Després del parèntesi de les festes de Nadal, ahir ens vam retrobar el grup de blocaires i amics per tornar a classe amb el David Lienas, a l’Espai Consum dels Supermercats Bonpreu.
Estarem d’acord que, per no trencar el tòpic, molts de nosaltres ens haurem fet el propòsit d’any nou de fer règim, si més no, una mica de bondat. És així oi?. Doncs bé, per “ajudar-nos” una mica, el David Lienas ens va preparar un plat de la cuina japonesa, tataki de tonyina i un panaché de verdures especial, receptes lleugeres que ens poden ser útils per complir el nostre propòsit.
Hi ha plats a la cuina japonesa en què es menja el peix cru però en el cas del tataki, la tonyina es passa lleugerament per la paella, arrebossada prèviament amb oli de sèsam, per marinar-la després durant 24 hores en vinagre d’arròs, salsa de soja coreana (menys salada), sucre, gingebre i la part blanca d’un porro ben picat.
Quan es presenta el plat, és tradició a la cuina japonesa que els talls de tonyina, primets, no s’encavalquin l’un amb l’altre.
Segur que tothom ha fet panaché de verdures, una vegada o altra, però el que ens va proposar el David és diferent perquè no són les verdures i hortalisses bullides i prou, sinó que eren preparacions més sofisticades com pebrots del piquillo farcits de mutabal; timbals de carbassó farcits de carn; tomaquets cirera farcits de formatge, ou remenat i pinyons; patates a la sal farcides de salmó fumat i una tempura d’hortalisses.
Aquí teniu unes quantes coses de les que ens va explicar:
El secret perquè el marmitako de tonyina quedi bé és, un cop fet el sofregit i cuites les patates, afegir la tonyina a la cassola amb el foc apagat i deixar que es cogui amb l’escalfor mateixa del suquet.
Per passar un aliment per la paella, ens va recomanar arrebossar-lo amb oli en lloc de posar l’oli directament a la paella, per evitar l’excés d’oli i les esquitxades!.
Perquè l’all no repeteixi, es pot escaldar un minut en aigua bullent.
Per fer la tempura, l’aigua ha d’estar molt freda, perquè d’aquesta manera la farina no s’hidrata tant, queda més enganxada a l’aliment i més cruixent.
Una vegada més, gràcies David i gràcies al Bonpreu, i... fins la propera!.
.
Com sempre els primers!! Per fi he pogut assistir a una classe del David Lienas, i realment té el dot de no parar de parlar mentre va cuinant les receptes...va valer la pena!
ResponEliminaPtns
Què bé que vosaltres sí que hi aneu!!!! Com que ens queda "una mica" lluny, així ens aprofitem de vosaltres i és quasi com si hi assistírem. Molt bé això de posar els consells del David Lienas. Salutacions
ResponEliminaQuin luxe de classe, merci per compartir els truquis que va donar-vos!! i sobre tot m´ha encantat la foto de grup!!! petonets
ResponEliminavosaltres dos sempre amb la llibreta i la càmera a punt. voleu dir que nous vau equivocar d'ofici i hauríeu de treballar amb mi? m'encantaria.
ResponEliminauna abraçada
josep y glória, cómo nó me habiais invitado a la clase del lienas, me fui con la colla de amigos a la sierra a comer un arrosset....alaaaaaa....jajaja, lo del arroset es de veres......abraçades paco
ResponEliminaGlòria, la teva llibreta no deu tenir preu!!! Voem copies!!! jejeje!!!
ResponEliminaGenia lacrònica com sempre...a veure qui és el primer en posar en pràctica les receptes!
Petunets,
Eva.
Marta,
ResponEliminaQue bé que poguessis venir a la classe del David. Repetiràs oi?. A mi també em deixa parada la capacitat que té d'anar treballant i parlant a l'hora, sense desconcentrar-se!.
Francesc,
És que el David ens explica tantes coses, que sempre m'agrada posar les que considero que poden servir a tothom.
Mª José,
Aquesta vegada el grup era força nombrós, i això que no hi era tothom a la foto, que hi havia gent que tenien pressa!.
Manel,
Si ens fas tractes, potser ens plantejarem canviar d'ofici, je, je.
Paco,
Doncs ja ens l'explicaràs aquest arrosset, eh?.
Eva,
Escric tantes coses, que hi ha algun moment que dic: i aquí què he posat?, je, je.
Glòria, a vegades al David li vull fer una pregunta i espero a que faci una pausa... però no hi ha manera! Al final, o no li faig la pregunta o l'haig de tallar, saps què vull dir, oi? Penso que deu acabar la classe mort de sed de tant parlar, je je je...
