dilluns, 25 de gener de 2010

WE LOVE JOYCE


Ahir diumenge vam assistir al recital de la mezzo soprano nord americana Joyce DiDonato al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

El recital va estar basat en un grapat de cançons en llengua italiana dels segles XVII al XX amb un nexe comú: l’amor. Els compositors, variadíssims, Durante, Pergolesi, Caccini, Rossi, Paisello, Rontani, Beetthoven i Rossini en la primera part i Santoliquido, Pizzetti, Tosselli, Donaudy, Tedesco, Peccia, Leoncavallo, Giurana i Dia Chiara en la segona part.


Joyce DiDonato, magníficament acompanyada al piano per David Zobel, va afrontar un repertori força desconegut per a la majoria, la qual cosa no és el millor dels presagis alhora d’encarar una actuació d’aquest tipus. La primera part va ser molt intimista i a vegades un pèl monòtona en canvi la segona part va representar un canvi total, on la cantant va poder mostrar àmpliament la seva tècnica i expressivitat. La seva veu va sonar en tot moment clara, potent, amb un domini absolut de les “colaratures” i amb el bon gust a què ens té acostumats des de fa molt temps.

En el torn de “bisos” va cantar meravellosament el “voi che sapete” de les Noces de Figaro de Mozart i una traca final extraordinària, el “tanti affetti...” de La donna del Lago de Rossini. Els llargs aplaudiments del públic van fer que sortís a saludar en diferents ocasions, però no es podia allargar massa ja que tot seguit tenia un altre compromís.


A la sala d’audicions de l’Espai Liceu l’esperàvem un bon nombre de seguidors que no vam haver d’esperar massa temps la seva aparició. Acompanyada de Joan Font, alma mater dels Comediants, i dels responsables del teatre, van fer la presentació oficial del DVD de La Cenerentola de Rossini. Joan Font va ser el creador de la colorista escenografia de l’òpera que es va representar el gener de 2008 al Liceu, i ahir, amb la cantant, van recordar anècdotes de quan es van conèixer i del treball realitzat durant el muntatge de l’obra. Al final, Joyce DiDonato va signar DVD’s i discos amb la simpatia i el sentit del humor que la caracteritza i va anar dialogant amb tothom que se l’hi acostava.

Joyce DiDonato, a banda de ser una gran, grandíssima cantant, és una gran professional, tots recordem quan el mes de juliol passat tot i haver-se fractrurat el peroné, va seguir amb les representacions de “Il Barbiere di Seviglia” a Londres, quan el que hauria fet qualsevol altra és deixar que ho fes un substitut. A més, és tot el contrari del que podem entendre per “Diva”, és una persona senzilla i encantadora i per això és tan estimada per tanta gent.
Esperem tornar a gaudir ben aviat de la seva presència i la seva veu.

17 comentaris:

  1. Josep i Glória; Glória i Josep; Amb una veu d'aquestes característiques qui no s'ho pasa bé? De ben segur que d'havieu disfrutar força.

    ResponElimina
  2. Una gran cantant i una gran persona. Pot demanar-se alguna cosa més? Sí. Que vingui a visitar-nos tot sovint!!

    Una abraçada ben forta!!

    Albert

    ResponElimina
  3. Quina sort de poder gaudir de moments inoblidables com el que expliqueu. Per cert, feu una careta de satisfacció a la foto que és massa!!! Ben fet!!! Salutacions per als dos.

    ResponElimina
  4. Qui és aquesta noia que està al costat dels cafeters? ha, ha, ha, ha,ha, esteu fets uns bons reporters.
    Em vaig quedar amb ganes d'una DiDonato diferent, operística i amb orquestra i si pogués ser amb vestuari i decorats, millor.
    Què vingui quan vulgui.

    ResponElimina
  5. Ja teniu dues magnifiques fotos amb la DiDonato. Ara cal anar per la tercera...a Paris!!!
    Nosaltres l'escoltarem en la retransmissió de Radio 2. Estem d'acord en que "Tanti affetti..." presagia una gran Donna del Lago...
    Que vingui quan vulgui també a València.

    ResponElimina
  6. Ai!, que poc, però que poc m'agrada fer de nota discordant!, però, a mi, el recital, ja us ho vaig comentar a l'entreacte, em va avorrir a la primera part... i a la segona, on, a més a més, m'hi va sobrar el toc "spanish" sense gràcia a la "Lolita", així com també m'hi va sobrar, pel to burleta que va emprar, el desafortunat comentari sobre el desconeixement que va dir que tenia d'alguna cançó catalana i que per això no en cantaria cap.

    Molt decebedor que, d'un recital -parlo per mi, eh?-, només hagués gaudit amb les propines.

    ResponElimina
  7. glória y josep, cómo sabeis nó puedo hablar sobre el concierto de la didonato, puesto que no asistí...péro desde la lejania fisica, y conociendo el licéu, escuchar música y canto, em sembla maravellós......paco

    ResponElimina
  8. A mi me gusta Joyce, me gusta su voz y me gusta su personalidad tan cercana y exenta de divismo pero, he de reconocer que no soy fan suya y que no esperaba nada en particular de su actuación del domingo. Quizás por eso no lo encontré ni aburrido ni monótono. Es cierto que no fue de esos recitales de los que sales “tirando cohetes” (tipo Bartoli, por ejemplo ), pero me dejó muy buena sensación. Buena voz, gran interpretación (más intimista en el primer acto) llena de sensibilidad y buen hacer. Lo disfruté.

