dijous, 28 de gener de 2010

POLLASTRE AMB LLET I MOIXERNONS

En la visita a Conserves Coll, de Castellterçol, una de les coses que vaig comprar va ser moixernons secs, que ens agraden molt. Buscava una recepta per fer-los servir i vaig trobar aquesta del bloc de la Sara Maria. És una recepta que la seva besàvia ja havia après de la seva àvia, que ha anat passant de mares a filles, i que la Sara Maria ha volgut compartir amb tots nosaltres.

Tal com explica ella, es poden fer servir filets de pollastre o de llom, però jo tenia uns daus de pollastre i vaig pensar que també m’hi anirien bé i el resultat ha estat molt bo. Ha quedat una carn molt tendra, amb el suquet de la llet i els moixernons. Espero que us agradi tant com ens va agradar a nosaltres.

Veureu que és una recepta sense quantitats, tal com les expliquen les àvies, amb tota la seva experiència. Així doncs, tot depèn dels que sigueu a taula!.

Ingredients:

- Pits de pollastre filetejats o filets de llom (daus de pollastre en el meu cas)
- Una mica de farina
- Llet
- Moixernons
- Ceba
- Sal i pebre
- Oli d’oliva verge
- Picada catalana (ametlla, avellana, all i pa dur)

Preparació:

Salpebrar i enfarinar el pollastre o el llom per les dues cares i fregir-los en oli d’oliva en una cassola, millor si és de fang. Reservar-los.

Picar la ceba i fregir-la en el mateix oli on hem fregit la carn amb una mica de sal, a foc lent. Quan comenci a transparentar, afegir-hi els moixernons i un altre cop la carn. Banyar amb llet i deixar coure a foc lent. Anar remenant de tant en tant perquè no s’enganxi.

Quan la llet hagi reduït i unit a la farina de l’arrebossat, afegir la picada, deixar uns minuts i servir.

Opcionalment, amb la llet s’hi pot afegir una branca de canyella.
.

27 comentaris:

  1. la llet no m´agrada en cap lloc , però aquí li dona un color especial i s´oposo que un gust millor, també..oi??

    ResponSuprimeix
  2. Amb els moixernons pots fer moltes coses...i amb pollastre, segur que boníssim...(i amb salmó, i com a vichyssoise...)mmmm que bons!!
    ptnts

    ResponSuprimeix
  3. La veritat es que això de la bona cuina no es una cosa d'ara, a vegades les coses mes senzilles son espectaculars no calen grans complicacions. El plat t'ha quedat molt maco tal qual, i si a mes es bo, que mes podem demanar?

    petonest

    Ara.

    ResponSuprimeix
  4. Glória; Un plat d'aquells de tota la vida -dels besavis- amb una gran sencilleza. La llet l'hi dona una morositat molt agradable. Gràcies a la Sara Maria per compartir aquesta recepta i tu Glória, felicitats per fer el plat també. Que vaigi de gust¡¡

    ResponSuprimeix
  5. glória quin plat has presentat, segur que al josep aurá estat encantat, li agrada molt el pollastre, yó avi també he preparat un plat de pollastre a la toronja, es una resepta de una amiga blogera, y de veres que me ha encantat, de la matexa manera que me agradará el que has presentat, cuant el prepare la propera setmana....salutaçións paco

    ResponSuprimeix
  6. Quina recepta més bona!!! L'únic problema que tindré serà trobar els moixernons. Però els trobaré!!! Què bé que la Sara Maria siga tan generosa i haja volgut compartir amb tots nosaltres una recepta familiar tan antiga. Besadetes a les dues i una abraçada grossa per al Josep.

    ResponSuprimeix
  7. Les receptes de les àvies sempre són les millors :)
    Aquests moixernons van tenir un bon destí, aquests plats calents de sucar pa vénen molt de gust ara a l'hivern... I amb el gustet de lapicada, una delícia!

    ResponSuprimeix
  8. Ains les àvies... qui no té al cap un record d´'algun dinar dàquells sencills però boníssims. Igual que la pinta d'aquest plat.
    Muas!

    ResponSuprimeix
  9. Dolors,

    Doncs amb aquesta recepta no ho tens gaire bé, eh?. Sempre és un bon moment per intentar-ho!

    Marta,

    M'has donat dues idees, amb el salmó suposo que igual que amb el pollastre, però i amb la vichyssoise, com ho fas?

    Ara,

    Efectivament, la Sara Maria em va explicar que era una recepta pensada per fer amb aquelles coses que sempre tenim a casa, i és ben veritat!.

    Josep,

    Sempre està bé mantenir les receptes tradicionals de les famílies, oi?.

    Paco,

    A veure si tens un momentet i ens expliques aquest pollastre a la taronja. A nosaltres ens agrada molt el pollastre.

    Francesc,

    Segur que sí que en trobes, en alguna botiga d'aquestes que en diem "colmado" de tota la vida, segur que n'hi ha.

    Gemma,

    I encara en tinc de moixernons, com que ens agraden molt, en vaig comprar una bona bossa!.

    Gemma,

    I tant!, jo sempre recordo les paelles d'arròs de la meva àvia materna!

