Per fer la mona d’aquest any, he seguit la recepta de la mona més matinera que he vist en els blocs aquests dies. És la que va fer la Cristina, que explicava que era una recepta de la Mireia Carbó, per tant, no hi havia dubte, havia de ser boníssima i... i tant que ho era!. L’única diferència és que jo no he fet l’almívar per xopar el pa de pessic.La Bet, la nostra fillola, sempre tria la mona de xocolata, però de xocolata “marró”, com diu ella, no negra, per tant, la cobertura l’hem fet amb xocolata amb llet, perquè quedés totalment al seu gust. I al nostre, també, per descomptat!.
Ingredients per al pa de pessic:
- 3 rovells d’ou
- 1 ou sencer
- 50 g de sucre
- ratlladura de llimona
- 80 g de farina tamisada
- 20 g de farina de blat de moro (Maizena)
- 30 g d'ametlla en pols
- 3 clares d'ou
- 80 g de sucre
Preparació del pa de pessic:
En un bol posar les 3 clares d'ou. Batre-les amb unes barilles elèctriques i quan comencin a fer bromera incorporar el sucre a poc a poc fins que quedi una mescla ben esponjada.
En un altre bol posar els 3 rovells d'ou, un ou sencer, els 50 g de sucre i la ratlladura de llimona (només la part groga) i amb l'ajuda d'unes barilles elèctriques batre-ho fins que tripliqui el seu volum i agafi un color blanquinós.
Barrejar lleugerament els rovells amb les clares amb una espàtula i a continuació afegir-hi les farines molt suaument.
Untar un motlle d'uns 24 cm amb mantega i enfarinar-lo. Donar uns cops al motlle per espolsar la farina sobrant.
Posar la mescla al motlle i coure-ho al forn, prèviament escalfat a 180º amb l'escalfor de baix, durant 25 minuts o fins que estigui cuit.
Treure-ho del forn i deixar refredar.
Ingredients per a la cobertura de xocolata:- 150 g de xocolata de cobertura
- 150 ml de nata líquida per muntar
- 75 g de mantega
Preparació de la cobertura:
En un bol trossejar la xocolata i la mantega. Escalfar la nata líquida fins que arrenqui el bull.
Retirar la nata del foc i anar-la afegint de mica en mica sobre la xocolata i la mantega tot remenant fins que es fonguin.
Per muntar la mona:
Obrir el pa de pessic per la meitat. Farcir-lo amb una capa de melmelada. Tapar amb l'altra meitat.
Posar el pastís sobre la reixa del forn i aquesta sobre de la safata del forn.
Tirar la xocolata fosa per sobre fins que quedi ben cobert tot el pa de pessic. És molt important no utilitzar cap espàtula ni ganivet per allisar el pastís, perquè no quedin llepades.
Deixar refredar un mínim de tres hores i decorar al gust.
.
Hola Gloria, soc la Gemma del casal.Quina monada de mona!!!!!!!!!
ResponEliminaSuposo que li ha agradat la Hello Kitti, a la Beth. Aquest any si que estará contenta amb la xocolata "marró".
Petonets
GEMMA
Per cert, que vagi molt bé lo de la tieta, val?
Una mona molt MOna !!!! Si senyor!!!
ResponEliminaFelicitats , Glòria!!
Que bo que surt aquest pa de pessic i que ràpid que es fa. T'ha quedat preciosa!!
ResponElimina"mona",bona,xula...ara en vinc de cruspir-la!!!Si, a la Bet li ha encantat, tot el dia estava recordant-nos que a la tarda tindria la seva mona...i a sobre la KITTI!!!Gràcies Gloria!
ResponEliminaLa Bet segur que ha disfrutar molt amb aquesta mona tan bonica que li heu preparat, ha quedat molt maca.
ResponEliminapetons
Ara.
La vostre fillola segur que està la mar de contenta!! Una mona al seu gust i amb aquest aspecte tant, tant bo!!
ResponEliminaPetonets
La Bet haurà estat contentísssima amb aquesta mona tan maca! I té de tot!
ResponEliminaJo, com vosaltres, tampoc acostumo a xopar el pa de pessic.
Petons
Que bonica la Bet, una mona marró!! això sí que és atinar en explicacions, eh? Com m'encantaria ser fillola vostre, amics, sou un sol!
ResponEliminaSalut i alegria.
I quina mona més bonica!! De ben segur que la Bet n'ha quedat d'allò més contenta amb la seva mona marró. :)
ResponEliminaJo normalment hi poso una mica d'almívar de llimona o taronja que ajuda a què quedi menys eixuta i amb el gustet del cítric hi queda molt bé. :p
Petons!
T'ha quedat una mona preciosa, realment sembla de pastisseria. Petons!!
ResponEliminaDoncs la fillola deuria estar contentíssima perquè us ha quedat genial! I de gust, segurament immillorable, ja que si la recepta bé de la Mireia Carbó i de la Mireia a la Cristina doncs l'èxit estava assegurat.
ResponEliminaUna abraçada!
Quina bona pinta!!!
ResponEliminaJo vaig fer la mateixa mona de la Mireia Carbó, però no em va pujar gens, estava bona, però vaig haver de parti-la per la meitat perquè tingués una mica de volum. Potser és perquè no tenia ametlles moltes i les vaig moldre jo i van quedar com molt olioses, i això va impedir que pugés. Tot i així va quedar molt bona per ser la meva primera mona.
Molt mona la MONA, i segur que boníssima!! Ja veig que no sóc l'única que té l'encarrec de "padrina, la mona de xocolata, eh!!!"