    Lástima que, a la salida, cuando llegamos el espai Liceu ya estaba a rebosar y no pudimos quedarnos, como era nuestra intención. Eso sí, Joyce pasó por nuestro lado para entrar y pudimos verla “in person” a poca distancia y luciendo sonrisa.

    ¡Claro que puede venir cuando quiera ! …… Y que quiera bien a menudo!!!!!!!!

    ResponElimina
  9. crec que sóc el primer comentarista d'aquest post que no ha sentit parlar mai de la DiDonato,... és a dir, sóc el que més agraira llegir aquest post ... no tot són gourmandisses orals ....

    ResponElimina
  10. Josep,
    Ens ho vam passar de conya, i el fet de poder parlar amb ella al final va ser la cirereta del pastís.

    Albert,
    I tant! que ens visiti sovint ja que és un plaer escoltar-la i veure-la. Esperem que la propera sigui en un òpera, ja que ella és de les que interpreta amb expressivitat i no com d'altres.

    Francesc,
    Si, efectivament fem cara de satisfets. Ara, no vegis la que va fer ella quan li vam ensenyar la foto que ens havíem fet plegats a Londres l'estiu passat.

    Una abraçada a tothom.

    ResponElimina
  11. Joaquim,
    La Joyce va fer un comentari semblant al teu. Quan va veure el DVD de la Cenerentola va preguntar, "aquest tenor tan bo, com es diu...?". A mi també m'hauria agradat sentir més àries i menys "canzonettas", però suposo que cada gira és diferent, i en aquesta "no tocava".

    Cristina i Lluís,
    A veure si hi ha sort i aconseguim entrades per a París. La Joyce ens va dir que era força difícil, però s'ha d'intentar. A veure si teniu sort i us visita aviat a València, i nosaltres fem una escapadeta...

    Enric,
    Estic d'acord amb tu en que un concert amb àries d'òpera és molt més atractiu, però jo m'ho vaig passar molt bé. La seva veu, canti el que canti és un autèntic plaer. A veure si la propera vegada surts més content del concert.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  12. Jo la prefereixo en óperes, allí dona molt més de si, la simpática.....?.....
    Ajuda, Assur, que això ja es va plantejar al blog de l'Albert: Com es diuen els/les de Kanses en català? En espanyol, diu l'Albert que es diu: "kasasciteño"...em fa molt gràcia!

    ResponElimina
  13. Paco,
    Com sempre, un plaer llegir-te. La DiDonato és d'aquelles cantants que et fa gaudir plenament escoltant-la ja que ho interpreta amb tota l'ànima i això sempre és d'agrair.

    Teresa,
    Estic d'acord amb el que dius, segurament hauriem preferit un altre tipus de repertori, però el que va fer ho va fer tan bé.... Nosaltres a la sortida vam anar pitant cap avall i vam poder seure i tot a la sala de l'espai Liceu, i allà la JDD va "rematar" la feina.

    Alfons,
    M'alegra veure que segueixes les "gourmandisses" musicals també. No sé si has escoltat el vídeo que hem penjat al final del post, però si en vols sentir més, el you tube n'està ple d'aquesta gran cantant i qualsevol moment és bo per a descobrir-la.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  14. Doncs jo no l'havia sentit cantar mai.
    Trobo que, música a part, és una senyora molt maca!
    Margarida

    ResponElimina
  15. A mi les cançons que va escollir em varen agradar molt i, en especial, les que ja coneixia que ella canta amb tan bon gust. Estic d'acord en que havia d'haver sacrificat cançons i fer més àries d'òpera que él que el public vol. Jo que el dia abans havia escoltat Colbran, la musa, vaig trobar a faltar molt, més Rossini.
    Va ser un plaer veure que tu i la Glòria sou de debó.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  16. Teresa,
    Jo també la prefereixo en òperes, però la gira està muntada així, i toca cantar "canzonettas".
    Quan va cantar òpera però, va ser genial i com a persona (nosaltres ja hem parlat amb ella 3 vegades) un autèntic encant.

    Margarida,
    La Joyce DiDonato és avui en dia una de les cantants més cotitzades i sol·licitades. L'altra dia va fer un molt bon recital, però sempre és millor veure-la en una òpera.

    Glòria,
    Em sembla que tots hi estem d'acord, si hagués cantat més òpera a tots ens hauria agradat més. Jo també vaig trobar a faltar molt més Rossini. També vam estar encantats de conèixer-te en viu i en directe.

    Una abraçada a les tres

    ResponElimina
  17. Teresa: Vaig fer els deures i vaig consultar-ho amb un amic meu filòleg, el qual em va dir que els gentilicis corresponents a llocs amb poca tradició de contacte s'han d'anar traient gairebé per intuïció i, a part de la conya d'anomenar als habitants de Kansas “kansins” i “kansines”, vam arribar a l'”acord” que potser el més adient seria “kansasià” i “kansasiana”.

    ResponElimina