dilluns, 29 de març de 2010

PITJOR QUE LES CRIATURES!

El passat cap de setmana vam anar al teatre Goya de Barcelona a la representació de “Un Déu salvatge”, una obra molt recomanable, de les que et fan riure i pensar alhora.


Dues parelles es reuneixen per tractar de solucionar el problema generat pels seus fills. El fill d’una de les parelles ha colpejat al de l’altra parella en una baralla de criatures.


Al principi de la trobada els quatre personatges tenen un comportament tolerant i comprensiu, però tal i com va avançant la conversa va canviant l’actitud de cadascun d’ells. Una cosa portarà l’altra i la “bola” cada vegada es farà més gran, fins arribar a enfrontaments a quatre bandes en què es posaran de manifest les insatisfaccions i misèries personals de tots ells.


Partint d’una idea bàsica, Yasmina Reza, amb un sentit de l’humor proper i quotidià, dibuixa uns personatges amb unes personalitats completament diferents del que aparenten inicialment. Uns personatges que tal i com va avançant la trama, evolucionen des del diàleg civilitzat a l’enfrontament obert, acabant molt més malparats que els seus fills.


Un treball magnífic i plenament convincent dels quatre actors, Roser Camí, Ramon Madaula, Vicenta Ndongo i Jordi Boixaderas sota l’acurada, detallista i perfecta direcció de Tamzin Townsend, fan que l’hora i mitja que dura l’obra passi volant i que surtis del teatre amb un gran somriure però amb l’exercici d’una profunda reflexió sobre la vida i el nostre entorn.

.

16 comentaris:

  1. Aquesta si que m´agradaria!!!!
    M´agrada aquest tipos d´obra que et distreu i que son el que realment passa de veritat ....
    Moltes gracies per la proposta...

    ResponElimina
  2. Gràcies per la crónica... jo hi vaig a l'abril... ja tinc les entrades!! Un petó

    ResponElimina
  3. Hola os puc confirmar, que val la pena es divertida i es pasa una bona estona. Els actors boníssims......

    ResponElimina
  4. Hola,

    porto el blog del Club de Cuines (a clubdecuines.cat), portal de cuina de TV3 i Catalunya Ràdio, i de cara a St Jordi volia demanar als blogs de cuina en català que em recomanessin un llibre de cuina i que em diguessiu en una frase o dos perquè us agrada o el recomaneu. M'ho pots enviar per correu electrònic a clubdecuines@tv3.cat? D'això en vull publicar un text o varis, que servirà tant per conèixer llibres de cuina com per conèixer blogs com el teu...

    Esborra aquest comentari quan vulguis, ja entenc que no va lligat amb el contingut d'aquest text, però no trobava altre manera de contactar.

    Gràcies!

    Roger

    ResponElimina
  5. Tot i no haver vist l'obra, pel que expliques, ha de ser real com la vida mateixa. En la meua feina a l'institut, més d'una vegada m'he trobat amb pares que es comporten pitjor que les criatures i, com dius, "la bola" va fent-se gran i és ben difícil de resoldre-ho. Malauradament, el bullyng és més corrent del que sembla. Hem d'estar-ne ben pendents perquè no s'esdevinga. Salutacions i gràcies per la crònica

    ResponElimina
  6. Dolors,

    Si tens ocasió no t'ho perdis.

    Maria,

    Ja ens ho explicaràs, però segur que passes una bona estona.

    Isabel,

    Celebro que opinis el mateix que nosaltres. La veritat és que ens ho vam passar d'allò més bé.

    Roger,

    Avui o demà t'enviarem el que demanes, ens sembla una molt bona idea.

    Francesc,

    Com sempre, la realitat supera la ficció, i en aquesta obra de teatre, veus uns personatges que identifiques clarament amb algú que coneixes.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  7. Vaig regalar unes entrades als meus pares i els va encantar! La tinc pendent. La veritat és que veure al Jordi Boixaderes dalt d'un escenari sempre és una gran plaer!

    ResponElimina
  8. M'agrada molt anar al teatre i últimament no hi he anat gaire. Si, els actors són boníssims tots, genials!
    Gràcies per la recomanació
    Una abraçada i bona setmana santa!

    ResponElimina
  9. A la meva familia tenim debilitat per en Boixaderas. Sobretot la meva germana, en té molta de debilitat per en Boixaderas.

    No he vist l'obra, però l'argument m'ha recordat una mica Excuses! dels Krampack. Pot ser?

    ResponElimina
  10. Marta,

    Es normal que els agradés als pares. Es una comèdia sense edat i que et fa sortir del teatre plenament satisfet.

    Gemma,

    Si darrerament no has pogut anar al teatre i ara en tens l'oportunitat, no t'ho perdis. L'obra està molt bé, però el treball dels actors és sensacional.

    Oscar,

    Boixaderas en estat pur!es el que podem veure en "Un Déu salvatge". Respecte a "Excuses", l'única semblança es que els personatges son igual d'hipòcrites, però per la resta és força diferent.

    ResponElimina
  11. Vaig llegir l'obra i em va semblar bé. La veritat és que no entenc el brutal èxit de Yasmina Reza.
    Amb afecte!

    ResponElimina
  12. Glòria,

    Nosaltres de la Yasmina Reza, vam veure l'any passat "una comèdia espanyola" al TNC i no ens va agradar tant com aquesta. Però bé, com totes les coses és questió de gustos, nosaltres no som "incondicionals" de ningú, i d'un mateix autor ens pot agradar una cosa i una altra no.

    Una abraçada

    ResponElimina
  13. NATURALMENT, JOSEP PERÒ JO PARLAVA DE SORT I NO DE GUSTOS. HE VOLGUT DIR QUE HI MÉS BONS AUTORS QUE MAI CONEIXERAN L'ÈXIT QUE NO SE SAP PERQUÈ- TÉ LA YASMINA REZA. AIXÍ HO VEIG JO I NO SÓC SOLA. NOMÉS ERA EXPRESSAR UNA OPINIÓ.

    ResponElimina
  14. Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  15. Vaig sentir la crítica que van fer a RAC1 d'aquesta obra, i una de les coses que qui la feia va comentar és que la mateixa comèdia, però en castellà, ja havia estat en cartell a Barcelona protagonitzada (només recordo els noms de les intèrprets femenines) per Aitana Sánchez Gijón i Maribel Verdú, i que, malgrat que ell ja l'havia vist, va disfrutar més amb la versió catalana degut a la notable diferència que hi ha entre els actors de l'escola de Madrid i els de la de Barcelona.

    ResponElimina
  16. Enric,

    Jo també estic d'acord amb les diferències entre les escoles d'actors de Barcelona i Madrid. Però a més jo crec que el públic també és força diferent. A Madrid (ho vam poder comprovar en persona) una bona part del públic va a veure a "l'estrella" que protagonitza l'obra i aquí a Barcelona el que crida és l'obra per si mateixa, sense importar tant qui la fa.

    Una abraçada

    ResponElimina