    Una abraçada a tothom

    ResponSuprimeix
  10. M´encanten aquests menjars recuperats o mantinguts de les avies, a mes que ja us ho dirés , m´agrada el pollastre, i m´encanten els moixernons i el plat que heu fet no el canvio jo pel millor dels filets , si, ja se, qiue més d´un pensarà, quin paladar! però que hi farem , a mi si em convideu...pollastre amb moixernons!
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  11. Una recepta de tota la vida, que ha d`estar molt bona, però com que no puc amb la llet, i posaria cervesa jejejeje.
    petons

    ResponSuprimeix
  12. A mi també m'agraden aquests plats de tota la vida, amb un bon xup-xup per sucar-hi pa!.

    Sion,

    No sé què pensarien les àvies amb el canvi que proposes, però segur que ha de ser ben bo!.

    ResponSuprimeix
  13. glória, te he enviado la receta y dos fotos, por correo, pára que veas que hago caso.........jajaaja...saludos paco

    ResponSuprimeix
  14. Ja l'has penjat!!! Queda bé amb daus. I si Josep, malgrat es faci servir pit de pollastre que és molt sec, la llet li dona una gran morositat. M'encanta fer i compartir receptes antigues!!!

    ResponSuprimeix
  15. Un plat per no parar de sucar, mmm! M'encanta la salseta i els moixernons i com no el panet, jeje!

    Què boníssim! :)

    Petons per tots dos i bon finde!

    ResponSuprimeix
  16. a vegades he fet pollastre amb moixerons, però mai d' aquesta manera i amb llet! El cert és que fa una pinta deliciosa.
    ptns.

    ResponSuprimeix
  17. Penso que una bona variant d'aquest plat seria, enlloc de canyella, una mica, una cullerada de curry. Lliga molt bé amb el pollastre.

    ...I si li vols afegir alguns daus de poma, tampoc li faria cap lleig.

    ...I si a algú no li acaba d'agradar la llet, amb un brou de pollastre o verdures, la ceba i la poma també amoreseixen el pit de pollastre

    ...I, prou!, al final no s'assemblarà en res.

    Aquest plat, relativament senzill i econòmic segur que es molt saborós. Salut.

    ResponSuprimeix
  18. Vichyssoise...molt fàcil porros, 1 patata, qann està cuit afegir els moixernons 2 o 3 minuts, afegir un brou de pollastre i coure-ho 25 minuts...triturar i a menjar!(del llibre El mapa dels bons bolets a Catalunya)
    Ptnts

    ResponSuprimeix
  19. Glòria,
    Com el menjar de les àvies res de res. He de dir, que t'ha quedat extraordinari, de ben segur que amb l'amor que hi poses al fer-lo, no podia quedar de la millor manera que es veu a la foto.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  20. Tan senzill i tan bo! Aquestes receptes no s'haurien de perdre. Jo també me l'apunto perquè m'ha agradat molt.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  21. Hola Glòria, una bona picada i un xup-xup i fora "sofisticacions"! Gràcies a tu i a la Sara M. per compartir la recepta.:)

    ResponSuprimeix
  22. Paco,

    Moltes gràcies per enviar-me la recepta del pollastre a la taronja. Té una pinta boníssima!. Quan el faci, ja t'ho explicaré!.

    Sara Maria,

    Ja veus que som molts a qui ens ha agradat aquesta recepta teva familiar, eh?. Moltes gràcies per compartir-la!.

    Marina,

    Quina temptació la salseta per sucar-hi pa,, però un bon pa, eh? d'aquells artesans de tota la vida!.

    Anna,

    Jo tampoc havia fet aquesta recepta amb pollastre. Queda molt meloset!.

    Manel,

    M'agraden els teus suggeriments, però sobretot, m'agrada com dius: "I, prou!, al final no s'assemblarà en res", ja, ja.

    Marta,

    Moltes gràcies!. Ho provaré segur!. No conec aquest llibre, el buscaré!.

    Carme,

    És veritat, les àvies en sabien molt i si les receptes passen de mares a filles, millor que millor!.

    Margarida,

    Jo la repetiré, segur!.

    Maia,

    La picada dóna identitat a moltes receptes de la cuina catalana. No s'ha de perdre!.

    Una abraçada a tothom

    ResponSuprimeix
  23. Què bona!!! jo també la copio, una recepta que ha passat de mares a filles no pot ser més que bona...i les teves fotos ho confirmen...petonets

    ResponSuprimeix
  24. Els moixernons sempre donen un gust molt bó i amb pollastre i així guisadets, segur que vareu sucar un munt de pa!!!!!

    Ptnts

    ResponSuprimeix
  25. Plat per a sucar-hi pa!, i on es demostra que la llet a la cuina no és un invent de la "nouvelle cousine".

    ResponSuprimeix
  26. Glòria, quina bona sortida als moixernons!! Ara mateix me'n menjaria un bon plat per sopar!! Amb el fred vénen tan de gust plats com aquest! :)
    Petons!

    ResponSuprimeix
  27. Mª José,

    Hi tant que val la pena conservar receptes de mares a filles i compartir-les!.

    Xaro,

    Doncs sí que vam sucar pa, sí, quin pecat!.

    Enric,

    Potser la besàvia de la Sara Maria ja era una innovadora a la cuina!.

    Mercè,

    No te'n vas emportar?. Pesen poc i a la maleta segur que hi cabien, je, je.

    ResponSuprimeix