dissabte, 16 de gener del 2010

US ESPERO A TAULA


Dijous passat vaig assistir a la presentació del llibre Us espero a taula, de la Gemma Lienas, a la llibreria cafè Laie.

Després d’unes paraules d’introducció de l’editora Miriam Vall, la periodista Elisenda Roca ens va parlar de la Gemma Lienas, de qui va dir que era molt difícil posar-li només una etiqueta, perquè és escriptora, novel•lista, “cuentista”, lectora, feminista, defensora dels drets humans, viatgera, cuinera..., però si l’hagués de definir amb una sola paraula, diria que és creadora.

La Gemma Lienas és ben coneguda per la seva faceta d’escriptora, amb una extensa obra destinada a adults, joves i infants. En aquesta ocasió, però, amb el llibre que es va presentar, ens apropa una de les seves passions: la cuina.

Perquè la Gemma Lienas és una persona apassionada que, a més, sap transmetre la seva passió per les coses que li interessen. Un exemple d’això és el seu fill David, que es dedica professionalment al món de la cuina.

La Gemma és una persona càlida, afable, propera, que en el temps que varem compartir, ens va explicar com es va iniciar en el món de la cuina i tota una sèrie d’anècdotes al seu voltant. No hauria parat d’escoltar-la!.

De ben petita, tenia el sentit de l’olfacte molt desenvolupat i li agradava arribar a casa i percebre l’olor de les pomes al forn. També recorda altres olors, com la del Chanel núm. 5 que es posava la seva mare quan sortia a sopar. “No només se’n posava la Marilyn”.

Dos sabors que recorda especialment són els de la truita amb seques i la cervesa, que el seu pare menjava per esmorzar els diumenges d’estiu al jardí, sota una acàcia. També recorda el de les olives arbequines i el de l’oli d’oliva de casa de l’àvia paterna. I de l’àvia materna, recorda la xocolata desfeta amb melindros, que treia d’una capsa de vidre verd glaçat que amb molta il•lusió ara conserva ella.

Quan només tenia dotze anys, ja ajudava a la cuina, amb feines manades i controlades, com ara arrenglerar els raviolis a la safata, abans de servir-los. Era una època en què el temps no era un bé tan preuat com és ara!.

La Gemma va començar a cuinar seriosament quan tenia divuit anys. Va agafar el costum d’anotar en una llibreta totes les receptes que posava en pràctica i des de llavors fins als cinquanta-cinc anys, va recopilar unes mil receptes. Llavors, es va parar una mica el ritme, per una banda potser per la taxa de colesterol del seu company i per l’altra, per les hores de dedicació a escriure.

Ara, amb el llibre que es va presentar, totalment recomanable, nosaltres tenim la sort de poder tenir unes quantes receptes de la Gemma, que segur que faran les delícies de qui les tastin. Ens les explica detalladament, no dóna mai res per sabut, i hi ha receptes per a cada dia i per quedar molt bé quan tenim convidats.

I com que no hauria estat possible preparar un menú complet per a tothom que era allà, per fer un tast, ens va preparar un pastís de xocolata fred. Deliciós!.

Finalment, voldria recordar-vos el concurs que la Gemma Lienas ha organitzat. Podeu trobar la informació en el seu bloc http://gemmalienasmassot.blogspot.com/. Us animo a participar-hi!. Teniu temps fins el 31 de gener.
.

21 comentaris:

  1. Gracies , Glòria per tanta informació.
    Aquesta noia té algo a veure amb aquell noi que també os dona classes i és diu assemblat..?

    ResponElimina
  2. Jo no he llegit mai cap llibre de la Gemma Lienas, m'ha agradat molt la teva crònica i m'han entrat ganes d'anar a comprar el llibre corrents, com que no pot ser el demanaré per Sant Jordi!!!

    ResponElimina
  3. No m'estranya que agradi tant la Gemma als integrants d'El cafè de nit, i és que la Gemma té una obra que es diu "El gust del cafè"!!!!

    Aquesta autora fa tantes coses que gairebé un es mareja només llegint la seva agenda!

    Fa molts anys que la conec, perquè els meus fills han llegit llibres seus, i recordo que una vegada ens la vam trobar a la secció infantil d'El Corte Inglés fullejant llibres.

    Em compraré el seu llibre perquè s'ho mereix!
    Bona nit!

    ResponElimina
  4. M'imagino que vau passar una tarda interessant i molt entretinguda, la Gemma Lienas parla molt bé!
    M'hauria agradat poder tastar aques pastís, je je je...