ResponEliminaJa tinc ganes d'anar a la propera :)
M´agrada´n tots aquest trucs que os han ensenyat...a la meva edat i tan temps a la cuina i no en se la mitat..
ResponEliminael que més m´agradat , és el del oli per no esquitxa.
Moltes graciès Glòria per els teus apunts..
Que beee, quina sort anar a aquestes clases, jo ho tinc complicadet per baixar. Una cronica estupenda.
ResponEliminaGracies Gloria i Josep
Gemma,
ResponEliminaI tant que sé el que vols dir!. Jo, per recordar-li que havia de donar la volta a la tonyina, no volia interrompre'l i quasi vaig haver d'aixecar el dit, com si fos al "cole", je, je.
Dolors,
Sí que són interessants els truquis, eh?. Jo vull provar aquest del marmitako, a veure què tal!.
Tere,
Encara que no sigui a totes, a veure si de tant en tant pots venir a alguna classe, ja saps que valen la pena, oi?.
glória, yá vols que te digui quína classe de arrosset em ván fer..jajaja.....vá un aváns.....es un arrós molt tipic al méu poble, es diú arrós de cunill amb póta y mondongo, axí es com es díu axí, yó nó vaix ser el cuiner, péró el proxim vídeo que posse al blog el vorás..yó el cúine diferent a la resta dels cuiners del méu poble, li dóne un altre "sentit" ó explicaré.........abraçades per a tu y el josep........paco
ResponEliminaLa veritat és que val la pena aquestes classes.
ResponEliminaLa crònica com sempre genial. Josep com no, les teves fotos molt i molt bones.
Una abraçada a tots dos,
Parelleta, com sempre una crònica i fotos genial!!
ResponEliminaGlòria, genial això de posar-nos els trucs que us dóna en David!! Així els que no hi podem assistir, gairebé és com si hi haguéssim estat! ;)
Petons!
Jo em vaig quedar a la llista d'espera, espero poder-hi anar a la propera. Crec que és l'únic home que conec que parla i treballa al mateix temps, jejejej!!!!!
ResponEliminaPaco,
ResponEliminaAra encara em deixes més intrigada!. Ah! i encara que no surti a la foto perquè va marxar abans, ens vam trobar la MaryLou i li vam donar records de part teva!.
Carme,
Quan sortim ja tenim ganes que se n'organitzi una altra, eh?.
Mercè,
És que són tantes i tantes les coses que ens diu, que es fa difícil seleccionar les millors o les més pràctiques!.
Cristina,
Molt encertada la teva apreciació, je, je.
Fins aviat
Estimada, ets la reina de l'apunt, i en Josep el rei del click fotogràfic. Ens va encantar la retrobada, tornar a estar junts, compartir riures i somriures.
ResponEliminaPotser estaré uns dies sense poder-te visitar, però prometem tornar aviat!!
La crònica: genial, sense perdre detall.
ResponEliminaBons els trucs que ens transmets i donats per en David i que be tornar-vos a trobar una colla de blocaires.
Tu continua fent aquestes magnífiques cròniques que nosaltres sense anar-hi també aprenem.
Petons
Vaja Gloria, no et vas perdre ni un detall.
ResponEliminaVa la mar de be que ho recordis a l'entrada i així encara ho tenim més viu, que quan ho llegeixes dius.. ah, sí ... però si m'ho fessis explicar, em deixaria força coses.
Fins la propera..
Molt bona crònica, aquesta llibreta que es un tresor. En David no hi ha manera de que calli, però las seves ensenyances son molt bones.
ResponEliminaPetons
Parella! sou fantàstics! sempre a peu de canó, gràcies per la crònica, que encara que no vaig anar-hi em faig la idea com si hi hagués assistit.
ResponEliminaMolts petons
Parella,
ResponEliminaNo us amoïneu, esperarem les vostres visites!. Fins aviat!.
Dolors,
Estic encantada que els meus apunts arribin fins les terres de Lleida.
Maria,
Entre el que ell explica i el que preguntem nosaltres, vaig apuntant i apuntant. Encara que
es fa difícil preguntar, per no interrompre les seves explicacions!.
Sion,
Cada classe és com si en fossin dues o tres, eh? Aprenem moltes coses i moltes curiositats!.
Maragda,
A la propera, "en vivo y en directo", eh?.
Hola Glòria
ResponEliminaMoltes gràcies per la crònica, sort que vas pendre nota de tot! en David va a una velocitat donant idees que no deixa gaire temps per a res sino es pendre apunts tota l'estona.
Fins la propera!
Anna