Negra i gèlida nit. La gent comença a fer cua sota les porxades de la Plaça Reial , esperant que s’obrin les portes del Jamboree. L’històric local del Raval barceloní celebra durant els mesos de gener i febrer el seu 50è aniversari i ho fa amb una sèrie de concerts (més de 50) amb músics de casa i de fora.
Ahir era el torn de la Laura Simó i la Carme Canela, que sota el nom de “Estamos reunidas” van presentar-nos un grapat de clàssics del jazz, el funky i el pop de la segona meitat del segle vint.
En realitat aquesta original proposta de les dues cantants va començar l’any 1993 i durant uns quants anys va funcionar com a vàlvula d’escapament de les activitats musicals que duien a terme separadament.
Ahir es va produir el “retrobament” dalt de l’escenari de les dues vocalistes després de més de dotze anys sense coincidir.
Ambdues han portat, en els darrers anys, camins musicals separats, però sempre que tenien ocasió es reunien (d’aquí el nom del grup) per a cantar plegades totes aquelles cançons que els agraden i que no tenien cabuda en el repertori individual de cadascuna d’elles.
Acompanyades per quatre solvents i experimentats músics, Joan Monné (piano i teclats), Joan Vinyals (guitarra), Ignasi Zamora (baix) i David Simó (bateria), van interpretar tot un seguit de cançons que anaven des de Gershwin fins a McCartney, passant per Blood, Sweat & Tears o els Beatles (insuperable versió de We can work it out), sense oblidar Stevie Wonder, un dels seus referents musicals.
El fred va fugir del nostre cos als primers compassos de la nit i durant una hora i vint minuts vam assaborir tot un reguitzell de temes variats, amb uns arranjaments originals i una interpretació acurada i plena d’energia. En molts moments de l’actuació, tant la Laura com la Carme van fer conya referint-se als anys passats i si serien capaces d’aguantar, després de tot aquest temps, el ritme que l’actuació exigia. Naturalment la prova la van superar amb escreix i l’únic dubte que ens queda és quan tornarem a tenir l’oportunitat de tornar-les a veure “reunides” dalt d’un escenari. Esperem i desitgem que no tornin a passar dotze anys més.
.
Josep i Glòria,
ResponEliminaNo us en perdeu una i molt ben fet que feu. Aquest hauria estat un espectacle dels que em fan disfrutar. A la Carme Canela solament l'he escoltada i, naturalment, m'agrada i a la Laura Simó l'he vista i sentida en directe, fa uns quants anys, i em va agradar molt. El repertori escullit era preciós amb standards que ja són clàssics com temes de "Funny Girl" o de "The sounds of music" entre d'altres.
Sovint, llegir un bon post és recordar i la cançó del vienesos que sabia la meva mare deia: "Recuérdame que recordar es volver a vivir..."
Una abraçada per a cada ú.
Es nota que us ho vau passar pipa al concert, eh? Ben fet!!! Així, els qui no hi podem anar, també en gaudim amb els posts tan "xulos" que feu. Salutacions
ResponEliminaestá claro, tendré que ir a vivir a barna, el lunes pasado fui a elche a por entradas para ver al serrat, que hará un concierto homenaje a miguel hernandez, y después de esperar en una larguísima cola,y cuando me faltaban unos metros pára llegar a la taquilla se cerró, SE AGOTARON LAS ENTRADAS, manda h......, en fin .....abraçades paco
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminaEl repertori que van interpretar va ser boníssim i força variat. La Laura va estudiar amb la Glòria, per tant l'amistat ve de molt lluny i quan actua a Barcelona, sempre intentem anar-hi.
Francesc,
Si que ens ho vam passar bé. La música és una de les nostres dèries i quan ens agrada el que veiem i escoltem ho gaudim a tope.
Paco,
Sap greu fer una llarga cua i que quan et toca, et diguin que ja no hi ha entrades. Esperem que aquest homenatge commemoratiu del centenari del naixement de Miguel Hernandez, es pugui veure a molts llocs, i si no podem veure'l en directe, que al menys ho poguem fer en alguna retransmissió televisiva.
Una abraçada a tothom
Tinc un gran desconeixement d'aquest tipus de música i, per tant, d'aquestes intèrprets només em sonava el nom, tot i que, francament, no les hauria sabut ubicar. He mirat al “yutub” i, tot i que de la Canela hi ha molt poca cosa, m'han semblat dues bones intèrprets. Celebro que haguéssiu gaudit del concert.
ResponEliminaEnric,
ResponEliminaTant la Carme com la Laura son dues intèrprets amb un llarg recorregut. No son tan "populars" com és mereixerien, però això ja sabem que passa en tots els camps, el que mana és el marketing.
Una abraçada
Quina enveja que em feu, de festa en festa!
ResponEliminaMolta salud!
Gemma
Estimada "Guspires",
ResponEliminaPotser donem la imatge que estem tot el dia de festa?. Noooooo, que més voldriem!. Això si, intentem que les coses que ens agraden, i son al nostra abast, aprofitar-les. El que passa és que a vegades hi ha en un sol mes varies coses, (concerts, teatre, òpera...) i a vegades durant dos mesos no hi ha res. De totes maneres, no ens podem quiexar, ja que a Barcelona hi ha força oferta musical i teatral. Tot això naturalment, a més de les activitats relacionades amb la cuina.
Gràcies per la teva visita. Una abraçada