    ResponElimina
  5. aquesta setmana doble sessió de lienas, oi? bon començament

    ResponElimina
  6. Gloria.
    Quina gracia, aquest llibre també ha caigut per reis. Veus tu i jo amb aixo dels llibres de cuina tenim un problema.
    M'encanta la Gemma, la meva filla a l'escola li van fer llegir.
    Bueno a veure com ho organitses tu aixo dels llibres jejejeje
    Un petonas i penso que els de Barna ho teniu molt be per poguer asistinr a moltes presentacions.
    Un petonas

    ResponElimina
  7. Dolors,

    Sí que té alguna a veure sí, és la seva mare!. El David ha heretat la passió de la seva mare pels fogons.

    Cristina,

    Doncs faràs molt bé de comprar-lo per Sant Jordi, fins i tot, la pots trobar a ella signant, segur!.

    Margarida,

    Dons jo em compraré aquest que dius tu de El gust pel cafè. No podia ser d'una altra manera, oi?. Ja t'explicaré què m'ha semblat!.

    Gemma,

    Sí que va ser interessant i molt amena la xerrada. Té tantes coses per explicar... I el pastís, era gustosíssim!. Ja saps, a fer-lo!.

    Manel,

    Doncs sí, aquesta vegada, mare i fill!. Perfecte!.

    Tere,

    Tens raó, també recordo que en vam comprar un de la Dolors Gómez al Mont Sant Benet.

    La Gemma escriu molt bé i penso que està lligada a l'adolescència de molta gent.

    Participaràs en el concurs, oi?.

    ResponElimina
  8. Pastís de xocolata fred...quina temptació!...
    I quin luxe poder assistir a la presentació!
    ptns

    ResponElimina
  9. Quina casualitat!!! Sense pensar-ho, m'heu solucionat part d'un post que volia fer. Jo vaig saber d'aquest llibre per la Gemma i, de tot d'una que vaig poder, me'l vaig comprar. És un llibre fantàstic!!! El que passa és que ja arribe tard per al concurs. Era fins el 7 de gener i ja són misses dites... Bé, això no lleva que el llibre siga molt i molt bo. Gràcies per la vostra magnífica ressenya del llibre. L'autora s'ho mereix. Salutacions.

    ResponElimina
  10. Marta,

    Temptació total!. Em va fer molta il·lusió poder anar a la presentació.

    Francesc,

    SÍ QUE POTS PARTICIPAR EN EL CONCURS. No havia posat que hi ha temps fins el 31 de gener. Inicialment sí que era fins el 7 de gener, però ho han prorrogat fins el 31. Suposo que ja modificaran la informació.

    ResponElimina
  11. Caram, doncs, no fa ni cinc minuts que li he fet un correu a la Gemma Lienas tot linkant-la al meu blog. Bé. Ho tindré en compte. Salutacions i gràcies!!!

    ResponElimina
  12. Quina delicia d'entrada, segur que ho vau passar la mar de bé... moltes gràcies per la crònica.
    Petons!

    ResponElimina
  13. Aquet llibre va ser un dels regals d`aquestes festes, quina sort el assistir a la presentació
    Petons

    ResponElimina
  14. Francesc,

    En el bloc de la Gemma Lienas, a mà dreta, ja hi ha la nova data de finalització del termini per presentar al concurs. Hi participaràs, oi?.

    Maragda,

    Escoltar la Gemma Lienas és una delícia, va estar molt bé i la presentació que li va fer l'Elisenda Roca, també.

    Sion,

    Doncs au, a fer feina, que val la pena!.

    ResponElimina
  15. avi aplegue tard, aquestes dies he estat molt embolicat, demanu disculpes per nó possar-te cap comentari, com bé sabéu la meva ment está massa ocupada en la meva neta.........abraçades paco

    ResponElimina
  16. Hola!! Sí, acabe de participar-hi. Gràcies.

    ResponElimina
  17. Felicitats avi Paco!!. No et preocupis si darrerament no ets tan assidu, la petitona és primer. Com es diu?. És germana del xiquet que et prendrà el lloc fent els arrossos?.

    Una abraçada ben forta també per l'àvia!

    ResponElimina
  18. Gloria,
    Quina sort haver pogut anar a la presentació del llibre, en a mi, no em va ser possible.
    El pastís ja m'ho penso que havia d'estar més que bo, fet per ella oi?
    Una abraçada,

    ResponElimina
  19. Carme,

    Sí que el va fer ella el pastís i era molt bo!. Què t'he de dir, jo que sóc tan xocolatera, em va encantar!.

    ResponElimina
  20. Vaig estar a punt d'anar-hi però al final se'm va complicar tot.
    El meu germà es el director de Laie i diu que el pastís devia estar molt bo, perquè no en veu deixar gens jejeje

    Ptnts

    ResponElimina
  21. Xaro,

    Quines casualitats que té la vida, eh?. Llàstima que no poguessis anar-hi. Mira si devia ser bo el pastís que no vaig tenir temps de fer-li foto, je, je. Ah! i digues al teu germà que ens agrada molt anar a dinar al Laie.

    ResponElimina