dimarts, 16 de febrer de 2010

ARTERO, TRADICIÓ I EXPERIÈNCIA

Artero és una botiga situada al carrer del Call, núm. 17, al cor de Barcelona, amb una llarga trajectòria professional (va ser fundada l’any 1909) que diversifica l’oferta dels seus articles, ja que podem trobar ganiveteria, estris per a perruqueria, estris de cuina... Jo passo tot sovint per davant i moltes vegades m'aturo a veure quin estri de cuina nou descobreixo a l'aparador.

A les activitats que realitzen a la seva sala de demostracions, han incorporat demostracions de cuina, que portaran a terme cada primer dimarts de mes. Dimarts passat, la Sara Maria, la meva amiga Mercè i jo vam assistir a la primera, a càrrec de la Mercè Rovira.

La Mercè Rovira és una cuinera de formació autodidacta, interessada des de molt jove pel món de la cuina, que ha treballat com a cuinera particular i en petits restaurants.

Sota el nom “Especial Sant Valentín”, la Mercè ens va preparar un seguit de plats que va batejar amb noms “amorosos”.

Les receptes que ens va preparar van ser Elixir de Amor (xupito de síndria i fresons; Caramelos tentadores (crestes amb un farcit de pebrots del piquillo, gambes i palets de cranc); Colitas de la Pasión (llagostins al forn amb una picada d’all, caiena, sal, oli i Oporto o Xerès); Bocado de Lujúria (dàtils amb bacon); Tentación carnal (rellomillo agredolç, amb prunes, nata líquida Oporto i un punt de melmelada de gerds); Pecado de chocolate (font de xocolata i fruites) i Ponche afrodisíaco (ponxe de cava).

Així, a primera vista, pot semblar que és difícil fer totes aquestes receptes en una hora, més o menys, que és el que va durar la sessió, però és que la Mercè es va organitzar molt bé, amb alguna preparació prèvia, i fins i tot vam tenir temps de degustar els plats que havia preparat. Per al meu gust, especialment recomanables els caramels, els llagostins i el rellomillo.

Gràcies Artero per organitzar aquestes demostracions i gràcies Mercè per fer-les tant agradables!. Ja esperem la propera!.

17 comentaris:

  1. Molt interessant , Glòria !!!
    i moltes gracies per compartir-ho...

    ResponElimina
  2. Quin post més suggeridor!! Aquesta botiga bé pot convertir-se en una altra "visita", no? Salutacions.

    ResponElimina
  3. Si una cosa troba a faltar de no viure a Barcelona és precisament aquesta oferta que hi ha d'activitats gastronòmiques... quina sort que teniu ;)
    Totes les receptes em semblen molt temptadores, val a dir que els noms estan molt ben triats, je je je...
    Ara, amb una hora i prou, devia anar molt ràpid! Posaràs la recepta de l'Elixir d'Amor? ;)

    ResponElimina
  4. Estic amb la Gemma... ja m'agradaria a jo poder accedir a tot aquest bé de déu de temptacions...

    ResponElimina
  5. estimats, menudos platos habeis presentado de la casa artero, sobre todo me he fijado en los dátiles con béicon, créo que están rellenos de algo péro no acierto a saber lo que és, por ésta zona se les denomina, dátils de elx, y normalmente al dátil yá vacio del hueso se le añade una almendra cruda....aunque yó cuando los preparo, las almendras las sofrio ligeramente, le dán otro toque........abraçades paco

    ResponElimina
  6. Molt bé, la meva es penja avui i hi he afegit l'enllaç a la teva... Hhehehehheee...

    ResponElimina
  7. Per cert, Glòria, no ens faràs cap d'eixes receptes tan gustoses?

    ResponElimina
  8. Dolors,

    De res, ara només falta anar posant en pràctica les receptes!.

    Francesc,

    I tant que sí, pots afegir-la a la llista!.

    Gemma,

    Semblava que no tindríem temps per tot, però va anar tot molt bé, la Mercè Rovira es va organitzar molt bé i tot va anar a l'hora. Si no recordo malament, l'elixir d'amor era una mena de gaspatxo amb síndria. Ho miraré.

    Chis,

    Eren temptacions de nom i de fet, je, je.

    Paco,

    Doncs era una ametlla el que va posar a dins del dàtil, encara que també es podria posar una nou. Que bons!!.

    Sara Maria,

    Espero les teves fotos!.

    Francesc,

    Segur que sí que en faré alguna. Se'ns acumula la feina!

    ResponElimina
  9. Glòria, Josep,
    Quina sort, poder anar a tots aquests taller, doncs si que darreramet hi ha oferta a Barcelona oi?, per cert Glòria, vosaltres que esteu allà, ja no hi fan res a l'aula de la Boquería?
    Una abraçada,

    ResponElimina
  10. ...viure a Bcn... sempre ple de possibilitats, i sempre amb ganes d'aprofitar-les...a comarques costa trovar coses que no siguin pagant...però que hi farem! Sort en tenim dels posts que en feu!
    Ptnts

    ResponElimina
  11. Ui, quins plats més interessants vareu fer allí. Quin gran ménu. La Sara M. ja ha posat les receptes, que bones totes !!

    ResponElimina
  12. Ostres, l'Artero!
    Es una bonica que tinc pendent de visitar amb calma des de fa molt de temps! Fa anys que la conec i que m'aturo a l'aparador quan passo pel davant...
    Pre cert, teniu algun dels seus ganivets?? He vist que tenen marca pròpia...

    Salut!

    ResponElimina
  13. Conec la tenda, però no he pasat mai del aparador! El proper dia entraré a veure que s'hi cou!!
    Petonets

    ResponElimina
  14. Merci per la informació,...totes aquestes receptes que vareu fer, roben el cor a qualsevol

    ResponElimina
  15. Carme,

    Suposo que sí que segueixen fent coses a la Boqueria, a vegades també ho he pensat de mirar-ho.

    Marta,

    Viure en una ciutat gran té inconvenients però també algunes avantatges i aquesta n'és una, és veritat, però vaja, per als que veniu de fora, una escapadeta de tant en tant, i així ens veiem!.

    Maria,

    Ara, a posar-les en pràctica, oi?.

    Massitet,

    Doncs això d'aturar-me als aparadors ho faig sovint, camí del metro. No tinc cap ganivet d'ells, però crec que n'hi ha un que en diuen damasc, que és l'estrella de la casa.

    Maria,

    Em sembla que ens hi pararem i caurem a la temptació d'entrar-hi!.

    Alfons,

    I qualsevol dia de l'any, eh?

    ResponElimina
  16. Aquesta crònica de ca l'Artero m'emociona Glòria, el meu avi que era barber, baixava a esmolar l'eina a Ca l'artero. Jo era petita i l'acompanyava, agafàvem el tren, baixàvem a Passeig de Gràcia i fèiem una passejada fins la ganiveteria, tot un esdeveniment per una nena petita de Mollet.
    Moooolts petons.

    ResponElimina
  17. Txell,

    El món està ple de petites històries entranyables. Me n'alegro que aquesta crònica t'hagi portat records de la teva infantesa.

    Petonets

    ResponElimina