Quan vaig veure aquesta recepta al bloc de l’Alfons (les receptes de Sant Hilari), vaig pensar que la faria seguríssim!. És una recepta del Mario Sandoval, del seu llibre "Cocina para cualquier ocasión". Una crema de coliflor que en emulsionar-se amb oli, agafa una textura fina, molt agradable al paladar. Suposo que la quantitat de 60 g de ceps de la recepta estan pensats per fer amb ceps frescos però com que ara no és el temps, les làmines de ceps secs que hi he posat, sabeu d’on són?. Efectivament... de Can Coll!.
Ingredients:
- 1 kg. de coliflor
- 150 gr. d’oli d’oliva verge extra
- 60 gr. de ceps
- Fulles d’alfàbrega
- sal
Preparació:
Rentar i tallar la coliflor. Coure-la en una olla al foc amb força sal. Escórrer-la i triturar-la, amb una mica de l’aigua de la cocció si fos necessària, perquè quedi una mica densa però no espessa. Rectificar de sal i afegir-hi l’oli amb un rajolí fi, com si d’una maionesa es tractés. Reservar-ho.
Tallar les fulles d’alfàbrega ben fines i posar-les a marinar amb una mica d’oli d’oliva.
Laminar els ceps, ben nets, i saltar-los a foc viu durant uns minuts amb una mica d’oli i sal.
Servir l’emulsió calenta, amb unes làmines de ceps al mig del plat i guarnir-lo amb unes gotes d’oli d’alfàbrega.
Ingredients:
- 1 kg. de coliflor
- 150 gr. d’oli d’oliva verge extra
- 60 gr. de ceps
- Fulles d’alfàbrega
- sal
Preparació:Rentar i tallar la coliflor. Coure-la en una olla al foc amb força sal. Escórrer-la i triturar-la, amb una mica de l’aigua de la cocció si fos necessària, perquè quedi una mica densa però no espessa. Rectificar de sal i afegir-hi l’oli amb un rajolí fi, com si d’una maionesa es tractés. Reservar-ho.
Tallar les fulles d’alfàbrega ben fines i posar-les a marinar amb una mica d’oli d’oliva.
Laminar els ceps, ben nets, i saltar-los a foc viu durant uns minuts amb una mica d’oli i sal.
Servir l’emulsió calenta, amb unes làmines de ceps al mig del plat i guarnir-lo amb unes gotes d’oli d’alfàbrega.
.
Glòria,
ResponEliminaNo ho he menjar mai, i estic que segur que ha d'estar molt bé.
M'agrada la idea de l'emulsió de coliflor, me l'apunto.
En quant els complements, en aquest cas el ceps, crec que també ha de funcionar bé amb altres combinacions.
Gràcies.
Manel.
Ha de ser bo això
ResponEliminaUna abraçada
Ester
Caram nena ...quina bona pinta té tot això!!!!
ResponEliminaLa coliflor és una de les poques verdures que li agraden al meu marit...probaré de fer aquesta crema per variar de la típica bullida...fa una pintaaaa!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Molt bona aquesta crema, els ceps l'hi han de donar un toc molt especial.
ResponEliminaAra
Òndia, Glória!: Quina magnífica combinació d'aromes!!!
ResponEliminaAquestes conserves de can Coll estan donant molt de si, eh? :)
ResponEliminaLes cremes ben presentades i servides ben fines són un plat deliciós que ara a l'hivern vénen molt de gust. A més, aquesta amb col-i-flor ajuda a menjar aquesta verdura que hi ha gent que no menja mai.
Manel,
ResponEliminaJo, així en crema, tampoc l'havia menjat mai i repetiré. Quins altres suggeriments d'acompanyament fas?.
Ester,
M'alegra tornar-te a veure per aquí. Era molt bona, si la fas, a veure què tal!.
Dolors,
Diuen que mengem pels ulls, oi?.
Eva,
Doncs a veure si així l'animes a menjar més verdura, val la pena i amb els bolets, deliciosa!. Jo en vaig posar poquets per a la foto, però com que n'hi havia més, els vaig afegir, je, je.
Ara,
El gust dels bolets és un bon acompanyament.
Enric,
Una bona combinació que val la pena tastar, segur!.
Gemma,
Sí que donen per molt les conserves de Can Coll i encara tinc la tòfona, que no he fet servir de moment.
M'encanta la col-i-flor, però... crua! A la resta de la família no els agrada.
ResponEliminaQuan dius que s'ha de tallar i coure la col-i-flor, vols dir les flors i els troncs? És que em vénen ganes de provar aquesta emulsió.
Una abraçada
com bé dius, és una recepta que de seguida et venen ganes de fer, personalment la coliflor m'encanta, i amb el ceps i aquest oli, deu estar boníssima...
