la Scala" pues... ya me gustaría que lo fuera para el Liceu!!! En vez del magnífico y espectacular Kaufmann, tenemos a Berti, en lugar de una escenografía trabajada y llena de movimiento, sufrimos la falta de ella.... Es este Trovador la ópera que el Liceu se merece?

    ResponElimina
  10. Tosca,
    Completament d'acord, vam sortir eufòrics del cinema i més encara si ho comparàvem amb les escenografies i els intèrprets que ens ofereixen aquí a casa. Quina enveja!. Bé, segur que avui la Ceci també ens seguirà mantenint eufòrics. Ens veiem. Una abraçada

    ResponElimina
  11. ¡Hola Glòria i Josep!
    Us vaig veure dijous passat a la classe de la Mireia Carbó, no us coneixia però els amics de Fem un mos em van parlar de vosaltres. Al final de la classe vam sortir rapidament després de la foto per agafar el tren i no us vaig poder saludar. Espero que a la propera ;)
    Teniu un bloc molt interessant i la crònica de la classe és genial. Us faria res si us agafo la foto final de la classe per penjar-la al meu bloc i faria referència al bloc dels autors.
    Ja em direu si és possible. Encantada d'haver compartit la classe, les divertides intervencions d'en Josep i de llegir-vos. Us espero a www.haciendobuenasmigas.blogspot.com
    Petonets,
    Marina

    ResponElimina
  12. Lluny de ciutat em va ser impossible gaudir d'aquesta Carmen que tan bé ressenyes. Fa un moment he deixat escrit en un altra blog que en Jaufmann és el Don José d'aquests anys. La seva versio amb l'Antonacci és un referent. Pel què veig seguim sense un Escamillo amb cara i ulls i és que el Toreador -molt se'n riuen dient que és patxanguera- però està claríssim que costa de cantar com cal.
    Celebro que la vetllada fos tan reeixida. Us envejo amb afecte.

    ResponElimina
  13. Glòria,
    Carmen no era una de les meves òperes favorites, però darrerament he escoltat al Kaufmann tant a la de Londres com aquesta de Milà, i m'ha emocionat la seva interpretació. Coincideixo amb tu, és el millor Don José de l'ctualitat.
    Una abraçada

    ResponElimina