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Us ha quedat preciosa i segur que molt bona. La vostra fillola haurà quedat amb aquesta Mona marrona, je je je...
ResponEliminaAins, quina monaaada Glòria! Sou uns artistes!
ResponEliminaMolts petonets per tots dos :)
Marina
glória, vaja mona més maca, cal dir una reial mona, peró preferix dir una mona R..........., abraçades paco
ResponEliminaQué maca!!! segur que la Bet va estar encantada amb la seva mona!!!
ResponEliminaFelicitats!!!
Molt bé per aquests padrins que segueixen les indiciacions de la fillola. Segur que va estar contentíssima.
ResponEliminaGlòria, Josep, una mona monisima.La Bet estarà encantada de
ResponEliminatenir uns padrins tan i tan obedients ja ja ja
Petons
Aquesta mona fa una pinta deliciosa, segur que a la vostre fillola li deuria encantar
ResponEliminaPetons
Os ha quedado preciosa, y seguro que riquisima
ResponEliminaMolt mona la mona. Segur que estava molt bona i que la fillola va quedar encantada.
ResponEliminaPetons
la mona s'ha de fer al gust de qui la rep, és clar, segur que vau triomfar amb la bet, felicitats!
ResponEliminauna ona per la mona més rodona i bufona!
ResponEliminala propera, amb els ous de xocolata ben negra, no agraden més? una altra question: useu la thermomix?
Segur que la fillola us va fer aplaudir i fer els compliments amb aquesta mona tan pensada i feta amb carinyo.
ResponEliminaPetons!
Jo no imaginava que es faríen tantes mones casolanes, la veritat.
ResponEliminaVeig amb alegría que és una tradició que no només es conserva a 'cop de talonari' sino que a part de les 700.000 mones que es venen a pastisería n'hi ha moltíssimes que les fem a casa.
I jo també sóc de xocolata marrò, tot i que sigui políticament incorrecte admètre-ho, jeje.
Que bo: Xocolata marró!, hahahaha! L'enhorabona, padrins, que em sembla que ja us veig la il·lusió amb què la hi vau portar.
ResponEliminaUna abraçada.
Hola Glòria, la mona te una pinta bonissima. Una abraçadA
ResponEliminaHola Gemma,
ResponEliminaLa Bet és una superfan de la Kitty, així que varem encertar!.
Dolors,
Gràcies, i al gust de la Bet, que és del que es tracta!.
Cristina,
Va sortir molt bo, molt esponjós i sense llevat va pujar força bé. El repetirem!.
Mercè,
Jo contenta de fer-la i el padrí de regalar-la!.
Ara,
És un dia ben bonic per a la canalla, i per als que no ho som "tant", també!.
Maria,
La Bet sempre tria la mona de xocolata, i com que a nosaltres també ens agrada, doncs a gust de tothom!.
Margarida,
És que em fa l'efecte que xopant el pa de pessic ha de quedar massa mullat, no ho he fet mai.
Parella,
ResponEliminaÉs que la canalla d'avui en dia s'explica mooooolt bé, amb la Bet tenim la mostra!.
Mercè,
El gust del cítric amb la xocolata sí que m'agrada però sempre penso que quedarà el pa de pessic mullat. Potser em decidiré a provar-ho.
Mercè,
Doncs és casolana, casolana, bé la gallina no, eh?, ja m'agradaria saber-ho fer, però no arribem a tant, je, je.
Gemma,
Les receptes de la Mireia surten molt bé, per tant, no hi havia dubte, a fer la mona amb la seva recepta!.
Marta,
Potser el motlle era gros i per això el pa de pessic no va quedar massa alt. No crec que fos per les ametlles. Ara que tens una solució fàcil: en tornes a fer un altre i tot això que tens, ja, ja.
Dolça,
I tant que no!, a mi ja m'agradaria que alguna vegada ens encarreguessin una sara, però noia, la xocolata pot més!.
Gemma,
Molt encertat el teu rodolí!
Marina,
ResponEliminaCom que es fa amb carinyo, per això surt tan bé, oi?
Paco,
Entenem perfectament els punts suspensius!!.
Maria,
Sí que li va fer il·lusió la mona a la Bet i ja et pots imaginar la cara del padrí (i de la padrina)!.
Anna,
Jo, quan era petita, anava a la pastisseria amb el meu avi, que era el meu padrí, i també triava la que m'agradava més, doncs ara li toca el torn a la Bet de fer el mateix!.
Reme,
En aquest dia, els fillols i les filloles manen, i nosaltres, a creure!
Sion,
I a nosaltres també, perquè ens va convidar a berenar mona "marró"!.
Mercedes,
Crec que sí, que va agradar a tothom, no en va sobrar gaire!.
Laia,
Aquests dies tots fem "monades",eh?
Manel,
I tant que sí, i la Bet sempre tria la mona de xocolata, és la seva preferida!.
Kalamar,
Si fos per a mi, els ous de xocolata negra, negra, però ja ho veus, per a la Bet, "xocolata marró". Jo he fet servir l'aparell de varilles elèctriques, no tinc thermomix.
Maragda,
Uns quants compliments se'ls va endur la Kitty!. La propera, hauria de ser de xocolata!.
Òscar,
Fa il·lusió fer-la a casa. Jo, la xocolata "marró, la trobo una mica massa dolça, però a la Bet li encanta!.
Maia,
TENIA!!! una pinta boníssima, je, je.
Una abraçada a tothom
Enric,
És que la Bet s'explica, eh?. Ja et pots imaginar la nostra il·lusió!
Maia,
ResponEliminaI el gustet era ben bo, la varem compartir amb la Bet.