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminaJa t'he comentat que la faré aviat.
Dins del món dels bolets, a més dels ceps segur que ha de ser una passada amb camagrocs, són molt olorosos i ho transmeten al plat, o bé trompetes.
Altres possibilitats amb puntes d'espàrrec verd saltades amb sal i pebre, amb gambes o llagostins i aleshores fer l'oli amb les pròpies closques...
Ja et comentaré què he fet.
Una abraçada. Manel.
Glòria, m' encanta la col-i -flor, en tinc una a la nevera, gràcies perquè avui ja sé què soparem!
ResponEliminaLa meva emulsió no serà de luxe com la vostra ja que al final no vaig poder venir a la trobada blocaire així que no tinc aquestes conserves tan delicioses de Can Coll :(
Un petó! Beth
Ondia!..sempre fa il.lusió trobar-se per la blogosfera vells coneguts, i aquesta emulsió ho és, i és de les que et deixa un magnífic gust de boca, fins i tot amb xampinyons, crostonets de pa fregit,o qualsevol altre acompanyament,
ResponEliminaUna abraçada!!
M`encanta la coliflor però al Miquel no, miraré amb aquesta recepta avia’m si s`apunta, amb els ceps ha d`estar mol bé, així també faré servir els de Can Coll
ResponEliminaPetons
A veure si ho provo, que ara la col-i-flor està molt bé de preu i tinc uns ceps secs que vam collir a Andorra esperant d'entrar en algun plat!!
ResponEliminaBen fàcil ... i ha de ser molt bo amb el gustet dels ceps, que són deliciosos. Una recepta per provar.
ResponEliminaptns.
Una recepta ben bona i ben deliciosa... el toc de l'oli amb l'alfàbrega ha de quedar molt bé, nosaltres ho fem amb la crema de pèsols i ens agrada molt aquest puntet que li dóna.
ResponEliminaPetons!
M'agraden les cremes...i m'agraden les coses que fas!segur et copio algún dia.. A REVEURE GUAPUS!!! MERCÈ (ONA LAIA BET)
ResponEliminaUmmm Gloria que bo. Es una maravella visitar els blogs i descobrir aquestes receptes.
ResponEliminaNo he visitat mai aquest blog m'hi pasare.
Aquesta emulsió t'ha quedat de primera!!!! Les fotos són un goig per a la vista. Salutacions
ResponEliminaAixò caurà segur! quina pinta!!! m'agrada molt la coliflor però mai l'he fet en format crema!
ResponEliminaPetonets
Glòria, fantàstic aquest plat!! ha de ser molt bo!
ResponEliminaUN PETÓ!!
josep y glória, disculpes pér nó arribarme al vostre blog en aquets últims dies y possar-vos el méu comentari....al menos os dejo mi más sincero saludo......paco
ResponEliminaQueridos amigos, estoy echando un ratillo bien bueno viendo todo lo que me había perdido.
ResponEliminaEnhorabuena por todo, es un placer como siempre.
Un beso de vuestra amiga
Margarida,
ResponEliminaCrua que vol dir, crua del tot o "al dente"?. No me la imagino crua, però sempre es descobreixen coses noves!.
Manel,
Té una textura finíssima i molt saborosa acompanyada amb els bolets i l'oli. Per repetir-la!.
Manel,
M'apunto totes les teves propostes!. Gràcies!.
Beth,
Segur que serà igual de bona, i a la propera trobada ens veiem!.
Alfons,
Quan la vaig veure, va ser un amor a primera vista!.
Sion,
Potser amb aquesta recepta el Miquel es reconciliarà amb la colifor, mai se sap!.
Cristina,
ResponEliminaA veure què us sembla, i amb els ceps que vau collir, encara més casolana!.
Anna,
ResponEliminaFàcil, però deliciosa!
Maragda,
M'apunto posar aquest oli a la crema de pèsols. Nosaltres també el posem a l'amanida de tomàquet i formatge feta.
Mercè,
Me n'alegro que t'agradin les cosetes que fem per aquí i de copiar, res, eh?, compartir amb molt de gust!. Petonets!.
Tere,
Fes una visita a l'Alfons de les receptes de St. Hilari. Segur que hi tornaràs!.
Francesc,
Si les fotos t'agraden, fes la crema, perquè a distància no et puc convidar, i ja veuràs!.
MaryLou,
Jo tampoc l'havia fet mai així, fins que vaig veure aquesta recepta, i repetiré, segur!.
Isabel,
És bo i queda molt bé!.
Paco,
Això de fer de cangur ocupa molt de temps, no?. Una abraçada.
Su,
Encantados de tenerte por aquí!. Siempre nos falta un poquillo más de tiempo para dedicarlo a pasear por los blogs, verdad?. Un beso muy fuerte.
Una abraçada per a tothom