A casa sempre està sonant una música o una altra. Els darrers discos adquirits sempre tenen preferència i els tenim més a la vista per poder-los escoltar més sovint fins que passen a la discoteca per a escoltar-los més esporàdicament.
De tant en tant, però, ve de gust sentir aquell CD que fa temps que no has sentit perquè n’has anat agafant d’altres, i com que et porta bons records, l’agafes i el poses per a gaudir-lo novament.
Un d’aquests casos és aquest disc, editat l’any 2000 pel segell discogràfic Fresh Sound Records amb motiu del centenari del naixement de Louis Armstrong, que recull la gravació en directe dels concerts que el gran músic de New Orleans va fer a Barcelona, els dies 22 i 23 de desembre de 1955. Segons les cròniques, va ser un gran esdeveniment en el qual el mític “Satchmo” va estar acompanyat per un magnífic quintet de músics, a més de la veu de Velma Middleton. Plegats fan un repàs a 31 temes clàssics del jazz de sempre, que posen de relleu la gran tècnica, la força i la imaginació de Louis Armstrong.
Una de les curiositats d’aquest enregistrament és que les cintes magnetofòniques que contenien aquests concerts van estar perdudes durant més de 40 anys. Van aparèixer l’any 1997 als Encants del mercat de Sant Antoni, juntament amb un munt de cintes etiquetades com “no classificades” que contenien altres concerts de jazz i que procedien d’una subhasta de mobles i altres estris d’un antic pis de l’Eixample barceloní.
Sigui com sigui, s’ha d’agrair la recuperació que es va fer d’aquesta històrica gravació, i nosaltres, afortunats, només hem de seure, connectar l’equip de música i gaudir de més de dues hores del millor jazz. El so és força bo, i el doble CD va sortir a la venda en un estoig que contenia un llibret on s’explicaven les moltes anècdotes que van envoltar l’actuació d’Armstrong a Barcelona i el ressò que se’n va fer a la premsa de l’època.
En resum, una joia que m’agrada escoltar de tant en tant i emocionar-me novament amb l’inconfusible so d’un dels meus músics de capçalera: el gran Louis Armstrong.
De tant en tant, però, ve de gust sentir aquell CD que fa temps que no has sentit perquè n’has anat agafant d’altres, i com que et porta bons records, l’agafes i el poses per a gaudir-lo novament.
Un d’aquests casos és aquest disc, editat l’any 2000 pel segell discogràfic Fresh Sound Records amb motiu del centenari del naixement de Louis Armstrong, que recull la gravació en directe dels concerts que el gran músic de New Orleans va fer a Barcelona, els dies 22 i 23 de desembre de 1955. Segons les cròniques, va ser un gran esdeveniment en el qual el mític “Satchmo” va estar acompanyat per un magnífic quintet de músics, a més de la veu de Velma Middleton. Plegats fan un repàs a 31 temes clàssics del jazz de sempre, que posen de relleu la gran tècnica, la força i la imaginació de Louis Armstrong.
Una de les curiositats d’aquest enregistrament és que les cintes magnetofòniques que contenien aquests concerts van estar perdudes durant més de 40 anys. Van aparèixer l’any 1997 als Encants del mercat de Sant Antoni, juntament amb un munt de cintes etiquetades com “no classificades” que contenien altres concerts de jazz i que procedien d’una subhasta de mobles i altres estris d’un antic pis de l’Eixample barceloní.
Sigui com sigui, s’ha d’agrair la recuperació que es va fer d’aquesta històrica gravació, i nosaltres, afortunats, només hem de seure, connectar l’equip de música i gaudir de més de dues hores del millor jazz. El so és força bo, i el doble CD va sortir a la venda en un estoig que contenia un llibret on s’explicaven les moltes anècdotes que van envoltar l’actuació d’Armstrong a Barcelona i el ressò que se’n va fer a la premsa de l’època.En resum, una joia que m’agrada escoltar de tant en tant i emocionar-me novament amb l’inconfusible so d’un dels meus músics de capçalera: el gran Louis Armstrong.
.
Aquella va ser una jornada històrica que rememores tan bé com ho fas tot, Josep. Jo, ja de gran, vaig conèixer un senyor que havia assistit al concert d'en Louis Armstrong i era com una de les medalles que més brillaven en la seva vida. Realment, en Satchmo era un gran mestre. Ningú hauria resistit aquella veu si no hagués estat la d'un artista i quant al seu art amb la trompeta, buscan un altra...una de les bandes sonores del segle passat i d'aquest.
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes gracies Josep , per la informació. Aquest sí que m´agrada moltísim.
ResponEliminaché josep tens raó, a la mégua casa en passa lo matexis, de tant en tant em posse música y cantants que tenia casi obliats, y el armstrong en el magnific só de la ségua trompeta y la maravellossa veú gréu y dessgarrada, es una delissia escol´tarlo sempre, felissitats per la tégua narració...abraçades paco
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminaJo ni sabia que L.Armstrong havia estat actuant a Barcelona fins que em vaig trobar amb el disc. El vaig comprar sense pensar-m'ho i l'he gaudit un munt de vegades.
Dolors,
Aquest tipus de jazz, és gairebé impossible que no agradi. L'Armstrong va ser un gran músic i les seves gravacions són una autèntica meravella.
Paco,
Ja veig que els bojos per la música som molts. A mi m'agrada la música de molts tipus, òpera, clàssica, jazz, rock, celta, pop, etc. i tal com deia en el post, a casa sempre està sonant una cosa o altra.
Una abraçada als tres i gràcies pels comentaris.
Hola Josep, curiosa la història, sort que no és van perdre aquestes gravacions. M'agrada molt Louis Amstrong, un gran músic. Una abrtaçada
ResponEliminaMaia,
ResponEliminaCertament Armstrong va ser un gran músic, de fet avui és una autèntica llegenda del jazz.
Una abraçada