Tot i que ja fa dies que el vaig acabar, no vull deixar passar l’oportunitat de parlar i recomanar molt i molt la lectura d’Olor de colònia, la primera novel·la de la Sílvia Alcàntara. Aquesta escriptora, nascuda a Puig-Reig i resident actualment a Terrassa, ha guanyat diversos premis de contes breus, però aquesta és la seva primera novel·la.
La trama relata amb tot luxe de detalls, el dia a dia d’una colònia tèxtil i les més que enrevessades relacions entre els molts personatges que hi conviuen. L’acció està situada als anys cinquanta del segle passat i arrenca quan un gran incendi trasbalsa la quotidianitat de la vida de la colònia. Quan el foc es dona per apagat, i tothom creu que hi ha hagut molts danys materials però cap de personal, la gent se n’adona que la cosa no és així i que sí que hi ha hagut una víctima mortal.
L’escriptora utilitza molt hàbilment el “flash-back” per anar-nos relatant la vida anterior i present dels diferents personatges, mantenint en tot moment una intriga que ens durà fins a un final sorprenent i on es desvetllaran les incògnites que s’han anat plantejant durant tota la història.
Si teniu l’oportunitat de llegir-la, no la desaprofiteu, segur que no us en penedireu.
.
Com que ara vaig molt curt de temps per a llegir, me l'apunte. M'ha fet ganes de llegir-la la teua crítica. Potser a l'estiu. Salutacions
ResponEliminaM'afegeixo a la recomanació, és un llibre que s'empassa xuclant!
ResponEliminaNomés un petit però: tantes xafarderies em van arribar a incomodar una mica....
A veure si el trobo per la biblioteca i li faig un mos. :-)
ResponEliminaNo conec aquesta escriptora, però atenent a la vostra recomanació, ho llegiré.
ResponEliminaPetonets
El vaig comprar i li vaig regalar per Reis al meu sogre. Em va fer gràcia perquè ell havia estat mestre a la colònia de Viladomiu Nou, al costat de Puig-Reig, i vaig pensar que li agradaria, com així va ser.
ResponEliminaVeig que ara me l'hauré de comprar per mi!
Una abraçada
Francesc,
ResponEliminaEs una bona novel·la i amb el rerafons d'una part de la nostra història moderna.
Gemma,
Totalment d'acord, tot i que les "xafarderies", que sempre han format part de la literatura universal, avui estan molt "desprestigiades" amb tant culebrot (veneçolà o català) o de la tele-escombreries.
Oscar,
A veure si hi ha sort.
Maria,
Jo tampoc la coneixia (és la seva primera novel·la) fins que la vaig escoltar parlar per ràdio quan va sortir a la venda el llibre.
Una abraçada a tothom
Margarida,
ResponEliminaDona, si al sogre li vas regalar, el menys que pot fer es deixar-te'l llegir, no?. Segur que t'agrada. Una abraçada
Hola Josep, veig que t'agradat molt.;)
ResponEliminaA mi també em va agradar força tot i que al principi em costava una mica situar els personatges, però és llegeix bé i la visió de la vida a les colònies és francament interessant. Crec que a Barcelona ara mateix hi ha una exposició sobre el tema, però no en sé els detalls.
ResponEliminaPetons
Maia,
ResponEliminaSi senyora, et vaig fer cas i realment m'ha agradat molt el llibre. Sempre fas recomanacions literaries interessants, i com veus, algunes les puc llegir i tot. Gràcies.
Laia,
Efectivament, ara hi ha una exposició a Barcelona que és diu "Colònies Industrials". Es fa al Museu de història de Catalunya i em sembla que hi és fins a principis de març. Si puc hi aniré.
Una abraçada a les dues
Josep, recentment, per temes fotogràfics, he repassat el tema de les antigues colònies tèxtils tan a casa nostra com al nord d'Itàlia, i amb els companys sempre surten històries de gent que directa o indirectament hi ha tingut quelcom a veure... i ara llegeixo aquesta teva referència. Està clar que l'he de llegir!!.
ResponEliminaSalut.
Faig cas de la recomanació i com que veig que la Laia ja l'ha llegit li demanaré....jeje
ResponEliminaAquest, és un dels que tinc en llista d'espera... com molts plats... també :)
ResponEliminaQuan he llegit el títol de l'entrada he pensat, mira, parlen del gingebre en conserva, però no! és una recomanació de llibre, que tindré ben en compte i a la meva llista de pendents que va...
ResponEliminaPetons
Manel,
ResponEliminaEl tema de les antigues colònies tèxtils a Catalunya es ben interessant. El dia que et vagi bé ja m'explicaràs en que consisteix aquesta recerca fotogràfica que heu fet, que ha de ser molt interessant.
Xaro,
Aprofita't, que els llibres s'han d'amortitzar al màxim i aquest val la pena.
Josep,
Hi ha llibres i plats que no s'han de deixar perdre.
Una abraçada a tothom.
Josep,
ResponEliminaEl gran enemic temps no sé si em deixarà llegir aquesta novel·la que, com és habitual en tú, ressenyes estupendament. En tot cas la tindré en compte perquè a més de la teva crònica, és una obra que, en aquests moments,éstà exposada a la majoria de llibreries.
Una abraçada.
Maragda,
ResponEliminaEn aquesta ocasió tocava "llibre", je je.
Suposo que com tu, jo també tinc una llista de pendents i vaig tirant com puc i depenent de la ocasió ara ve més de gust una cosa que l'altra, oi?
Glòria,
El temps es el nostre enemic més gran, hauriem de viure 200 anys, i penso que ni així abastaríem tot el que ens agrada. Ara be, això és bo, no tenim espai per l'avorriment.
Una abraçada a les dues
Malgrat que la vaig adaptar al sistema braille, no la vaig corregir i, per tant, no la vaig llegir de dalt a baix, sinó a trossos, pel que no puc opinar. Del que si, però, m'agradaria opinar és de l'editorial (1984), ja que en aquests moments té, segons el meu parer, una de les millors ofertes literàries en la nostra llengua.
ResponEliminaEnric,
ResponEliminaSerà questiò de seguir les futures publicacions, a banda de repassar el catàleg que ja tenen ara.
Una abraçada