diumenge, 14 de febrer de 2010

GOLDONI AL ROMEA

Carlo Goldoni va néixer a Venècia l’any 1707. Tot i tenir dues carreres, era metge i jurista, va abandonar-les per a dedicar-se en exclusiva a la dramatúrgia. La seva trajectòria va començar amb la producció de tragèdies, la qual cosa no va funcionar i finalment, seguint l’exemple de Molière, es va centrar en la comèdia i les relacions humanes. L’èxit va ser total. Els elements crítics i satírics amb la noblesa i la societat que l’envolta però, van fer que es guanyés enemics i amb el temps, va exiliar-se a França on el seu prestigi el va fer gaudir de la protecció reial. Al llarg de la seva carrera també va escriure llibrets d’òperes per a músics com Niccolo Piccinni o Joseph Haydn. Va morir a Paris l’any 1793.


Hi ha un munt d’obres seves traduïdes al català per noms tan prestigiosos com Narcís Oller, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Jordi Teixidor, Sergi Belbel o Narcís Comadira. D’aquest darrer és la traducció d’El Cafè, l’obra que aquests dies es representa al teatre Romea sota la direcció de Joan Ollé. Segons Ollé, “tot passa segons els cànons d’un teatre tradicional i clàssic; no l’he actualitzat perquè no cal. Totes les paraules que es diuen són les que ha traduït Narcís Comadira. Els vestits són els que es duien l’any 1750 però el decorat no té res a veure amb el que proposa l’autor. És una mena de broma conceptual”. Aquesta broma consisteix en que l’escenari es converteix en una gran cafetera (el patrocinador és una marca de cafeteres), la qual cosa no afecta gens ni mica el desenvolupament de la trama.


La interpretació magnífica, encapçalada per Mingo Ràfols, Joan Anguera i Pere Arquillué, acompanyats per Josep Julien, Àngels Bassas, Mireia Llunell, Paula Blanco, Xavier Capdet, Dafnis Balduz i David Segú.


Carlo Goldoni és un dels nostres clàssics preferits i tractant-se d’El Cafè, no podíem deixar passar per alt aquesta nova oportunitat de passar-nos-ho be amb una obra de l’escriptor venecià. Fins el proper 5 d’abril hi ha temps per a gaudir de les misèries i ambicions d’uns personatges inspirats en una realitat força vigent gairebé tres segles després de la seva estrena.


7 comentaris:

  1. Divendres va anar la Natàlia (la nostra filla gran) i li va agradar molt. I ho vam comentar perquè precisament dimecres passat va sortir una crítica a l'AVUI que la tractava d'obra "sense aroma ni sabor". Potser serà qüestió d'anar-hi per poder opinar personalment.

    (Glòria: ja t'he respost al meu bloc les preguntes que em feies.)

    ResponElimina
  2. Ací solen arribar-nos les obres estrenades a Barcelona (quan ens hi arriben) amb un any o més de retard... i en castellà. Per exemple, quan Oreto i jo vam veure-hi "Els nois d'història", ara l'han passada per València com "Los chicos de historia". Coses de l'idioma. Tanta sort que podeu gaudir d'obres bones, amb autors de casa i en català. Això és la normalitat. Salutacions

    ResponElimina
  3. Una bona recomanació, la tindre en compte. Abans hi anava al teatre regularment, ara he perdut aquest bon costum...Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Margarida,

    A nosaltres ens va agradar força. Es clar que nosaltres "només" valorem el text, la interpretació, la posada en escena i si ens ho passem bé. Suposo que els "crítics" valoren coses molt més "tècniques", o això es el que vull creure.

    Francesc,

    Es lamentable una vegada més constatar com es maltracta la llengua de casa al País Valencià.
    Es que per a mi és totalment igual que l'anomenin català o valencià, però que la parlin!! i no utilitzin excuses barates. Ja sabem que en el fons, el que vol el PP es fer una neteja ètnica amb la llengua.

    Maia,

    A nosaltres ens passa amb el cinema on només hi anem dues o tres vegades a l'any, i es que en general no ens agrada el que fan. Tot i que el teatre és més car, preferim anar una vegada al teatre que tres al cinema. Això si, escollint molt bé el que anem a veure i mirant si hi ha algun tipus de descompte per ser del tr3c o client d'alguna entitat d'estalvi, moltes vegades dona resultat.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  5. De cafè a cafè. No podré anar-hi per una qüestió de temps però celebro que us hagi agradat. Dir Carlo Goldoni és dir bon teatre.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. A mi també em va agradar força, hi vaig anar amb la meva neboda gran (18 anys) i també s'ho va passar d'allò més bé.

    ResponElimina
  7. Sara,

    Al final, això és del que es tracta, que un s'ho passi bé, la resta (crítiques tècniques, anàlisi profunds, etc.,) son bestieses.

    Una abraçada

    ResponElimina